diumenge, 24 de febrer de 2019

CENTENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. 10 ANYS DE LLUITA AL CARRER, 100 CONCENTRACIONS DE DIGNITAT.





10 anys de lluita al carrer, 100 concentracions de dignitat.
Trist aniversari en mig d’un judici a la democràcia, amb la llei mordassa esprement les butxaques d’aquelles que es rebel·len contra la indignitat política i social, amb sentències i condemnes arbitràries i injustes, amb manifestacions ultres a tot l’estat, amb partits feixistes a les institucions, amb el nacionalcatolisme acusant particularment als antifeixistes, amb les dones i els col·lectius LGTBI al centre de la diana dels irracionals intolerants, amb la manca de valentia de les forces que es pensen d’esquerres i que acoten el cap, fan seguidisme de la dreta o tenen un perfil baix a les portes de noves eleccions, entre retrets, quan estan en joc els drets humans i les llibertats.
80 anys després ens continuen trepitjant, van passar i encara es passegen amb total impunitat pels espais públics amb orgull i supèrbia. Encara lluiexen els noms dels seus pares i avis als carrers i places, encara els seus monuments ens insulten amb la seva presència, encara el dictador descansa al seu mausoleu de mort i la seva família gaudeix del seu espoli entre misses i sentències judicials favor seu, encara els hereus del feixisme tan feixistes com els inventors del monstre genocida governen i ocupen càrrecs als tres poders i són amos del quart també, i encara les víctimes del franquisme continuen desaparegudes i els assassins lliures i impunes. Com ens mirarien aquelles persones dignes i valentes que van morir al front, sota les bombes italianes i alemanyes, afusellades per la dictadura, torturades pels botxins del Règim, aquelles que van perdre la llibertat i la salut, aquelles que van haver de fugir a contracor a l’exili?. Què ens dirien veient que 80 anys després les seves nétes i bésnetes són vexades, insultades, humiliades amb les mateixes etiquetes que van haver de patir en silenci? Roges, separatistes, atees, feministes, invertides, que rebem amb orgull, i d’altres com delinqüents, terroristes, fins i tot nazis i feixistes,  indecència que rebutgem amb fàstic. Quan el mirall ens retorna la nostra imatge ens retorna la mirada de totes aquelles persones admirades, familiars o no, que amb les seves lluites i paraules han fet de nosaltres el que som. I volem continuar mirant-nos i que el nostre reflex ens faci sentir enorgullits per mantenir la seva flama de justícia enllumenant-nos.


Aquesta concentració cridarà llibertat i llibertats un 23F, aniversari d’un intent de cop d’estat dissenyat per ancorar una transició coronada i plena de sang, la del lligat i ben lligat del dictador. Recuperarà les vides i lluites d’aquelles persones, que quan els colpistes del juliol del 36 es van aixecar a mort i foc, sense dubtar ni un segon van defensar amb els seus cossos la legalitat republicana. Ho van fer com a una muralla popular antifeixista, que va acabar esquerdada pel feixisme espanyol i internacional. La solitud republicana i antifeixista va ser dura, la traïció de les forces aliades terrible, el silenci sobre els perdedors una dolorosa i pesada llosa de crim i impunitat, l’exili, les presons, les execucions i assassinats, els camps de concentració, centenars de milers d’històries amagades, unes sota terra, altres a plena llum del dia.
-->
Assenyalem la bèstia, no la deixem avançar, plantem cara, perquè la repressió mai ens ha abandonat. Que una majoria de la societat mirés cap a altra banda quan el poder la invisibilitzava va contribuir a la passivitat i la permissivitat. Quan no ens sentim objectiu no empatitzem, no esperem a qui sigui massa tard. La qüestió ara és, fins a on estem disposats a arribar perquè no ens robin tot, mentre apliquen sobre els nostres drets polítiques de terra cremada? Nosaltres continuarem lluitant des de la defensa dels drets humans i tossudament alçats el temps que calgui fins a la victòria, que en justícia ha de ser nostra. I no estarem soles perquè us esperem.


Celebramos nuestra concentración número 100 por la verdad, la justicia y la reparación para las víctimas del franquismo y la transición en Santa Coloma de Gramenet, mi casa. 10 años de lucha defendiendo los derechos humanos de las olvidadas, las perseguidas por su condición política, sexual o de credo, las prisioneras de cárceles y campos, las exiliadas, las desaparecidas, las expoliadas, las asesinadas, censuradas o marginadas, por todas las personas represaliadas por la dictadura y la transición.  Lo hacemos por ellas, por nosotras y nosotros y por aquellas que recogerán nuestro testigo, las que seguirán luchando por nuestras reivindicaciones de justicia, más allá de la memoria que tenemos que mantener viva. La compartimos con vosotras y vosotros que sabéis lo que es plantar cara al fascismo de ayer y de hoy. No podemos permitir que ese fascismo que se presenta bajo diferentes siglas nos robe los derechos y la verdad, nos insulte negándonos la reparación, ridiculice a nuestras víctimas y nuestras luchas y que lo haga protegida su impunidad por el paupérrimo sistema democrático del estado español.  No podemos perder un minuto para denunciar y bloquear su expansión como una epidemia que traspasa fronteras, una infección corrosiva de discriminación y vulneración de derechos desde los postulados de la más extremaderecha.

Tenemos un minuto
Tenemos un minuto para disolvernos
y toda la vida para estar unidos.
Volvemos a estar los hijos del pueblo
pendientes del curso de un reloj sombrío.
Volvemos a ver las cabezas huecas,
los cascos brillantes, cañones pulidos.
Se repite el eco de las viejas voces
del reloj de turno de sangre teñido.
Vuelven a destilar los ordenadores
su agrio sabor de deber cumplido,
mientras mis hermanos cumplen otra noche
la fiel tradición de ser perseguidos.

-->
Poema del Papi y el Cahue, enero de 1977.



El coratge de la població civil va aturar el cop d’estat de 1936 a Catalunya. Milers de persones es van presentar voluntàries per anar al front a defensar la República, a lluitar contra el feixisme. Començava l’organització a la rereguarda i una de les tasques que es van dur a terme va ser la construcció de refugis antiaeris per protegir-se de les bombes colpistes. Encara així les bombes de l’aviació italiana van causar moltes víctimes, Santa Coloma de Gramenet no va ser una excepció. Avui volem retre homenatge a la memòria de les víctimes colomenques recordant els seus noms.
13/03/1937 - Mor el matrimoni format per Maria Batllori Bernadas de 57 anys i Fermí Briz Ellen
29/05/1937 – Mor Carme Marco Remigio de 47 anys.
30/05/1937 – Mor Maria García Marco de 16 anys.
31/05/1937 – Mor Pilar García Marco  de 9 anys.
01/06/1937 – Mor Maria Trilla Botanch de 38 anys.
02/06/1937 – Mor Margarida Ventura Trilla de 17 anys.
03/06/1937 – Mor Antònia Ventura Trilla de 29 anys.
04/06/1937 – Mor Marià Torres Temiño de 25 anys.
05/06/1937 - Eulàlia Pérez Miguel de 25 anys.
06/06/1937- Progrés Porres Pérez 3 de  anys.

-->
Quasi totes elles dones joves, víctimes de la barbàrie indiscriminada franquista.


Retrem homenatge a les víctimes dels bombardejos llegint  el poema Bombardeig de Ferran Soldevila.

Ja fa uns quants segons que vola pels aires
el so greu que anuncia el perill.
Però vosaltres...
vosaltres mireu
l’aparador en lluminària
i el cartell de cinema llampant
i la dona bonica que passa.
I cal que s’apaguin els llums
al davant dels ulls i dels nassos.
I aleshores mireu al voltant.
I aleshores feu: “Ah, què passa?”
I a la fi us recordareu que hi ha mort
i guerra per a portar-la
i avions que volen rabents
a milers de metres d’alçada
carregats de metralla i de bombes,
de mort i de nafres.
Munts de runes.
Pols o fumera?
La casa menuda, la casa,
es preparava per a la nit.
La mar li era a la vora amb cent barques
per a vetllar-li el son en la nit.
La taula era parada.
La llàntia era encesa.
El tic-tac del rellotge comptava la pau.
Un infant somreia.
Una cassola fumejava
damunt les tovalles
blanques!
I ara tot és negre en la nit,
la mar i les branques,
per a vetllar-li la mort.
Per avui, no res més.
Ja vola pels aires
el so que anuncia el retorn de la pau.
Ja torna el corrent que il·lumina les cambres
i fa gai l’aparador i el cinema
i la dona bonica que passa.
La ciutat reprèn el seu ritme.
Ja torna la vida als carrers i les places.
És cert: hi ha un crit en la nit
per sempre més sense resposta
i uns cossos en dolor que es dessagnen
i una casa que fumeja –morta!
Però el so que anuncia el retorn a la vida
-->
ja vola, ja vola pels aires.


Parlem ara de dones valentes, compromeses i sofertes. Les dones colomenques i en particular de la Júlia.
Júlia Romera Yáñez va néixer a Mazarrón, Múrcia, el 1916. Amb dos anys va quedar òrfena. El 1921 va traslladar-se a Santa Coloma de Gramenet amb els seus avis. Amb 14 anys ja treballava com a teixidora a les Pañolerías Baró. Júlia es va afiliar el 1934-35 a la CNT i aviat va destacar per les seves aptituds. A partir del juliol de 1936 la majoria de joves van marxar voluntaris al front i Júlia va ser nomenada secretària general, càrrec que va compaginar amb el de tresorera, col·laboradora del Socors Roig, defensa passiva, i responsable de l'edició de la revista Aurora libre. Júlia va ser familiar de l’últim alcalde republicà, José Berruezo Silvente.
-->
El 27 de gener del 1939 les tropes marroquines de l'exèrcit franquista entren Santa Coloma. Júlia no va marxar a l’exili perquè es cuidava de la seva àvia malalta. Però no es va resignar a la derrota i conjuntament amb un grup de joves de la localitat van formar el grup guerriller UJA, Unió de Joventuts Antifeixistes. Aviat van ser descoberts i el 30 de maig van començar les detencions. Els van trobar en possessió d'una màquina d'escriure, cinc fusells, tres rifles i diversa munició. Durant tres dies fou interrogada, torturada i vexada, sense que aconseguissin cap confessió. El 2 de Juny, sense poder caminar, desfigurada i amb el ventre inflat per les lesions internes va ser conduida a la presó. El 2 de gener de 1940 es va celebrar el Consell de guerra, 25 persones, tres d'elles menors d'edat, foren jutjades. Júlia va ser condemnada a reclusió perpètua. Quan va ingressar a la Presó de dones de les Corts, el cens era de 1400 recluses en condicions de vida deplorables. A finals de l'estiu de 1941 li van diagnosticar una tuberculosi avançada. Va morir el 6 de setembre de 1939. Tenia 25 anys. Júlia va rebutjar els auxilis del capellà de la presó. Les seves companyes preses van recaptar diners perquè pogués tenir un enterrament digne.

Presó de les Corts.

L'actual Papa ha dit que el feminisme és el masclisme amb faldilles. Masclisme assassí i vexant és el que va aplicar el nacionalcatolicisme emparat per l'aparell de l'Església catòlica, part fonamental del cop d'estat feixista i de la posterior dictadura. Ha passat el temps i aquesta organització continua exercint el seu poder negant drets a les dones. Encara arrosseguem aquesta xacra discriminatòria. Ja no som només mares, cuidadores, esposes heterosexuals, domèstiques i domesticades. Som i serem dones lliures. Volem recordar les dones antifeixistes valentes i compromeses, que amb la paraula o el fusell van conquerir drets. Dones que més tard ho van perdre tot. Torturades, engarjolades, violades, rapades i humiliades, malaltes, mortes, assassinades, robades o enterrades les seves filles, exiliades, exterminades a camps de l’horror. Represaliades. Dones que es van aixecar des del seu dolor i van ser la columna vertebral de la supervivència en la postguerra. Dones que van lluitar per les seves filles i nétes, nosaltres ho farem per les nostres.



A continuació llegirem el llistat amb els noms de totes les dones filles o veïnes de Santa Coloma que van ser detingudes, empresonades i jutjades pels tribunals criminals franquistes:
María Amaya Bautista, nascuda a Barcelona. 35 anys.
Isabel Camí Bel, nascuda a Santa Coloma de Gramenet. 25 anys.
Teodora Cabanillas Aguilar, nascuda a Brazatortas, Ciudad Real. 29 anys.
Carmen Carmona Giménez, nascuda a Cehegín, Múrcia. 45 anys.
Celestina Casino Jimeno, nascuda a Alobras, Terol. 37 anys.
Adelina Manonellas Solé, nascuda a L’Albagés, Lleida. 47 anys.
Miguela Quin Gasca, nascuda a Alcañiz, Terol. 24 anys.
Maria Quin Gasca, nascuda a Alcañiz, Terol. 27 anys.
Angeles Puig Compte, nascuda a Traiguera, Castelló. 22 anys.
Catalina Masias Comas, nascuda a Olot, Girona. 24 anys.
Conchita Vives Sabaté, nascuda a Terrassa. 35 anys.
Aurelia Martínez Pérez, nascuda a Oviedo. 56 anys.
Francisca Albarracín Jerez, nascuda a Mazarrón, Múrcia. 38 anys.
Angeles García Sabater, nascuda a Barcelona. 28 anys.
Engracia Alonso García, nascuda a Siero, Astúries. 43 anys.
María Carrasco Alconada, nascuda a Torrecilla de la Orden, Valladolid. 25 anys.
María Llorens Riol, nascuda a Calaceit, Terol. 39 anys.
Juana Pelegrín Lallana, nascuda a Morata de Jiloca, Saragossa. 20 anys.
Mercedes Lara Pérez, nascuda a Nules, Castelló. 27 anys.
María Luisa Pueyo Brualla, nascuda a Égletons, França. 53 anys.
Adelina Manonellas Solé, nascuda a L’Albagés, Lleida. 50 anys.
Magdalena Haro
Josefa Fernández Izquierdo, nascuda a Barcelona. 29 anys.
Carolina Grau Raga, nascuda a Barcelona. 22 anys.
Perpetua Oriol Manonellas, nascuda a L’Albagés, Lleida. 30 anys.
-->
Emilia Cabezuela Rodríguez, nascuda a Madrid. 37 anys.

Foto de Gerda Taro.

En honor a Julia y a todas las mujeres que sufrieron la represión leeremos el poema La miliciana de Daniel Fernández Abella. Todas ellas fueron milicianas  luchando contra el enemigo en las trincheras de guerra y postguerra.


La juventud pasada entre fábricas
que marcaron en tu piel, heridas.
Heridas que dejan cicatriz
en tus suaves manos,
mi vida

Fue entonces cuando empezaste a cambiar
luchando contra el marco donde te colocaron
aquellos que en su día te explotaron
trabajando hasta hacerte sangrar

Cambiaste la tela por el fusil
luchaste por el pueblo
dejando tu mirada infantil
bajo tierra

Miliciana que por los pueblos erras
llamando a la igualdad
por estas tierras
combatiendo la maldad

Caíste en lucha contra el opresor
y una fosa te silenció
pero el recuerdo es el motor
presente de la revolución

Nada ni nadie ha sido olvidado
a pesar del tiempo pasado
y de aquellos que nuestras lenguas
cortaron.

Te canto a ti, miliciana,
símbolo de resistencia
porque tu esencia
ilumina nuestras mañanas.


Monument als deportats a Mauthausen a Santa Coloma de Gramenet


Veïns i fills de Santa Coloma de Gramenet van viure l’horror als camps d’extermini nazis. Desnutrició, malaltia, experimentació mèdica, treballs forçats fins a la mort. Les vexacions i el dolor era tan insuportables, que morir era una sortida al terror. Alguns es llevaven la vida llançant-se a les xarxes electrificades del perímetre feixista. Dels més de 7500 republicans que van passar per Mauthasen, Gusen i Hartheim, Àustria, uns 5000 van morir pels terribles maltractaments o els van matar en la forca, del tret al cap, per injeccions de benzina al cor, gasejats, per acabar als forns crematoris. Tots ells van ser sense cap dubte assassinats. Els supervivents van quedar marcats per sempre, de Santa Coloma de Gramenet només un d’onze homes va tornar. Germanor, solidaritat, valor, resistència, dignitat són paraules que també parlen d’aquests camps on els antifeixistes de l’estat espanyol van continuar la seva lluita quotidiana contra la tortura i la tirania amb l’esperança de tornar a casa seva i combatre i derrotar els colpistes assassins de la República. Donar testimoni del sofriment causat per la deshumanització del feixisme és un deure de memòria democràtica i denunciar la seva apologia una obligació de totes nosaltres. Farem esment dels noms dels colomencs de Mauthausen segons llistat proporcionat per l’associació Amical de Mauthausen.



Joan Piñol Morell, nascut a Barcelona, deportat el 24 d’agost de 1940 al camp de concentració d’Hartheim  i mort el 26 de setembre de 1941. Tenia 44 anys.  Va resistir 11 mesos.
Tomás Martínez González, nascut a Mazarrón, Múrcia, deportat el 19 de desembre de 1941 a Mauthausen i mort el 7 de juny de 1942. Tenia 31 anys. Va resistir 6 mesos.
Damián Ros Torres nascut a Cartagena - Torre de Nicolás Pérez, Múrcia, deportat el 27 de gener de 1941 a Mauthausen i mort el 9 de novembre de 1941. Tenia 26 anys. Va resistir 10 meses.
Joaquín Barba García nascut el 5 de setembre de 1904 a Yeste, Albacete, deportat el 7 d’abril de 1941 a Mauthausen i mort el 24 de novembre de 1941. Tenia 36 anys. Va resistir 7 mesos.
Antonio Heredia Ramón nascut a Vélez-Rubio, Almeria, deportat el 26 d’abril de 1941 a Gusen i mort el 25 d’octubre de 1941. Tenia 26 anys. Va resistir 6 mesos.
Manuel Peiró Esteban nascut a Montan, Castelló,  deportat el 28 d’agost de 1944 a Dachau, Alemanya, i mort el 15 de gener de 1945. Tenia 44 anys. Va resistir 5 mesos.
Miquel Calderó Figueras nascut a Barcelona, deportat el 27 de gener de 1941 a Mauthausen i mort el 24 de setembre de 1941. Tenia 46 anys. Va resistir 8 mesos.
Josep Felimón Ibars nascut a Barcelona, deportat el 31 d’agost de 1941 a Mauthausen i mort el 20 de juliol de 1943. Tenia 22 anys. Va resistir 23 mesos.
Victoriano Morales Roy nascut a Barcelona, deportat el 13 de desembre de 1940 a Mauthausen i mort el 3 de juny de 1941. Tenia 41 anys.  Va resistir 6 mesos.
Fernando Zamora Pérez nascut a Mazarrón, Múrcia, deportat el 13 de desembre de 1940 a Mauthausen i mort el 14 d’abril de 1941. Tenia 46 anys. Va resistir 4 mesos.
Alfons Comelles Olivé nascut a Santa Coloma de Gramenet, deportat el 25 de gener de 1941 a Mauthausen i mort el 19 de desembre de 1941 al camp de Gusen. Tenia 26 anys. Va resistir 11 mesos.
-->
Ferran Viladrau Solé nascut a Santa Coloma de Gramenet, deportat el 13 de desembre de 1940 i  alliberat per les tropes aliades el 05 de maig de 1945. Una història de resistència, més de 4 anys de captiveri envoltat de patiment i mort.


Volem fer un reconeixement als regidors de l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet de la República, càrrecs democràtics que per servir a la seva ciutadania van patir la repressió franquista. També recordar els membres del Comitè Revolucionari que van ser sotmesos a consell de guerra.
Josep González i Sabaté, afiliat a Esquerra Republicana, alcalde de la ciutat al 1934 fins als fets d’Octubre pels quals va estar destituït fins el 1936 quan amb la victòria del Front Popular la va tornar a recuperar. Nascut a Barcelona i veí de Santa Coloma, de 33 anys el 1939. Va ser jutjat en dues causes que van ser arxivades però que el van fer restar a la presó fins el 1942. També va ser presoner al camp de concentració de Pamplona.
Salvador Soler Iglesias, afiliat a Esquerra Republicana i regidor el 1936. Nascut a Bell-lloc d’Urgell, Lleida, i veí de Santa Coloma de 41 anys anys el 1939. Empresonat, la seva causa va ser sobreseguda el 1941.
Ruperto Martínez Martínez, afiliat al Partit Republicà Democràtic Federal i regidor el 1936. Nascut a Totana, Múrcia, i veí de Santa Coloma de 49 anys el 1939. Empresonat, la seva causa va ser arxivada el 1943.
Josep Gironés Pla, afiliat a Esquerra Republicana i regidor el 1936. Nascut a Gombrèn, Girona, i veí de Santa Coloma de 34 anys el 1939. Va ser posat en llibertat el 1939.
Jaume Carreras Brunés, afiliat a Esquerra Republicana, regidor el 1936 i últim president d’aquest partit a la localitat. Nascut a Lliçà de Vall , Barcelona, i veí de Santa Coloma de 40 anys el 1939. Detingut, jutjat i condemnat a 12 anys i 1 dia de presó
Joan Portabella Esmerats, afiliat a la Unió General de Treballadors i al Partit Socialista Unificat de Catalunya, regidor el 1936. Nascut a Barcelona i veí de Santa Coloma de 45 anys el 1939. Detingut, jutjat i condemnat a Vint anys de reclusió rebaixada a 6 anys i 1 dia.
Luís León Llamas, afiliat al Partit Republicà Democràtic Federal i membre del Comitè Revolucionari. Nascut a Gérgal, Almeria, i veí de Santa Coloma de 45 anys el 1939. Condemnat a 12 anys i un dia, pena rebaixada a 6 anys i un dia.
-->
Adolfo Martínez Navarro, afiliat a Esquerra Republicana i membre del Comitè Revolucionari. Nascut a Otos, València, i veí de Santa Coloma de 36 anys el 1939. Condemnat a 12 anys i un dia, pena rebaixada a 6 anys i un dia.

Una ciutat dormitori sota el franquisme: Santa Coloma de Gramenet, 1939-1975



Homenatgem als dos darrers alcaldes republicans de Santa Coloma.


Celestí Boada i Salvador, un servidor públic afusellat pel feixisme.
Celestí va néixer a Santa Coloma de Gramenet. Pagès i militant d’Esquerra Republicana de Catalunya. Va ser escollit regidor de l’ajuntament el 1934 i després dels Fets d’Octubre va ser destituït i empresonat. Amb la victòria del Front Popular el 1936 va tornar a l’ajuntament com a regidor. Entre octubre de 1936 i març de 1938 va ser l’alcalde d’aquesta localitat. El 1937 Celestí Boada va formar part d’una delegació que va viatjar a l'URSS per a la celebració de l’1 de Maig, fet que va ser usat com a prova de la seva culpabilitat en el seu consell de guerra. La primavera de 1938 va marxar al front formant part de l’aviació de l'exèrcit republicà. Quan Boada torna a Santa Coloma el 12 de maig de 1939 és detingut, acusat de rebel·lió militar i condemnat a mort per un tribunal il·legal i il·legítim. Va ser executat al Camp de la Bota el 18 d’octubre de 1939. Va deixar dona i 5 fills. Tenia 37 anys.

José Berruezo Silvente, un alcalde anarquista a l’exili.
-->
José Berruezo Silvente va néixer a Mazarrón, Múrcia. Als 14 anys es va iniciar en el sindicalisme sempre lligat a la CNT. En 1920 es va traslladar a Santa Coloma i el 1923 ja era secretari de la CNT de la localitat.  Va ser corresponsal del diari republicà El Diluvio i col·laborador de Solidaridad Obrera, diari del sindicat. El 1931 va ser president de la CNT de Santa Coloma. El 1932 és escollit encarregat de l’escola de l’Ateneo de Cultura Social de Sant Adrià inspirada en l’escola Moderna de Ferrer i Guàrdia. José va passar per la presó vàries vegades, coincidint amb Durruti i Ascaso el 1935. Després del cop d’estat feixista es crea a Santa Coloma un Comitè Antifeixista i José ocupa el càrrec de Governació, Higiene i Sanitat. El 1938 va ser nomenat alcalde, càrrec que va ocupar fins a l’entrada de les tropes franquistes a la localitat el 26 de gener. José va marxar a l’exili i va estar al camp de Bram. Durant l’ocupació nazi burlant la Gestapo va reorganitzar el sindicat i el 1943 va formar part de la creació del Moviment Llibertari Espanyol. Després de la mort del dictador va regressar a Santa Coloma mostrant-se molt sorprès de la quantitat de bars enfront dels centres culturals que hi havia a la ciutat. Va morir a França el 1990 als 95 anys.


17 antifeixistes colomencs van ser executats al Camp de la Bota de Barcelona i enterrats al Fossar de la Pedrera, espai dignificat gràcies als esforços i la voluntat ferma dels nostres companys de l’Associació Pro-Memòria dels Immolats per la Llibertat a Catalunya. D’aquests 17 antifeixistes, 15 pertanyien a la CNT. Aquest sindicat va ser l’organització més castigada a la població. Durant la República el local de reunió de la CNT estava situat a la cantonada del Passeig de Llorenç Serra amb l'Avinguda de Santa Coloma. Allà es feien conferències, representacions teatrals, editaven una revista i pamflets, també organitzaven excursions, i tenien un programa d'ensenyament nocturn i gratuït, basat en l' Escola Racionalista.


Aquests són els noms dels executats:
Pedro Pascual Blasco, paleta, casat, nascut a Andorra, Terol, i veí de Santa Coloma. Afiliat a la CNT i condemnat a mort per adhesió a la rebel·lió acusat de patruller, executat el 29 de juliol de 1942. Tenia 26 anys.
Eduardo Grau Estiarte, sastre, casat, nascut a Barcelona i veí de Santa Coloma. Afiliat a Esquerra Republicana i condemnat a mort per adhesió a la rebel·lió acusat de patruller i per capità de l’Exèrcit Popular Republicà. Tenia 40 anys.
José Muro Arias, jornaler, casat, nascut a Pertusa, Osca, i veí de Santa Coloma. Afiliat a la CNT i condemnat a mort per rebel·lio acusat de patruller, executat el 25 d’octubre de 1939. Tenia 49 anys.
Juan Pablo José, sabater, casat, nascut a Barcelona i veí de Santa Coloma. Afiliat a la CNT i condemnat a mort per rebel·lió acusat de patruller, executat el 8 d’agost de 1939. Tenia 48 anys.
Joan Pla Aulet, lampista, casat, nascut a Barcelona i veí de Santa. Afiliat a la CNT i condemnat a mort per rebel·lió acusat de patruller, executat el 4 de novembre de 1939. Tenia 45 anys.
Albert Riquelme Almarcha, paleta, casat, nascut a Albanilla, Múrcia i veí de Santa Coloma. Afiliat a la CNT i condemnat a mort per rebel·lió acusat de patruller, executat el 4 de novembre de 1939. Tenia 41 anys.
Pere Alfaro Sacasa, torner, casat, nascut a Barcelona i veí de Santa Coloma. Afiliat a la CNT i condemnat a mort per rebel·lió acusat de patruller i xofer del Comitè Revolucionari, executat el 12 de junio de 1940. Tenia 37 anys.
Santiago Diego Clavero, paleta, casat, nascut a Maella, Saragossa, i veí de Santa Coloma. Afiliat a la CNT-FAI acusat de rebel·lió, executat el 26 de març de 1939. Tenia 55 anys.
Manuel Campeny Pueyo, ferroviari, solter, nascut a Barcelona i veí de Santa Coloma. Afiliat a la UGT,  president de la Unión de Juventudes Antifascistas, grup de resistència creat després de la caiguda de la ciutat a mans franquistes. Acusat de rebel·lió, executat el 29 de julio de. Tenia 22 anys.
-->
Esteban Barrot Brell, jornaler, casat, nascut a Mataró i veí de Santa Coloma. Afiliat a la CNT, condemnat a mort per rebel·lió acusat de patruller, executat el 6 de maig de 1940. Tenia 42 anys.
Juan Campos Miñarro, jornaler, casat, nascut a Lorca, Múrcia, i veí de Santa Coloma. Afiliat a la CNT, condemnat a mort per rebel·lió acusat de patruller, executat el 6 de juliol de 1939. Tenia 44 anys.
Lorenzo Ros Paysa, fuster, casat, nascut a Barcelona i veí de Santa Coloma. Afiliat a la CNT, condemnat a mort per rebel·lió acusat de patruller, executat el 28 de maig de 1939. Tenia 53 anys.
Pascual Miralles Soler, mecànic, casat, nascut a Barcelona i veí de Santa Coloma. Afiliat a la CNT, condemnat a mort per rebel·lió acusat de patruller, executat el 2 d’agost de 1939. Tenia 50 anys.
Hilario Martínez Alarcón, jornaler, casat, nascut a Cuevas de Almazora, Almeria, i veí de Santa Coloma. Afiliat a la CNT, condemnat a mort per adhesió a la rebel·lió acusat de patruller, executat el 4 de juny de 1943. Tenia 42 anys.
Juan Hernández Lizán, peixater, casat, nascut a El Palmar,  Múrcia, i veí de Santa Coloma. Afiliat a a la CNT, condemnat a mort acusat de robatori a mà armada, executat el 25 de febrer de 1946. Tenia 35 anys.
-->
Pelayo Giménez Palacios, curtidor, casat, nascut a Valladolid i veí de Santa Coloma. Afiliat a la CNT, condemnat a mort per rebel·lió acusat de patruller, executat el 8 d’agost de 1939. Tenia 29 anys.
Font: ANC i "Justícia, No Venjança


També els antifeixistes van morir a la presó. Crims franquistes que resten a la impunitat. Llegirem els noms dels colomencs que van deixar les seves vides entre patiment i murs de repressió i que els seus noms perdurin en les nostres memòries.

José Balaguer Bertolín, nascut a Montanejos, Castelló, detingut el 1942 amb 35 anys, condemanat a reclusió perpètua i  mort a presó.
Joaquín Miguel Montes, nascut a Barcelona, detingut el 1939 amb 18 anys, condemnat a reclusió perpètua i mort a presó.
Manuel Sebastián González, nascut a Alcubilla de Avellaneda, detingut el 1946 amb 41 anys, condemnat a 30 anys i mort a presó.
Enrique Vilella Trepat, nascut a Barcelona, detingut el 1939 amb 23 anys, condemnat a reclusió perpètua i mort a presó.
-->
Desiderio González Esteban membre del Comité Revolucionari i afiliat a la CNT. Nascut a Alcaraz, Albacete i veí de Santa Coloma de  va morir a la presó d’Alcaraz, Albacete de 52 anys el 1939. Un informe de l’alcalde d’Alcaraz al de Santa Coloma de 4 de juliol de 1939 diu que Desiderio va posar fi a la seva vida quan estava detingut en una de las dependencies de Falange “colgándose con una cuerda al cuello”. Una versió de ciencia ficció feixista.


Volem retre homenatge a aquests assassinats pel feixisme espanyol i a les desenes de milers de persones assassinades per l’aparell de la dictadura. Moltes d’aquestes víctimes ho són de desaparició forçada, crim de lesa humanitat imprescriptible. Esteses pels vorals i llençades a fosses comunes el seu record és tan viu com la seva lluita. Dedicat a ells llegirem el poema Els nostres morts.

Els nostres morts obriran la terra,
trontollaran muntanyes i valls,
amb les seves veus polsoses
cridaran ben fort llibertat!
Els nostres morts sortiran de la terra,
tremolaran consciències de pobles i ciutats,
amb els seus peus de pedra picada
enfonsaran la història oficial.
Els nostres morts caminaran per la terra,
cauran lleis de jutjats i campanars,
amb les seves mans obertes
escamparan memòria i veritat.
Els nostres morts sorgits de la terra,
posaran fi a la impunitat,
munió d’ossos en germanor,
un imparable front popular.
Els nostres morts, llum de la terra,
fars de justícia i lleialtat,
cranis foradats amb un pensament,
no deixar mai d’estimar.
Els nostres morts sement de la terra,
només volen tornar a recordar,
xiuxiuegen noms inoblidables,
que els seus ulls no podran plorar.
Als nostres morts lliures de la terra,
tothom els haurà d’honorar,
amb el seu insubornable caminar
obriran la senda que hem de transitar.
I quan els nostres morts recuperin els seus rostres,
a una terra estimada tornaran,
sense foscor, ni oblit, ni silenci, ni mentides,
-->
arrels dels arbres que ens aixoplugaran.




A Santa Coloma de Gramenet tenim un company querellant a la República Argentina, personat a la Causa 4591/10 contra els crims de lesa humanitat i/o genocidi comesos a l’estat espanyol durant la dictadura i la transició, es diu Felipe Moreno. El nostre company és tot un exemple per a nosaltres de compromís, lluita i perseverança, sempre fidel a les seves idees, un antifeixista de cap a peus. Felipe va ser brutalment torturat per l’inefable i sàdic Billy el Niño, el del medaller amb premi econòmic, aquell que brinda amb total impunitat amb els seus excompanys de la policia amb totes les de la Llei d’Amnistia, llei de punt final. Felipe és el portaveu de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina i va fer la seva declaració en seu judicial de Buenos Aires. Ell va ser jutjat pel Tribunal d’Ordre Públic i denunciem que el seu judici il·legal no ha estat anul·lat per l’estat espanyol, com tampoc ho ha fet amb els consells de guerra ordinaris i sumaríssims de centenars de milers de víctimes del feixisme. Recordem que el Parlament de Catalunya per unanimitat si va anul·lar les causes franquistes perpetrades a Catalunya, gràcies a l’empenta de les associacions de la memòria que conformen la nostra Mesa de Catalunya, i particularment la Comissió de la Dignitat a través del nostre company Josep Cruanyes.
Des d’aquí instem a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet a demanar el certificat d’anul·lació dels judicis d’aquelles persones filles o veïnes de la ciutat per fer entrega a les famílies d’aquesta reparació.  També li demanem que digitalitzi les causes de les filles i veïnes d’aquesta ciutat que romanen a l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercero de la ciutat de Barcelona, com a part de la reparació a les víctimes, de recuperació de memòria i que passi a formar part dels fons de l’Arxiu Municipal per a la seva lliure consulta i proporcionar una còpia dels expedients a les famílies d’aquestes persones represaliades que els sol·licitin. És un deure democràtic.


-->
Altres fills i veïns de Santa Coloma de Gramenet van ser jutjats pel TOP. Antifranquistes que es van rebel·lar els darrers anys de la dictadura contra la seva opressió. Sindicalistes i activistes polítics a la clandestinitat, detinguts per les seves lluites laborals i veïnals, torturats, empresonats, sempre sota vigilància. Una dictadura dura de principi a fi que va matar l’esperança de drets i llibertats. Ara amb la monarquia veiem agonitzar totes les nostres conquestes assistint a la revifalla del feixisme en les institucions, que amb discursos que vam pensar no tornaríem a sentir, riuen dels nostres morts. Això passa de forma tan natural com fastigosa i blanqueja el feixisme. No podem ser còmplices del seu tornarem a passar amb el nostre silenci i passivitat. NO PASARAN!

Així demanem l’anul·lació dels judicis del TOP dels següents veïns colomencs:
Miguel Morón Fernández
Juan Ángel Pérez Moreno
José Vilchez Ramírez
Juan Baladrón Rosendo
Benito Jarque Collado
José María Ansaldo Jubilar
José Jurado Amil
Francisco Cebrian Medina
Benito Padilla Chicano
Francisco José Fernández Heredia
Claudio Rodríguez Garzón
Francisco Montesinos Briones
Salvador Calderón Cantalapiedra
Benita Alejos Encina
Manuel Calvo Ruiz
Luis Gamez Gamez
Manuel Pérez Ezquerra
José Marín Martínez
Ramón González López
Ángel Salgado Martínez
Fernando López Rodríguez
Carmelo Gutiérrez Espinosa
Antonio Moreno Barroso
Felipe Moreno Martín
I dels nascuts a Santa Coloma:
Luis Burro Molina
-->
José Gorreta Gorreta


Volem dedicar als colomencs torturats, empresonats i jutjats pel TOP aquest poema dels presos polítics el Papi i el Cahue, de desembre de 1977.

C.O.P.E.L. (Coordinadora de presos en lucha)
Los hombres se comen
las cucharas,
los vidrios,
las tejas,
las palabras...
Oímos, queridos camaradas,
la fuerza de la sangre
resbalando.
De vuestras venas cortadas.
Nos llega mezclado con el aire
vuestro grito de celda ensagrentada.
Y oímos sin querer a los que gritan:
¡Su lucha es inhumana!
Puede que sí...
Pero decimos:
En nuestra clase
la sangre siempre tuvo
la última
-->
palabra.


En temps de tanta manca de llibertat recordem el poema d’en Joan Margarit per veure que val la pena lluitar per ella.

La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d’estudiants.
És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.
La llibertat és un estrany viatge.
Són les places de toros amb cadires
damunt la sorra en temps d’eleccions.
És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.
La llibertat és fer l’amor als parcs.
La llibertat és quan comença l’alba
en un dia de vaga general.
És morir lliure. Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l’exili.
La llibertat és una llibreria.
Anar indocumentat. Són les cançons
de la guerra civil.
-->
Una forma d’amor, la llibertat.




-->