Aquestes són les paraules que ens va deixar una de les persones que passava per la plaça de Sant Jaume i es va trobar amb la nostra concentració. Les va escriure amb decisió i amb certa ràbia continguda, pròpia de la persona que ja està farta de tanta injustícia i tanta barra institucional, tanta mentida i tan poca vergonya. Ho va comentar res, va escriure, ens va mirar amb aprovació i va marxar. Era un noi jove. Segur que part de la seva indignació era fruit de l'actuació de part del govern de la Generalitat amb l'intent barruer d'enganyar-nos a tots dient que el judici al president Companys havia estat anul·lat i felicitant-se per aquest fet. La mentida va quedar al descobert, la Junta de Fiscals de Sala del Tribunal Suprem el que havia dit era que la petició de revisió presentada solemnement fa uns mesos per la Generalitat demanant la revisió del judici a Companys (revisió que rebutja la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes per humiliant i perquè demanem l'anul·lació de tots els judicis del franquisme per llei) era rebutjada i argumentava que aquest ja estava anul·lat perquè la Llei de la Memòria així ho recull, una falsedat impròpia d'una instància judicial i reproduïda per tot un president de la Generalitat. Creiem que fets d'aquesta magnitud emprenyen a una societat cansada de demanar justícia.
Està molt clar que aquesta afirmació és ben certa, si volem construir una societat de pau hem de fer que la veritat, tota la veritat sigui coneguda amb llibertat, que es faci justícia i que tots els crims execrables del franquisme no quedin en la impunitat com ha passat fins avui. Aquesta és la reparació per a tots, netejar les ferides, algunes molt fondes, que han volgut tancar a la força, amb arguments peregrins com el sacrifici per una pau social falsa, perquè aquesta no es pot construir només sobre la renuncia als seus drets per part de les víctimes de crims de lesa humanitat comesos pel feixisme espanyol. Les víctimes i les seves famílies ja han sacrificat prou.
La gent s'apropava perquè volia signar per demanar justícia per a les víctimes del franquisme, s'apropaven per explicar-nos històries com la d'un senyor que va haver de fugir a Sud-amèrica perquè va estar condemnat a mort en "rebeldia", ell va escapar però varies persones de la seva família van ser assassinades. O la dona que va estar tota la nit al voltant de la presó model esperant que al darrer minut commutessin la pena a Puig Antich i el dolor perquè Salvador va ser executat.
La defensa dels drets humans és un crit universal de solidaritat entre tots els pobles que han estat castigats pel feixisme arreu del món, que han sofert la criminal repressió de les dictadures feixistes i que no volem que els assassinats, les tortures, les desaparicions, el robatori de nens i altres aberracions quedin en la impunitat. Per això agraïm molt a totes les persones de molt diferent nacionalitats que s'adrecen a nosaltres per encoratjar-nos i felicitar-nos per la nostra tasca, mostrant la seva estupefacció perquè un estat com l'espanyol no hagi estat capaç de fer els seus deures democràtics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada