En les nostres concentracions per la veritat, la justícia i la reparació, per a les víctimes del franquisme i la transició, la dona sempre hi és present. La dona com a col·lectiu a reivindicar i la dona amb noms i cognoms propis. Ens agradaria poder donar veu, una per una, a les milers i milers de dones que van escriure la nostra història de resistència en silenci, però és impossible. Ho és, perquè la majoria dels seus noms restaran per sempre anònims, els noms de milers de dones perdudes en el laberint d’una història androcèntrica escrita pels homes. Dones silenciades i oblidades, biografies per recuperar i compartir. Exemples que ens haurien d’acompanyar en el nostre fatigós bategar treballador per una vida plena de drets i llibertats. Dones que van ser pilars cabdals de les lluites antifeixistes, moltes vegades sense tenir-ne constància, sense cap protagonisme, dones i més dones amb vides dignes de ser conegudes i honorades.
Aquest març, mes en el qual encara les dones han de reivindicar drets, que ja haurien d’haver estat assolits, volem retre homenatge a Mujeres Libres. Una organització anarquista i feminista, nascuda l’abril de 1936, no només amb el propòsit de defensar l’emancipació de la classe obrera. La seva tasca primordial era fer la revolució dins de la revolució, la de l’alliberament de la dona, defensant la seva autonomia dins del moviment anarquista. Les mares d’aquest projecte transformador van ser Lucía Sánchez Saornil, Mercedes Comaposada i Amparo Poch y Gascón. Altres noms que no volem oblidar són els de Pilar Grangel, Concha Liaño, Áurea Cuadrado i Nicolasa Gutiérrez, que el 1935 van crear el Grup Cultural Femení, que seria l’embrió de Mujeres Libres a Barcelona, al que més tard es va afegir Soledad Estorach.
Mujeres Libres també va ser el nom de la publicació que va donar veu a més de 28.000 dones, que es van agrupar en la Federación Nacional Mujeres Libres. Va ser una eina per difondre la lluita antifeixista de la dona, el seu paper en el front i la rereguarda, escrit per dones i per a dones. Un mitjà per a fer pedagogia feminista i educar a la dona en l’exigència del reconeixement del seu paper en la societat com a dona alliberada del masclisme, de la religió i de la tradició, no com un ens submís i sotmès al rol adjudicat a la dona fins llavors. Passar del paper passiu, reproductiu i cuidador a l’actiu, productiu i ben remunerat, clau de la seva autonomia i independència. El seu ànim era totalment educatiu i amb un caràcter inclusiu perquè tal com va dir Lucía Sánchez Saornil: No hem volgut fer una revista per a les nostres companyes únicament, sinó fer d’aquesta un òrgan de captació, interessar les dones, a totes les dones del nostre punt de vista, sense que se sàpiga que això és anarquista. Van ser redactores d’aquesta revista, a més de les seves fundadores, Concha Sánchez Saornil, Sara Berenguer o Consuelo Berges i van col·laborar grans dones com Emma Goldman, Carmen Conde, Etta Feden i escriptores no anarquistes com Rosa Chacel. Mujeres Libres no ho va tenir gens fàcil per sortir a la llum i el seu primer número es va fer públic el maig de 1936 amb un gran èxit. Es van publicar 14 números en total dels quals només es conserven tretze, ja que l’últim va sortir en el moment que els franquistes entraven a Barcelona, el gener de 1939.
Per retre homenatge a aquest col·lectiu de dones, en aquesta 148 concentració de la nostra Mesa de Catalunya, llegirem alguns dels articles publicats en aquesta revista des del seu inici el 1936 fins a la derrota del seu somni de llibertat el 1939. Un somni esmicolat per la victòria del feixisme, que arrasaria tot el treball d’aquesta organització i obriria un període de més de quatre dècades d’esclavitud nacionalcatòlica per a la dona. Les fundadores de Mujeres Libres van patir l’exili, moltes de les seves afiliades van patir la repressió de la dictadura, la tortura, la presó i la mort. Però el seu fill roig, negre i morat, encara que soterrat no es va trencar. Així l’any 1977 renaixia Mujeres Libres amb una nova publicació, amb el mateix esperit d’emancipació i d’alliberament de la dona treballadora. També llegirem articles d’aquest període.
En un temps de conquesta de drets com va ser la República, i molt especialment per a la dona, república i revolució van fer front comú contra el feixisme. Mentre es lluitava contra els colpistes una revista, que havia nascut amb una finalitat educativa, creixia encoratjant la dona a ser part activa per assolir la victòria. En un article de Mujeres Libres del 1937 es podia llegir: La dona de la nostra lluita s'ha despullat en uns mesos del llast de molts segles i s'ha incorporat als treballs de la Revolució i de la guerra amb una audàcia, una constància i un esperit renovador que han de conduir-nos al triomf. Elles no van poder gaudir del triomf, però la seva no va ser una derrota erma, ja que encara són referents de les nostres lluites d’avui.
Himne de Mujeres Libres:
Aquests són els articles i poemes extrets de la publicació Mujeres Libres, que hem llegit a la nostra 148 concentració, en la seva traducció al català.
1936
REVISTA SETMANA 21 DE LA REVOLUCIÓ.
Ja no hi haurà mite per revolucionari que sembli, que justifiqui l’explotació dels homes.
ENSENYAMENT NOU
Insistim. En matèria d'ensenyament, el més urgent i eficaç no és de moment educar nens, sinó fer mestres capaços d'educar nens. I per a fer mestres cal començar per establir unes quantes afirmacions clares i fonamentals.
I- La pedagogia, considerada com a ciència, ha de sentir-se com a art; ha de secundar-se en aquesta disposició íntima i creadora que es diu inspiració.
II- La inspiració pedagògica ensenyarà al mestre a descobrir en cada nen i a cada moment la veritat viva que cada nen i cada moment imposen.
III- No hi ha doctrina racionalista tan excel·lent i infal·lible que pugui ser exposada com a raó suprema a totes les mentalitats infantils. En el nen hi ha més.
IV- El mestre amb inspiració estimarà no als nens en abstracte: estimarà a cada nen. Així comprendrà a cada nen, aprendrà de cada nen, sabrà ensenyar a cada nen.
V- El mestre bo mesurarà amb la més exacta mesura psicològica la sensibilitat de cada nen, i donarà matemàtiques al qual la té aguda, i música al qual la té escassa i lenta.
VI- S'evitaran aquests nefastos estímuls externs de premis i càstigs, aquesta mesquina competència, aquesta rivalitat de l'anomenada emulació.
VII- A l'escola, pocs nens. Quan passin de deu, la labor pedagògica ha d'esterilitzar-se en la mecànica simplista de mètodes i trucs.
Síntesi: el mestre bo no hauria pogut ser sinó mestre; portarà la seva missió com una gràcia i li horroritzarà que es pugui "exercir" com una professió. Creurà en la vocació i sentirà la vocació.
1937
REVISTA VIII MES DE LA REVOLUCIÓ.
Amb el treball i amb les armes, defensarem les dones la llibertat del poble.
MANIFEST DE L'AGRUPACIÓ Mujeres Libres.
L'Agrupació de Mujeres Libres protesta enèrgicament del procediment que utilitzen alguns sectors polítics embolicant a dones inconscients en manifestacions i desfilades, mancades de tota espontaneïtat, per a fer labor partidista.
Durant tot el dia del dijous de la setmana pro exèrcit popular regular, es van passejar pancartes i es van repartir manifestos i fulls volants dirigits a les dones. Com sempre tals crides mancaven de signatura responsable que indiqués el matís polític que procedia, podent donar lloc aquest tèrbol procediment al fet que qualsevol nucli "de la cinquena columna" faci una campanya a favor seu emprant el mateix truc.
No podem admetre aquestes ambigüitats jesuítiques. És indispensable la claredat més gran de posicions per a arribar ràpidament a una autèntica unitat revolucionària.
Quant al contingut de l'al·ludida propaganda – sense una altra rúbrica que la de "La Comissió Organitzadora", que equival al més vergonyós anònim-, no pot ser més lamentable a quant posició femenina, ni més inhumà quant a sentiment revolucionari. És massa ridícul oferir premi d'amor perquè el marit, el nuvi o el fill es decideixin a lluitar contra el feixisme, i no és gens humà oblidar en aquestes crides la necessitat d'augmentar i millorar l'armament.
L'Agrupació Mujeres Libres prefereix una actuació més clara i més sòlida per la guerra i per la Revolució: exigeix la mobilització general i l'armament necessari, i pràctica, no demana, des dels primers dies de la lluita, la substitució, en molts treballs de la rereguarda, dels homes mobilitzats. Aquesta és la veritable labor que cal intensificar.
Agrupació Mujeres Libres.
DONES HEROIQUES
19 de juliol. És l'alba de la gran incògnita que decidirà una vegada per sempre la tenaç pugna entre la llibertat i l'esclavitud. El matí històric, llindar de l'alliberament del poble, es presenta esplèndida.
Les Rambles barcelonines es troben envaïdes per grups de gents diferents de la de les altres albes. Avui no és el tronera baldat, atipat de vicis, ni la pobra prostituta de colorets mústics, els que transiten per la popular via barcelonina. Avui són els homes i les dones del treball i de les inquietuds ideològiques els amos i senyors del carrer.
Els motors dels avions amb el seu rum-rum sobre els nostres caps. El soroll sec i continuat de la metralladora se sent amb petites intermitències. La fuselleria no cessa ni un instant.
La lluita està ja en tot el seu apogeu. Les ambulàncies de la Creu Roja comencen un anar i venir sense treva ni descans. En l'interval d'alguns alts en el foc, la bandera blanca s'agita i s'avança onejada pels sanitaris que no cessen de recollir ferits. Els caiguts es compten ja per centenars.
Del bar han estat retirades les taules i les cadires. Les dones del poble preparen benes, iode i cotons. Els homes assalten un hotel de luxe i traslladen els seus matalassos al bar. L'hospital de sang improvisat està ja en condicions d'atendre els que cauen en la lluita. El tràfec és enorme. Els laments dels ferits ens parteixen el cor. Totes les dones rivalitzen a curar i socórrer als combatents.
HI HA LLOC PER A TOTES
La divisió del treball manual i intel·lectual, la descomposició del treball amb la finalitat d'aprofitar-la tots els seus temps, no és cap descobriment d'ara ni nostre. Adam Smith, Taylor i tants altres economistes es van ocupar d'això fa bastants anys. Però el que si pertany actualment és la realització circumstancial de l'anyenc concepte sentimental de la divisió del treball.
En la lluita present, hem d'emprar a totes les dones que ofereixen la seva activitat desinteressada en benefici de la causa antifeixista, i hem de fer-ho de manera que cadascuna doni el màxim rendiment immediat. En aquests moments és aquesta la posició més revolucionària: cadascuna en el lloc i en la labor més adequada i útil.
Ara bé. Les capacitats de les dones són molt diverses, i si només acceptem a les que poden desenvolupar una labor completa –intel·lectual i manual-, desplaçarem a aquelles que encara han de cultivar-se en un d'aquests dos aspectes. Són moltes les dones que, forçades per la necessitat a un treball de servitud, no han pogut aconseguir els coneixements més elementals. Aquestes companyes seran les nostres preferides; les més capacitades entre nosaltres posaran el seu major interès a preparar-les. Però això, quan sigui possible realitzar-ho.
Dins d'un mes? Dins d'un any?.... Ara, l'immediat és guanyar la Revolució, guanyar la guerra, i no es pot privar a cap dona d'aportar la seva col·laboració – la que pugui prestar immediatament- a aquesta empresa que no admet ajornament.
LA DOBLE LLUITA DE LA DONA
L'home revolucionari que avui lluita per la seva llibertat, només, combat contra el món exterior. Contra un món que s'oposa als seus anhels de llibertat i justícia social. La dona revolucionària, en canvi, ha de lluitar en dos terrenys: primer per la seva llibertat exterior, en la lluita de la qual té a l'home aliat pels mateixos ideals, per idèntica causa; però, a més, la dona ha de lluitar per la seva llibertat interior, de la qual l'home gaudeix ja des de fa segles, i en aquesta lluita la dona està sola.
En els inicis del moviment obrer, es deia moltes vegades: "A l'enemic el tenim en el nostre propi camp." Hi havia, doncs, que vèncer a aquest enemic abans de pensar en altres conquestes. De la mateixa manera, la dona que vulgui emancipar-se en la igualtat de drets, ha d'emprendre primer la lluita en el seu propi camp. En aquesta lluita, a més de trobar-se sola, a més de comptar únicament amb ella mateixa, li dificulta la lluita l'enemic que resideix en el seu propi camp; un enemic al qual mai ha reconegut conscientment com a tal, al qual està lligada íntimament i per instint des de la seva primera infància.
Primer, la família. No és fàcil desfer les fortes lligadures, per educació i tradició, existeixen entre la dona i la seva família. És dur fer sofrir a uns pares que no arriben a transigir amb els anhels llibertaris de la filla, que no volen ajudar-la en la seva lluita, que neguen a la noia adolescent l'esclariment de la qüestió sexual, que la vulguin induir a l'espera passiva i virginal de l'home que li ofereixi el matrimoni i li asseguri una existència en la qual la dona, plena d'ignorància i prejudicis, no sol trobar la felicitat, sinó una vida desolada i trista. Tot això conduïa gairebé sempre a burlar en secret les normes maternals, a la insinceritat, a l'engany covard. En aquestes circumstàncies, la llibertat interior era impossible. I en semblant ambient es fundava una nova família, que per falta de sinceritat –i fins i tot en el cas d'una bona intel·ligència sexual entre els dos esposos-, col·locava a la dona en una nova situació incòmoda, determinada per la repressió de la personalitat de la dona.
Així el fet subconscient en la dona ha de veure per força en tots aquests éssers estimats- pares, marits, fills- a enemics de la seva llibertat. I la dona ha de combatre a aquests enemics modificant la seva actitud enfront d'ells, lluitar contra els prejudicis i les tradicions, vèncer-los i, ja interiorment lliure, i en condicions diferents, unir-se realment als seus companys de l'altre sexe per a lluitar junts contra l'enemic exterior, contra la servitud i l'opressió.
És difícil per a la dona determinar exactament les seves lligadures interiors. Una vegada conegudes ha de ser inexorable amb si mateixa; ha de renunciar, en primer lloc al còmode costum. Sola ha d'arribar a aquest convenciment i sola ha de lluitar; i ningú només l'amor a la llibertat la pot ajudar en això. L'home – ni tan sols el company anarquista – no la pot ajudar en això; més aviat el contrari, perquè també hi ha vanitat masculina amagada que, sense que se n'adoni i amb aparença d'amor i amistat mal entesos, treballa moltes vegades contra l'alliberament de la dona.
Davant tants obstacles, és explicable la decepció i la tendència a abandonar la lluita; però sigueu fortes i aguanteu dones de la revolució. Quan hàgiu aconseguit pertànyer-vos a vosaltres mateixes; quan les vostres decisions en la vida quotidiana obeeixin només a la vostra pròpia convicció i no a costums atàvics; quan la vostra vida afectiva estigui lliure de tota consideració sentimental i tradicional; quan pugueu oferir el vostre amor, la vostra amistat, la vostra simpatia com a expressió genuïna de vosaltres mateixes, llavors us serà fàcil vèncer els obstacles exteriors. Automàticament passareu a ser persones amb lliure albir i igualtat de drets socials, Dones Lliures en una societat lliure que construireu juntament amb l'home com les seves veritables companyes.
La Revolució ha de començar des de baix. I des de dins. Deixeu que entre l'aire en la vida familiar, vella i estreta. Eduqueu als nens en llibertat i alegria. La vida serà mil vegades més bella quan la dona sigui realment una "dona lliure".
ILSE
MAÑANA
Más trabajo amiga;
más esfuerzo, hermana...
Mañana tendremos la paz, las canciones,
el amor sin trabas,
su caricia libre,
su pureza exacta,
su verdad caliente.
Más esfuerzo, hermana.
Va por el camino la luna despierta;
desde el cielo mira la gesta esforzada.
Subiendo, subiendo,
los Hombres escalan
la dura pendiente de sus libertades.
Ya verás....mañana
tendremos el pan y los niños,
Tendremos la gracia
de vivir, y saberlo y sentirlo....
¡Más trabajo, hermana!
LES DONES TREBALLEN
Les dones antifeixistes prenen part en totes les tasques que faran possible la victòria. Aquesta actuació no pot ser més diversa: puericultura, fabricació de material bèl·lic, confecció de peces per als fronts, guarderies infantils. Entre aquestes múltiples activitats de totes les dones antifeixistes és interessant assenyalar les de la brigada de la secció Servei Públics, de Mujeres Libres, que a Barcelona substitueixen a conductors i cobradors de tramvies i a Madrid s'ha ofert per a la recollida d'escombraries que han hagut d'abandonar els treballadors del Ram incorporats a la lluita.
Dolores Vives Rodón
AVIADORES CIVILS I DE GUERRA
De les primeres hi ha dues a Catalunya que ens han explicat la seva humana activitat. El seu títol de pilot té ja set anys; les pràctiques van haver de guanyar-les-hi amb beques, amb estalvis particulars- perquè cada vol costava X pessetes- amb la constància d'acudir dia rere dia al camp d'aviació per a practicar o veure practicar a uns altres quan els faltava el preu posat en tarifa a la seva il·lusió. Ara són elles les que han preparat a molts pilots. I en aquest moment de tanta escassetat de gasolina, les conqueridores de l'aire van amb bicicleta cap a l'aeròdrom. No volen llançar bombes ni als feixistes. Aquesta actitud si no decididament revolucionària, és molt humana.
Com a contrast, tenim les primeres aviadores de guerra, intrèpides i amb un sentit humà combatiu.
LA DONA DE LA NOSTRA LLUITA
ja no és aquella senyoreta grisa, de vel i taló, de missa de dotze, que hipòcritament pudorosa posava les seves mirades de coloma casadora en tota possible víctima masculina; ni aquella obrera esgotada pel treball físic i resignada per la seva ignorància; ni aquella dona pseudo-emancipada de carrereta i escalafó, que anteposava "Gaseta" a tot sentiment humà; ni la sempre lloada "dona de la seva casa", condensació abominable de tots els egoismes antisocials. La dona de la nostra lluita s'ha despullat en uns mesos del llast de molts segles i s'ha incorporat als treballs de la Revolució i de la guerra amb una audàcia, una constància i un esperit renovador que han de conduir-nos al triomf.
ELS QUE DESHONREN A L'ANARQUISME
(…) En passar per la casa C.N.T.-F.A.I., es va prorrompre en vives a la Revolució i al capdavant de les Joventuts Revolucionàries. Unes companyes que van quedar ressagades van presenciar alguna cosa que fa vergonya dir. Un individu que portava al coll un mocador vermell i negre va començar a proferir insults i amenaces contra les companyes de la manifestació. Una d'elles se li va acostar i li va preguntar per què feia això. Va respondre que perquè li donava la gana i va continuar comentant l'assumpte en forma agressiva i brutal, a tal extrem, que la companya, atemorida, va haver de retirar-se. Sabem que cretins n'hi ha a tot arreu; però el que convé saber és precisament això: si es tracta simplement d'un cretí o d'un feixista emboscat. Si és el primer, ja tractarem d'avivar-ho, i en això han d'estar també interessats els companys de la C.N.T., si és el segon, correspon, abans de res, arrencar-li del coll aquesta insígnia i del cinto aquesta pistola perquè aprengui a ometre la violència i la intimidació quan parla amb companyes.
Els troglodites disfressats d'anarquistes, els covards que ataquen per l'esquena ben armats, els "valents" que aixequen la veu i el posat enfront d'una dona, està mostrant la seva filagarsa feixista i cal desemmascarar-los.
A veure si després de tant de dolor i tant de sacrifici, haurem de demanar permís per a defensar la vida dels quals lluiten en els fronts, d'aquestes vides que hem creat nosaltres amb la nostra carn i amb la nostra angoixa!
A veure si tolerarem després de tant llibre anarquista com s'ha escrit enaltint la llibertat femenina, de tant de discurs llibertari proclamant la llibertat de drets, de tan llarga lluita emancipadora, vinguin, "anarquistes" a agredir-nos perquè volem impedir, amb la garantia d'un armament eficaç la matança inútil dels nostres fills en els fronts d'Aragó!
A veure si ens impediran que agafem amb les nostres mans els fusells que aquí sobren per a portar-los on tantíssima falta fan!
A veure si els companys anarquistes permetran que al seu costat s'ataqui impunement a les companyes anarquistes!
Hi ha mocadors i pistoles mal col·locats, i això cal evitar-ho, companys anarquistes!
Nita Nahuel
LA CASA ROTA de Amparo POCH Y GASCÓN
En la ventana, repleta
de flores de color grana
y de hierbas olorosas,
tenía su alma la casa.
A la puerta juega un niño
llena de mugre la cara;
y en la cocina sombría
una mujer trajinaba,
-olor de virtud sin baños
y de parsimonia rancia-.
El hombre lucha en el frente.
Una escopeta de caza
le sirvió de fiel amiga
en sus bélicas andanzas.
Estaba el cielo caliente;
había un sol, de mañana;
y en vacación de verano
las nubes se deshinchaban.
Motor de avión resuena
por la extensión sosegada;
roncas abejas de muerte
que zumban sobre la casa,
y la bomba cae rodando,
despidiendo luz de plata.
Ay, que la casa está herida ...
Le arrancaron las entrañas,
le machacaron los huesos,
le deshicieron la cara.
La cama donde ha pasado
hambre, amor y desgana,
está mostrando sus muelles
como potra reventada;
y las ropas retorcidas
como ramas desgarradas.
Los retratos del abuelo
con su guerrera entorchada,
y la ampliación de la boda
de barro y error manchada...
Todo lo íntimo y lo triste,
todo lo escondido clama...
Ay, que la casa está herida...
La mujer que trajinaba
tiene de la mano al niño
y mira, llorosa y cándida…
El hombre estaba en el frente
con su escopeta de caza.
Canción breve del miliciano muerto
Tenía un alma tosca, de niño sin escuela;
un alma luminosa, de cielo puesto al sol;
tenía una palabra sincera, humana y fuerte
y, entre anhelos sin nombre, tenía un corazón.
Una quieta mañana de agosto, el miliciano
soñó la Libertad, la Paz ...y se murió.
Amparo POCH Y GASCÓN
L'enorme labor del Ministeri de Sanitat i Assistència Social.
Diuen que la Història no camina a salts. A Espanya, sí. Sempre, i en tot, ha ocorregut igual.
Exemple: Els Estats moderns han creat i han anat perfeccionant una complexa activitat d'empara al desvalgut, al ressagat en la marxa de la societat, unes vegades per imperfeccions d'aquesta; unes altres, per tares i circumstàncies personals. Aquesta activitat protectora de l'Estat, amb el nom d'Assistència Social, no existia de fet a Espanya. Ni tan sols el nom. Al precari, insuficient i humiliant auxili que els organismes oficials prestaven a alguns desvalguts més o menys protegits de la senyora Marquesa, se'ls continuava dient Beneficència, equivalent oficial d'allò que individualment –i catòlicament- es deia "caritat".
Però sorgeix la gran tragèdia que vivim. El radi del desemparament i del dolor que exigeix alleujament s'estén gairebé a l'infinit. Disminueixen, encara més, el treball i el pa; augmenten tota classe d'orfandats. I, sobretot això, sorgeix l'immens problema de l'evacuació de poblacions íntegres, el problema dels refugiats per milers, per milions.
Paral·lelament, el problema sanitari, tan abandonat a Espanya com gairebé tot, agreuja amb les acumulacions extraordinàries, amb l'escassetat i estranya qualitat dels aliments, amb la falta de sabó, amb les aigües filtrades a través de cadàvers humans, amb els munts d'enderrocs amuntegats a les ciutats sacrificades...
En aquestes circumstàncies, es crea un Ministeri de Sanitat i Assistència Social – ja no Beneficència-. Al capdavant d'ell actua una dona de tan dinàmica capacitat d'ideals i de realitzacions com Federica Montseny. I la nostra companya, assistida pel treball enorme i per la intel·ligència d'altres camarades –com Amparo Poch Gascón-, escomet els immensos problemes d'aquesta nova activitat estatal acabada de crear a Espanya, problemes engegantits per les circumstàncies.
I es fa front al sanejament de ciutats –que mai van estar sanejades en temps normal- i es dicten i apliquen els decrets que organitzen l'evacuació, acolliment i règim de vida dels milers i milers d'evacuats, atesos els múltiples aspectes que susciten: economia de la regió o localitat acollidora, interessos materials i morals del mateix refugiat, relacions entre aquest i la família que l'acull, etc.; creació dels organismes adequats que han de regular tot això, expedicions de nens a l'estranger.
En mesos, en setmanes, se supera a Espanya un endarreriment de segles. Es fa el que estava per fer i molt més.
A Espanya, la Història sí que camina a salts.
"Companya" (Revista de la dona)
Hem rebut l'últim número d'aquesta nova publicació. Són d'admirar les seves qualitats materials –paper i impressió– i el seu equilibrat eclecticisme. Li desitgem –cordialment– que, a més d'una posició encertada en els problemes de la guerra i de la unitat, enfocament el de la dona en la seva arrel, contribuint a emancipar-la de la dictadura de la mediocritat.
XI MES DE LA REVOLUCIÓN Número 9
En l'"Institut Mujeres Libres"
En entrar en la classe d'analfabetes de l'Institut Mujeres Libres, quina vocació de saber!, amb quin ardor defensen els minuts escamotejats per la professora que no ha arribat a l'hora en punt!
–És que el temps corre, i jo haig d'aprendre de seguida a escriure una carta per al meu nuvi que està en el front.
-Només és un moment, companyes. Us vull fer una pregunta. Amb la seva corresponent foto, però sense mirar a la màquina. Tu!, què és el sol?
-Una cosa que escalfa mig món.
-Tu?..
-L'alegria de les persones!
-Tu?..
-Una resplendor que escalfa massa a l'estiu.
-Tu?..-Un ésser lluminós d'or.
-I tu?..-Puc dir el que se m'ocorre?
-Doncs clar!
-A mi em sembla una preciositat gran...
-I a mi?..
-I a mi?..
-Ja tenim suficient noies.
La mestra es dirigeix a l'encerat blau i els diu molt riallera: El sol és un astre del qual rep la terra calor, llum i moviment...
Quina desil·lusió es nota en la cara de totes! Quina llàstima que només sigui això, un astre!
-No us amoïneu, noies.-els diem en marxar-; quan ja sapigueu aquestes definicions, podreu inventar tot el que vulgueu del Sol, com fan els poetes i els mals escriptors.
Vocació de saber i vocació d'ensenyar coincideixen en la nostra croada contra l'analfabetisme. Mestres i estudiants ofereixen cada dia el seu treball amb la màxima il·lusió, perquè han après de les analfabetes la gran lliçó humana: de voler i ensenyar.
EN EL CAFÈ
Als pobles agrícoles, el cafè deixa de ser el centre de frivolitat i vici que és en les grans ciutats, per a convertir-se en el punt de reunió, espècie de Club, on els pagesos es concentren després de les rudes feines del dia, per a xerrar amigablement sobre el moment polític i canviar impressions.
Generalment, les dones no han tingut cabuda en aquest lloc, que, seguint una espècie de tradició, era reservat per als homes.
-Sempre han concorregut les dones al cafè en aquest poble?
-No, ni de bon tros. Després del moviment, comencem a venir algunes. Al principi se'ns criticava i les mares es mostraven poc inclinades, dient que això és cosa d'homes, però després va augmentar el número i han acabat per trobar-lo natural.
-No està malament. Però és millor que substituïu el cafè per escoles. És molt més necessari.
-Sí, clar. Ja ho tenim en projecte i no trigarem a tenir-les muntades. Ja ho veuràs, t'agradaran tant com la Granja.
Però, a part d'això, queden els diumenges a la nit i, a més, has de tenir en compte el treball que desenvolupem. La guerra s'emporta als nostres millors homes i nosaltres hem de fer un treball extrem penós.
La veritat és que després d'una jornada intensiva com la nostra, no queden moltes ganes d'estudiar. Però tot és tenir voluntat.
En el fons comprenem la raó que la pagesa té i ens confessem a nosaltres mateixes que la guerra és enemiga irreconciliable de tot el que representi cultura.
María Giménez.
ACTIVITATS DE LES AGRUPACIONS Mujeres Libres CATALUNYA
La Federació Local de Barcelona ha intensificat en gran manera les seves Seccions de Treball. En l'aspecte cultural, està en ple funcionament, amb un extens i intens pla de classes i cursets, el "Casal de la Dona Treballadora"
Totes les Agrupacions de la regió desenvolupen classes i cursets de capacitació elemental i tècnica de la dona. Igualada organitza una escola professional pràctica i estén les seves Seccions de Treball a Metal·lúrgia, Transport, Fusta, Barberia i Corretjams, Terrassa ha iniciat les classes de Cultura elemental, cursets d'Economia, Organització sindical, Agricultura, etc. Granollers –recentment organitzada-, classes elementals, escola pràctica professional, ajuda als refugiats, etc. Amposta, escola de xoferes, Avicultura, Agricultura –amb pràctiques en una magnífica col·lectivitat-, Cort i Confecció, classes elementals, d'idiomes, etc. Sadurní d'Anoia, escola de Mecànica, classes elementals, escola pràctica professional. Manresa, escola pràctica professional. Sabadell el mateix. Guíxols, classes elementals. Olesa de Montserrat, classes elementals, escola pràctica professional. Reus, escola pràctica professional, confecció de peces per als fronts. Ripoll, classes elementals. Vilanova i La Geltrú, escola pràctica professional. Pobla de Lillet, classes elementals (encara que momentàniament suspeses per haver estat clausurat el local de l'Agrupació). Castellnou de Basell, classes elementals. Tremp, escola pràctica professional. Les Borges Blanques, classes elementals. Balaguer, de molt recent organització, el mateix que Torres de Segre, Xerri, Borelló i Palamós. Figueres, classes elementals. Valls, preparació d'infermeres, creació del grup de Sanitat. Tortosa, classes elementals i altres no ben desenvolupades de moment per haver-nos estat també clausurat el local d'aquesta Agrupació.
Com en les altres regions, a Catalunya hi ha encara moltes altres Agrupacions en formació la notícia de la qual deixem per al número pròxim.
MAIG 1938 TOTES LES DONES A LA LLUITA!
No és millor mare la que més estreny al seu fill contra el seu cor, sinó la que ajuda a llaurar per a ell un món nou.
Maig de 1938
Entusiasme i responsabilitat en els moments difícils. Les companyes catalanes, a l'altura de les circumstàncies.
En els moments més difícils, no van caminar reticents a actuar les dones. La labor d'agitació realitzada es deu a elles en gran part. Crits d'ànim, paraules d'alè, exaltació a la defensa i al combat i al treball, van plantar batalla per a destacar-se en totes les cantonades, sobre tots els murs. Barcelona tornava a viure el seu 19 de juliol ple d'ansietat i de fe.
La labor de les barriades ha estat senzillament insuperable. Per si anessin precises, han organitzat brigades d'auxili per a casos de bombardeig; multitud de noies animoses s'han incorporat a elles, malgrat desconèixer els perills al fet que les obligava la seva humanitària arrencada.
Cada barriada ha fet recompte dels seus efectius i les Seccions de treball estan disposades a intervenir tan aviat com el seu concurs sigui sol·licitat pels Sindicats.
En una paraula estem satisfetes de la nostra actuació.
Ara Barcelona ha recobrat el seu aspecte normal. Els munts d'enderrocs que encara obstrueixen les seves vies serveixen més d'esperó que de fre a l'entusiasme popular. Barcelona sap que Espanya la mira, i el simbòlic "no passaran!", escrit milions de vegades, s'ha convertit aquí també en una realitat.
En les barriades, les dones improvisaven allotjaments per als nous evacuats, cures d'urgència als ferits lleus, més guarderies de nens.
I paraules d'alè que afirmaven la pròxima victòria van ser portades fins a les mateixes trinxeres. Les nostres dones es van oferir també per a treballs auxiliars de fortificació, per a tot el que podia i havia de parar l'avanç enemic i assegurar la reacció victoriosa de les nostres forces. Mujeres Libres va tenir participació activa en aquesta agitació, els Comitès Nacional, Regional i Local van unificar espontàniament les seves activitats. Companyes del Nacional van recórrer contínuament les nostres barriades barcelonines i grups sindicals donant mítings i xerrades breus, perquè era el moment de parlar poc i fer molt. Aquest esgotament es proposava principalment intensificar la incorporació dels homes al voluntariat i mobilitzar a les dones per al treball.
Van ser unes magnífiques jornades d'entusiasme i de moral de lluita.
Mujeres Libres A L'ESTRANGER.
Les posicions i la labor de Mujeres Libres van aconseguint a l'estranger una estimació profunda i entusiasta, que es tradueix en múltiples veus d'alè, en mostres de solidaritat moral i material i en la formació d'agrupacions femenines i nuclis de simpatitzants que adopten el nostre nom i la nostra tècnica revolucionària i de capacitació de la dona.
Com a país més pròxim, és natural que sigui França on més s'estén aquesta efectiva simpatia. Destaquem només uns quants entre els molts testimoniatges que ho proven. El grup de camarades que editen a Nimes "L'Espagne Nouvelle", ha dedicat un número íntegre a recollir el més fonamental de la nostra obra, a través de la nostra revista i altres publicacions. Traduïm els següents paràgrafs de l'editorial d'aquest número:
"...Encara que la revolució fos aixafada a Espanya, moralment no hauria fracassat i la seva resurrecció estaria assegurada, ja que ha permès que es formi i faci sentir la seva veu la Federació de Mujeres Libres...."
"... Aquesta Associació constitueix un moviment absolutament original que deixa molt enrere les antigalles del feminisme burgès i les organitzacions femenines dels partits polítics..."
"Ha sabut mantenir en la seva forma més alta les reivindicacions de l'ideal sense oblidar un moment les ombrívoles realitats de l'hora, els problemes de la invasió i de la guerra que estripen horriblement a Espanya..."
"...Per això, la col·lecció de cartells i la revista Mujeres Libres han entrat en la història..."El comitè antifeixista de Beziers (Mujeres Libres) i la Federació de Comitès Espanyols d'Acció Antifeixista, de Perpignan, presten a Mujeres Libres el suport enorme de la seva solidaritat, mitjançant enviaments freqüents de diversos articles alimentosos, que la nostra organització distribueix entre les companyes d'indústries de guerra, guarderies, hospitals, combatents, etcètera.
"Le Libertaire", editat a París escriu el següent:
"Dones Lliures" entitat femenina revolucionària que va brollar de les brases incandescents de la Revolució no és una organització "esnob". És la veritable organització femenina que encara el moviment social en totes les seves fases i amb totes les seves conseqüències.
"En diverses oportunitats ens hem ocupat de les nostres companyes, que, amb la seva abnegació insuperable, lluiten sense descans al mateix temps que les nostres milícies, per un món millor."
"Desenvolupa aquesta entitat la seva obra social de les més diverses formes, segons les necessitats del moment i els mitjans de què disposa, sent un dels aspectes de la seva gran obra el moviment renovador femení."
A Londres Emma Goldman, en un magnífic informe sobre l'obra revolucionària realitzada a Espanya, dedica a la de Mujeres Libres paràgrafs entusiastes, que pel seu caràcter descriptiu ometem reproduir.
Als Estats Units, les companyes Zina i Ruth Dickstein s'ocupen amb magnífic entusiasme i èxit positiu a donar a conèixer la significació i la labor de Mujeres Libres, havent-se traduït ja la col·laboració d'aquestes companyes en diverses col·lectes importants a favor de la nostra organització.
A Buenos Aires, un grup de simpatitzants –els noms dels quals ometem per indicació de les mateixes- propaga amb veritable fervor les nostres publicacions, dona a conèixer la nostra obra i recapta per a la mateixa valuoses aportacions.
És necessari dir com ens estimulen aquests ressons llunyans d'una creixent col·laboració moral i material.
ARTICLES DE LA REVISTA Mujeres Libres
SEGONA ÈPOCA.
Agraïm molt l'ajuda dels nostres companys i companyes a l'estranger; Gracieta Ventura, Sara Guillén, Ramón Vilella, Moreno A, Pepita Carnicer, Suceso Portales, Luisa Portales, Amador Álvarez, Joaquina Dorado.
1977: Afectuós i sentit homenatge a Lucía Sánchez Saornil, Amparo Poch y Gascón, Mercedes Comaposada, fundadores de la revista MUJERES LIBRES i a totes les companyes que van cooperar en aquesta, en l'enorme tasca de l'emancipació de la dona.
Agrupació de Barcelona
Època II Any I No 1 Maig 1977 30 Ptes.
UMBRAL 1936-1977
Suceso Portales
Han passat quaranta-un anys des de l'aparició de la revista Mujeres Libres, i en traçar unes breus línies per al primer número de la seva segona època, vull, en primer lloc, dedicar un sentit record a les inoblidables companyes que van donar la vida, Lucía Sánchez Saornil, Amparo Poch y Gascón, morta la primera a Espanya i la segona en l'exili a França. Així mateix, una fraternal salutació a Mercedes Comaposada amb qui he tingut una interessant conversa a penes fa tres dies, són molts els nostres desitjos de reeditar algunes de les nostres publicacions de "Mujeres Libres" el contingut de les quals pesi al temps transcorregut considerem vigent.
Aquestes tres intel·ligents dones, militants anarquistes i anarcosindicalistes, Lucía i Amparo, telefonista la primera, doctora la segona i universitària Mercedes de descendència socialista, van estar secundades per Hildegard Targes. Consuelo i altres companyes van prendre part activa en les classes de la Federació Local de sindicats de C.N.T. de Madrid des de 1934, en la preparació i capacitació cultural i social de la joventut, a través de classes, xerrades, debats conferències i discussions dels problemes polítics-socials de l'època els treballs de la qual van culminar en la publicació de la revista "Mujeres Libres" per a ampliar el seu radi d'acció, a principis de 1936.
En produir-se la revolta feixista militar de Juliol del mateix any, les dones acudien a patolls i es va formar el grup inicial de l'organització prenent el nom de la revista.
Paral·lel a aquest desenvolupament les companyes anarco sindicalistes de Barcelona havien format un altre grup que denominaven "Grup cultural femení". Al setembre d'aquest any es van fondre tots dos grups celebrant un Congrés Nacional en els dies vint i següents del mes d'Agost de 1937 a València en el qual es va formar la Federació Nacional de Mujeres Libres. Es van fer els estatuts pels quals havia de regir-se presentant dos exemplars dels mateixos a la llei d'Associacions vigent, sent aprovats.
Han passat quaranta-un anys, els grups de Mujeres Libres tornen a formar-se arreu i la revista surt novament a Espanya com a portaveu d'ells, mentre preparem un pròxim comicis en el qual estudiarem la nostra trajectòria en vista dels múltiples problemes que la nostra època ens planteja.
DONES DE BAS Y CUGUERO
Voldríem fer-vos prendre consciència de la doble explotació que patim. Ens exploten com a obreres i per si no fos prou, ens exploten com a dones.
VOSALTRES PARES: Ens condemneu a la ignorància negant-nos el dret a una cultura, la qual només reserveu per als vostres fills homes. Impediu el nostre desenvolupament a base d'una educació autoritària i paternalista, decidiu per nosaltres i ens poseu com a meta el matrimoni.
Ens poseu a treballar quan la llei ho permet, havent d'acceptar els pitjors treballs, impedint després amb la vostra autoritat que fem front a la nostra explotació i participem en les lluites obreres.
Ens obligueu a romandre a casa les hores que no treballem, ajudant a les nostres mares en els treballs de la casa, perquè està mal vist que una noia "vaya por ahí".
Ens assigneu una miserable paga mensual recordant-nos a cada moment que és la vostra suor el que ens manté i no el sobre que us lliurem cada mes.
Ens feu patir una pseudo-esclavitud perquè penseu haver invertit en nosaltres, des que naixem, un capital que tard o d'hora us retornarem amb interessos.
VOSALTRES ESPOSOS, COMPANYS: Ens relegueu a la funció de mares i esposes, arrencant-nos de l'autoritat paterna per a caure en la vostra.
Impediu que treballem obligant-nos a dependre de vosaltres, a pesar que el vostre sou no sigui suficient. I en cas que treballem hem de cuidar-nos dels treballs de la casa, el nostre món és tan ampli com la cuina.
Ens obligueu amb els vostres ardits al fet que acceptem la nostra submissió i ens figuri en el carnet la professió de ''la feina de casa''.
VOSALTRES EMPRESARIS: Aprofiteu la nostra condició de dones per a oferir-nos menys salari del que doneu a l'home per fer el mateix treball. Adquirint així, una mà d'obra gairebé regalada.
Ens obligueu amb els vostres salaris de fam a dependre econòmicament de l'home, negant-nos així qualsevol possibilitat d'emancipació.
Ens oferiu treballs auxiliars "propis de dona", oficines, confecció, neteja..., etc; en els quals no podem realitzar-nos per ser una continuació del treball de la llar. Reserveu tots els llocs de responsabilitat per a l'home, donant-se el cas típic en el nostre ram (confecció) que els únics homes que treballen en la nostra empresa són els caps o bé els mossos. Totes aquestes injustícies són fruit d'una societat com la nostra la qual estableix diferències entre els papers que hem de jugar homes i dones, (masclisme en altres paraules), no és culpa de l'home ja que aquest, és al seu torn una peça més de l'engranatge i fins que no destruïm aquesta societat, continuaran aquestes injustícies.
US DEMANEM COMPANYS QUE NO CONTRIBUÏU A LA NOSTRA OPRESSIÓ PERQUÈ CONTRIBUÏU INDIRECTAMENT, A PERPETUAR EL SISTEMA.GRUP DE TREBALLADORES DE BAS I CUGUERO, SA,
(Confecció)
QUÈ ÉS "Mujeres Libres'
Mujeres Libres, Organització llibertària nascuda poc abans de juliol de 1936 i que va desenvolupar les seves activitats fins a febrer de 1939 (1) ha tornat a l'activitat amb l'aparició d'un grup de dones que, sent igualment llibertàries, desitgen continuar, actualitzar i ampliar la labor de promoció i emancipació de la dona, amb la meta final d'una societat que permeti viure a la parella humana, home i dona, en qualitat de PERSONES i en perfecta igualtat de drets i obligacions.
Per a Mujeres Libres la qüestió fonamental no és la llibertat de la dona en si, sinó que aquesta es planteja en el marc més ampli de l'emancipació de la classe treballadora dins de la perspectiva llibertària.
Aquest grup proposa:
en Barcelona
— Crear una força femenina conscient i responsable, és a dir sensibilitzar a totes les dones avui dia alineades en el rol perfectament assumit i acceptat de clara dependència a l'home i als costums socials que determinen una societat injusta i classista.
— Establir a aquest efecte escoles, cicles de conferències, cursets especials, revistes, etc., tendents a capacitar a la dona i a emancipar-la de la triple esclavitud al fet que ha estat i continua estant supeditada, esclavitud d'ignorància, esclavitud de dona i esclavitud de productora.
— Lluitar contra la desigualtat econòmica i social de la dona per ser la causa primordial del problema sexual de què és víctima.
— Lluitar no contra els homes sinó contra les estructures tant polítiques com mentals responsables dels enfrontaments entre home i dona.
— Modificar les normes sociojurídiques, laborals, educatives i les relacions humanes sent això tan sols un mitjà per a aconseguir arribar al nostre autèntic objectiu: canviar les pautes, comportaments, usos, costums, formes socials, les maneres i creences de la gent a propòsit de l'home i de la dona.
— Eliminar tota mena de dirigents (polítics, culturals, econòmics, etc.) encara que siguin dones, considerant que la jerarquia mai ha estat una via per a l'emancipació de l'individu tant d'home com dona.
— Refusar tota mena de cultura específica sigui feminista, masclista, burgesa, etc. En relació amb els partits polítics, pensem que tota "secció femenina" d'un partit o tot moviment feminista els dirigents del qual són figures d'un partit està condemnat a servir els interessos de tal partit abans que els de les dones pels quals pretén lluitar. Per això, no acceptem cap mena de dirigisme o manipulació per part de partits ni cap mena de compromís amb ells tret que sigui de tipus tàctic, davant una lluita determinada, i que la nostra intervenció es produeixi en plenes condicions de llibertat.
Aquest moviment Mujeres Libres existeix a Madrid, València, Andalusia i altres regions de la Península, estructurant-se a poc a poc en Federacions d'Agrupacions locals fins a aconseguir una coordinació total a escala nacional.
AGRUPACIÓ DE MUJERES LIBRES DE BARCELONA
Tots aquests articles han estat extrets del llibre "Aproximació a Mujeres Libres", que podeu descarregar aquí.
El company Dani Caracola de la Brigada Intergeneracional ens va regalar la seva música i ens va avançar que el projecte del tercer CD de la Brigada ja està en marxa. Serà el d'homenatge a les dones, interpretat majoritàriament per dones, serà el de color lila. Gràcies com sempre Dani per la teva solidaritat i per donar la teva veu a un espai de veritat, justícia i reparació com el de la nostra Mesa de Catalunya.
També donem les gràcies a la companya Llum Ventura, que ens va cantar unes cançons populars sobre la repressió. Una dona amb unes profundes arrels familiars en roig i negre, li agraïm molt la seva col·laboració solidària.
També ens va acompanyar en Rob MacDonald de Solidarity Park. Gràcies per compartir concentració amb nosaltres i pel seu treball.
La cloenda va ser a càrrec del company José Gamero que va interpretar Els Segadors amb el seu acordió i que va obrir l'acte amb El cant dels ocells. Li
donem les gràcies per compartir la seva música.
Fotos de l'Albert Bergada:
Galeria fotogràfica:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada