Aquesta concentració no es va poder dur a terme per problemes metereològics i es va celebrar al novembre, però volem compartir amb vosaltres uns poemes en honor del President Companys i de les Brigades Internacionals que no vam poder llegir a Sant Jaume.
Com cada any retrem homenatge al nostre President Companys i ho fem amb aquest poema de la Maria Oleart del Bel dedicat el 1990 a Lluís Companys i Jover.
Homenatge humil al President Companys
Remembrances te m’aproximen:
sempre és avui.
La integritat del teu viure,
bellesa i tristesa d’ahir,
tristesa i bellesa d’avui, Companys.
Sí, Companys, la pagesia, t’acompanya
en fructífera joventut tendra.
Dins l’estudi, hi ben trobares
tot un saber en el bon fer.
Sí, Companys, en altres jorns, -llavor de terra
(vida-
la companyia d’amor i fills fou plenitud.
Després –constantment- dedicació a llibertats
(nobles,
anys punyents, una presó…
Catalunya al teu costat!
President nostre, t’acompanyaren fets diversos,
entranyables, de digna fidelitat.
I , ai, la tristesa d’un exili revoltant!
I una altra negra presó;
esguards foscos et fitaren;
el judici ignominiós…
Ai, Companys, amb basardaire companyia
la mort arriba al teu front!
Cada any retem homenatge a les Brigades Internacionals, un tsunami de generositat i solidaritat antifeixista vingut de tot el món per deslliurar-nos dels colpistes assassins de la legalitat republicana. Les recordem i les donem les gràcies per lluitar amb total entrega fins a deixar llurs vides en la nostra terra. Per les valentes persones que van morir aquí o més tard lluitant contra el nazisme, les que ho van perdre tot fins i tot la pàtria, les que van ser represaliades aquí o als seus països per plantar cara al feixisme espanyol o van ser assassinades, les que van quedar estigmatitzades, però sempre van estar orgulloses d’haver estat les primeres en reconèixer la bèstia feixista i combatre-la, per totes elles la nostra gratitud eterna. Honor i Glòria a les dones i homes que van conformar les Brigades Internacionals, a qui va agafar el fusell, el volant d’una ambulància o el bisturí.
A las Brigadas Internacionales.
Venís desde muy lejos mas esta lejanía
que es para vuestra sangre que canta sin fronteras?
La necesaria muerte os nombra cada día
no importa en que ciudades, campos o carreteras.
De este país, del otro, del grande, del pequeño
del que apenas el mapa da un color desvaído
con las mismas raíces que tiene un mismo sueño
sencillamente anónimos y hablando habéis venido
No conocéis siquiera ni el color de los muros
que vuestra infranqueable compromiso amuralla
La tierra que os entierra la defendéis, seguros
a tiros con la muerte vestida de batalla.
Quedad que así lo quieren los árboles, los llanos
las mínimas partidas de luz que reanima
un solo sentimiento que el mar sacude: Hermanos!
Madrid con vuestro nombre se agranda y se ilumina.
Rafael Alberti.
Desembre de 1936.
Avui honorem la Fanny Schoonheyt, la reina de les metralladores.
L’holandesa Fanny Schoonheyt amb només 24 anys va ser famosa per ser la jove més valenta de Barcelona. “És una mestra amb la metralladora, però també en la lluita pels drets de la dona” va dir el seu comandant.
Filla de la classe mitjana va treballar per un diari dels Països Baixos i el 1934 va viatjar a l’URSS. A finals d’aquest any va venir a Catalunya i la seva militància política va iniciar-la el 1935 a la Joventut Comunista de Barcelona. Marina Ginestà va dir de la Fanny: «Era difícil no fixar-se en ella. Era alta, rossa i fumava cigarrets! Cap dona a Barcelona en aquest moment s'hauria atrevit a encendre un cigarret en públic… Els homes majors la respectaven molt i els homes més joves … es pot imaginar».
Va ser corresponsal de premsa de l’Olimpíada Popular i després del cop d’estat feixista es va integrar en una de les columnes del PSUC cap al front de l’Aragó. El novembre va ser ferida i hospitalitzada. Després d’això va formar part del servei de seguretat del PSUC. La primavera de 1937 ja és una oficial de l’Exèrcit de la República com es pot veure a l’uniforme que porta a la famosa foto d’en Centelles. Fanny exercia de directora del primer Camp d’Instrucció premilitar establert a Pins del Vallès el març de 1937.
El 17 de juny de 1937 La Vanguardia va titular: «Greument ferida la gran lluitadora antifeixista Fanny”. Un accident de trànsit a Tarragona la va deixar molts mesos a l’hospital. A la primavera de 1938 Fanny va intentar renovar el seu passaport al consolat dels Països Baixos a Barcelona, però li van denegar. L’estiu de 1938 va marxar a Tolosa, França, on va voler treure’s la llicència de pilot. El 6 de gener de 1939, encara va voler tornar a Barcelona, però no va ser possible i va marxar a París.
El febrer de 1940 va haver d’exiliar-se a la República Dominicana on va tenir aquell mateix any la seva única filla. Sense possibilitat de tornar a Holanda, Fanny es va convertir en una fotògrafa, d’èxit. Va intentar altre cop tornar a casa seva, però només li van permetre instal·lar-se a la colònia de Curaçao, ja que es va convertir en apàtrida com tots els voluntaris de Països Baixos. Dels 800 brigadistes holandesos quasi un terç va morir defensant la República contra el feixisme, molts van acabar a camps nazis o van passar a la resistència.
El 1957 pot tornar a Holanda on va morir el 1961 d’un atac de cor. Tenia 48 anys.
La Fanny deia que quan ella era el front amb la seva metralladora resistint cap home s’atrevia a moure’s mentre que ella restava al seu lloc disparant, no podien ser menys valents que una dona i la respectaven.
Volem recordar que l’embrió d’aquestes Brigades va ser l’olimpíada antifeixista de Barcelona el 1936, alternativa als jocs olímpics del nazisme a Berlín. Seria de justícia que el Museu Olímpic i de l’Esport de Barcelona, que actualment porta el nom del falangista Samaranch, una vergonya per a la ciutat, dugués el nom d’aquesta valenta i compromesa onada de solidaritat que van ser les Brigades Internacionals, antifeixistes arribats de tot el món per defensar la legalitat republicana.
Els haikus és un tipus de poesia japonesa, un poema molt breu on es condensa una gran força poètica. La nostra companya Neus ha escrit aquests versos per compartir-los amb totes nosaltres. Moltes gràcies Neus.
D'una de les sortides de la Model del meu pare,
va sortir un fruit, jo.
La Guerra Civil,
malson de morts
per als vius.
Tiet Ignasi, vas caure mort
el primer dia de treball
després d'haver estat empresonat 22 anys!!!
Encara avui no ho entenc.
No crec veure mai que es faci justícia,
miro el Món,
m'ho diu tot.
Quan ja no busques ressorts,
caus en la inoperància.
Mameta, què ràpid et vaig perdre
i que poc vaig fer per tu.
Què ràpid ens fem vells i,
quants errors cometem.
1 comentari:
Best Casinos in Dallas, OK - Mapyro
There are 2 casinos that provide 김천 출장안마 the best casino floor in the area. There are a number of the 양주 출장안마 most reliable, but 경기도 출장안마 small casinos, 밀양 출장안마 such as Mardi Gras Casino 화성 출장샵 and
Publica un comentari a l'entrada