diumenge, 31 d’octubre de 2010

CATORZENA CONCENTRACIÓ PER LA VERITAT, LA JUSTÍCIA I LA REPARACIÓ. DISSABTE 30 D'OCTUBRE DE 2010.






Homenatge a Lluís Companys i Jover.
President de la Generalitat fins el 15 d'octubre de 1940.

És un dimarts i quinze d’octubre,
va un home, mirada elevada,
caminant amb les petjades segures
perquè la seva sang sigui vessada
als glacis de Santa Eulàlia.

És que la teva sang va ser vessada
sobre la terra d’un oprimit poble
on la llibertat li fou segada,
del català en feren la gran mofa.
eres humiliat cent de vegades.

Doncs del teu colpit pit es reflectia
el teu gran amor a la Pàtria,
aquella terra sempre tan sumida
fou bressol de la teva angoixa
d’un fet que la història no visa.

Sí, la teva sang et va ser vessada!,
però, d’aquell teu serè ressò
d’aquell fet de trista recordança
hem encès una flama al nostre cor
que ens esperota a la venjança.

Sí, la teva sang et va ser vessada!,
però, quan aquesta tocà a terra
tenyí la gebra de la matinada
amb els vius colors de la bandera
que tant ens acull i ens agermana.

I les teves paraules escoltem
perquè ja ens omplen de gauvança
i al fons de l’ànima sempre guardem
amb el record, consol i esperanza:
“Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir,
tornarem a vèncer”

Ramón Ballester i Batallé


L'església va cometre crims de lesa humanitat a l'estat espanyol


Testimoni de Josefa García Segret, mestra gallega, republicana, socialista i laica, extret del seu llibre "Abajo las dictaduras".




Cuando la República, toda la curia manejada por la insidia antirrepublicana, envolvía en sus mallas que apretaba deseosa de extrangular a los más dignos defensores de aquella joven Institución.

Uno de ellos fue a mi esposo, que a su ideal socialista unía el no practicar el catolicismo.

La fobia se despertó entre aquellos sarnosos que sólo sabían intrigar y no elevar al pueblo en un sano concepto POLÍTICO-MORAL, saltando las costumbres, educando con su forma de proceder, cultivando la intelegencia del niño en crecida enseñanza, formando su conciencia como espejo donde se refleja el bien y el mal. En fín, era un paladín precursor de la NACIENTE REPÚBLICA, que los pueblos seguían porque su ejemplo convencía.

¿Y todavía tenéis el cínismo de proclamar tal exterminio COMO GRAN CRUZADA, representantes máximos de una religión?

Ya sabíamos que la religión católica fue la piedra fundamental del levantamiento militar en España. Y también sabemos que la religión católica es la peor plaga que pesa sobre la humanidad.

Ella fomenta la inmoralidad de los pueblos para justificar la confesión cuando este acto no es más que la penetración de los secretos ajenos para aprovecharse de ellos, infiltrar la cizaña en las familias y usurpar públicamente los derechos de los demás, concediendo un perdón que sólo el damnificado puede otorgar.

Humilla y denigra arrodillarse a los pies de unos hombres que son la cloaca de todos los vicios y el germen de todas las malas pasiones que en el mundo se desatan. Y como según ella "el fin justifica los medios" es ladrona de honras porque calumnia a todo el que no se sujeta a su yugo; es cárcel porque arrebata la libertad de los pueblos encadenándolos por la fuerza de las bayonetas; es verdugo porque incita a las guerras y las bendice para ejercer la hegemonía sobre la tierra, justificándolas como el azote que Dios manda a la humanidad; es criminal porque asesina; es, en fin, PATÍBULO que arranca las vidas con refinados tormentos a todo el que no cante la palinodia....

No os extrañará que, conociendo tan a fondo como os conocemos, nos diéramos perfecta cuenta desde el primer momento que eráis los instigadores de que España se ahogase en su propia sangre.

Os sentiáis heridos por aquella amplia liberal CONSTITUCIÓN de la REPÚBLICA en la que resplandecía la libertad de conciencia como en todos los dictados de la misma. España ya era libre en sus creencias, soltaba las amarras de ese poder omnímodo que por siglos hicisteis pesar sobre ella.

Se os iba de las manos el monopolio que con las armas ejerciáis y ... en vuestra ansia de recuperarlo boicoteásteis a la República por todos los medios, ya con la cuestión religiosa, incendios y demás, ya a sus defensores por los medios más ruines, ya a sus instituciones que eran oro de ley, pero en las que se habían agazapado los de vuestra calaña; más como aún así no pudisteis tirarla, más bien salió fortalecida de vuestras maquinaciones, arremetisteis ya sin paliativos a sumergir lo que llamáis Patria -denuesto palpitante- en el mar de sangre en lucha cruenta de vidas y aplastando las otras que no podían evadirse de vuestras garras sanguinarias.

Como tantos otros que se cuentan por miles, miles y miles que rindieron tributo de martirio, sacrificados por las camarillas fascistas, también mi esposo cayó en vuestro poder, gracias a un felón.

Testimoni del company Pere Fortuny sobre el que va fer l'església amb la seva família.


Homenatge a les Brigades Internacionals en l'aniversari del seu comiat. Fragment del discurs de la Pasionaria de l'1 de novembre de 1938, Barcelona.




Por primera vez en la historia de las luchas de los pueblos se ha dado el espectáculo, asombroso por su grandeza, de la formación de las Brigadas Internacionales, para ayudar a salvar la libertad y la independencia de un país amenazado, de nuestra España.

Comunistas, socialistas, anarquistas, republicanos, hombres de distinto color, de ideología diferente, de religiones antagónicas, pero amando todos ellos profundamente la libertad y la justicia, vinieron a ofrecerse a nosotros, incondicionalmente.

Nos lo daban todo, su juventud o su madurez; su ciencia o su experiencia; su sangre y su vida; sus esperanzas y sus anhelos...Y nada nos pedían. Es decir, sí: querían un puesto en la lucha, anhelaban el honor de morir por nosotros.

¡Camaradas de las Brigadas Internacionales! Razones políticas, razones de estado, la salud de esa misma causa por la cual vosotros ofrecisteis vuestra sangre con generosidad sin límites, os hacen volver a vuestra patria a unos, a la forzada emigración a otros. Podéis marchar orgullosos. Sois la historia, sois la leyenda, sois el ejemplo heroico de la solidaridad y de la universalidad de la democracia, frente al espíritu vil y acomodaticio de los que interpretan los principios democráticos mirando hacia las cajas de caudales, o hacia las acciones industriales, que quieren salvar de todo riesgo.

No os olvidaremos; y cuando el olivo de la paz florezca, entrelazado con los laureles de la victoria de la República Española, !volved!...

Volved a nuestro lado, que aquí encontraréis patria los que no tenéis patria, amigos los que tenéis que vivir privados de amistad, y todos, todos, el cariño y el agradecimiento de todo el pueblo español, que hoy y mañana gritará con entusiasmo:
!Vivan los héroes de las Brigadas Internacionales!

L'olivera de la pau republicana no va florir, ells van trigar molt de temps a tornar i molt més a rebre part del que ells van lliurar, això li va arribar només a una minoria perquè la majoria va morir sense cap reconeixement. Ja queden molt pocs, encara orgullosos d'haver participat en l'avantsala de la lluita contra el feixisme internacional i sempre generosos. Tot el nostre reconeixement per aquestes dones i homes.


MANIFEST DE LA CONCENTRACIÓ

Com cada octubre des de 1940 el cas del president Companys posa sobre la taula la impunitat de la dictadura franquista.

Ja fa 70 anys de l’assassinat del president màrtir de Catalunya, ja es compleixen, inexplicablement, 70 anys d’oprobi per a tot el poble de Catalunya. 7 dècades d’ignomínia per a tots nosaltres, per a tots els que tenim un Lluís, un Pere, un Josep afusellat per les bales feixistes a casa nostra, i que pateixen, i nosaltres amb ells, la mateixa indiferència i manca de respecte que el que va ser President de la Generalitat.

Si les institucions i els polítics no volen fer justícia a un representant del poble que va governar Catalunya, l’únic president democràtic europeu assassinat pel feixisme, que els importarà alcaldes, mestres, advocats, obrers, sindicalistes, … homes i dones compromesos amb la legalitat republicana i amb la lluita contra el feixisme. Res, per què aquests, per desgràcia, no surten a les primeres planes dels diaris. Ni els avergonyeix, ni els importa tot això perquè han perdut el respecte per la història democràtica del seu país. Aquest successors, aquest càrrecs públics, accepten ofensius certificats de bona conducta intentant fer-los passar per allò que no són, perquè no tenen cap validesa, ni moral, ni judicial, ni administrativa. Estem farts de repetir-ho, el consell de guerra a Lluís Companys, com els milers i milers de consells de guerra de Catalunya i de la resta de l’Estat no han estat anul·lats, ni la llei de la memòria contempla aquest supòsit, ni els òrgans judicials competents han concedit l’anul·lació a cap de les peticions individuals presentades fins ara.

El nostre company Pere Fortuny va rebre recentment una carta de la Fiscalia de l’estat tan desconcertant, com irrisòria, si no fos el fons d’aquesta l’assassinat del seu pare pels franquistes, en Josep Fortuny i Torrens, últim alcalde republicà de Mollet del Vallès, un altre representant i servidor del poble. La Fiscal de la Unidad de Apoyo, Helena Mª Prieto González, escriu el següent: “Al ser nulas e inexistentes tales sentencias no procede la interposición de recurso de revisión alguno”. Així que primer són nul·les, la qual cosa no consta en cap punt de la llei 52/2007 per molt que ens vulguin enganyar amb la seva propaganda sense escrúpols. I després són inexistents, entrant en contradicció amb si mateixa, amb la gramàtica espanyola i utilitzant un terme buit de contingut jurídic. És molt greu que aquesta senyora digui això perquè les sentències existeixen, estan als arxius militars, tenim còpies a casa compulsades i tenim la prova del seu compliment perquè els nostres familiars van ser assassinats, afusellats per una llei franquista al servei de la repressió, l’opressió i l’extermini, que continua vigent per què ningú l’ha jutjat, ni condemnat. I existeixen perquè el concepte il·legítim, que es fa servir a la Llei de la Memòria, és una adjectiu qualificatiu de caire moral, però no un terme jurídic sinònim d’anul·lació. Això és el que rebem de l’Estat, mentides i humiliació.

Il·legítima era la conducta de l’home que maltractava la seva dona durant el franquisme, avui és il·legal i punible. El concepte de sentències il·legítimes és propi dels que van consagrar la transició i van estar d’acord amb una llei de impunitat com és la d’Amnistia del 77, rebutjada pels organismes oficials i oficiosos de drets humans. Avui aquestes sentències, si és veritat que vivim en un estat de dret, haurien de considerar-se il·legals i hauríen de ser anul·lades per llei.

I per acabar només una pregunta: Què haurien fet aquests nous representants del poble, que han anat a fer l’ofrena floral a la tomba d’en Companys, que han fet els seus discursos i han cantat Els Segadors amb la ma al pit, encara que alguns pensen que ja es fan massa actes aquest octubre. Què haurien fet si de sobte haguessin sortit de la terra del fossar de la Pedrera tots els homes i dones allà enterrats, si hagués sortit d’aquesta terra en Lluís Companys i els hagués dit que no volen flors que volen justícia?