I encara que vam haver de sentir comentaris despectius per part de persones que formen part de les forces, que s'anomenen democràtiques, mentre entraven al Palau de la Generalitat, i es van escoltar riures despectius mentre es preguntaven que què fèiem allà, nosaltres responem que el mateix que des de fa més de dos anys: demanar veritat, justícia i reparació per a les nostres víctimes. Les víctimes d'una dictadura feixista, víctimes defensores de la legalitat democràtica, algunes d'aquestes víctimes càrrecs i servidors públics legítims, com potser es creuen aquells que reien de les nostres fotografies i que segurament en una situació com la que van viure les nostres víctimes no haguessin tingut el valor per quedar-se a defensar la democràcia. Riure d'un president de la Generalitat, de batlles, de regidors i d'aquelles i aquells que els van votar, els van recolzar i van compartir el seu final és d'una manca de moralitat indignant i una ofensa a la que correspondrem continuant fent visible les nostres exigències de justícia.
Que encara al 2011 les famílies i amics dels lluitadors antifeixistes, tristos protagonistes de crims de lesa humanitat, crims imprescriptibles, haguem de concentrar-nos a les places de les nostres ciutats per fer valdre els seus drets, hauria de ser motiu de vergonya per a la classe política. Veure gent gran, amb crosses, amb llàgrimes als ulls perquè el temps és inexorable, amb pluja, amb altes temperatures, amb fred, amb neu hauria de fer moure les seves consciències, si es que en tenen.
Només dir que al setembre tornarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada