Existeixen moltes formes de profanar la memòria. Es pot fer de manera física trencant homenatges, de paraula vexant les víctimes, judicialment emparant els victimaris, policialment per acció o omissió tenint a la diana l’antifeixisme i fent l’ull gros davant el feixisme. Però totes les maneres són possibles perquè hi ha un poder que ha traspassat les seves fronteres i actua políticament, impunement parapetat darrere la paraula democràcia. Ho fa malgrat l’aprovació de dues lleis de memòria, que s’han mostrat tant insuficients com ineficaces. Aquest és el poder judicial.
Violar la memòria antifeixista és violar els drets humans i soscavar la feble democràcia de l’estat espanyol. Sense veritat, sense justícia i sense reparació no hi ha estat de dret, i aquesta mancança és la prova fefaent que tota la ciutadania i les institucions no són responsables davant les mateixes lleis, ni tan sols els legisladors, ni els jutges.
Trencar el fil de la memòria es deixar sense context a un seguit de generacions que estan vivint l’ascens del feixisme amb total naturalitat, que voten opcions feixistes perquè pensen que formen part de les estructures democràtiques. Joves i no tan joves, que ni tan sols han tingut l’oportunitat d’oblidar perquè desconeixen la història de la lluita pels drets i les llibertats i el preu que va tenir. No saben com es tradueix en les seves vides aquesta manca de memòria democràtica perquè amb tanta amnèsia i tergiversació poden ser alienats sense ser-ne conscients i culpant a qui encara té menys drets. No valoren l’ètica política, ni els hi preocupa la vulneració dels drets humans perquè pensen que no seran mai objecte de cap agressió, perquè es pensen que estan en el lloc correcte de la història. El perill és tan immens i la situació és tan greu que semblaria impossible poder-se abstreure, però incomprensiblement anem pel penya-segat de la indefensió sense fre.
Aquests darrers dies ha estat atacat el monòlit que els companys de militància de Cipriano Martos Jimènez, assassinat a Reus per la Guàrdia Civil el 1973, van col·locar el 1979 a la fossa on va ser enterrat clandestinament al cementiri de la localitat. Cipriano va ser exhumat de la fossa de Reus i posteriorment inhumat al cementiri del seu poble natal a Granada el juny de l’any passat, però la seva memòria antifranquista resideix en tota expressió d’homenatge a la seva persona i no pot ser violada.
També ha estat vandalitzat una vegada més davant les càmeres cegues de la comissaria de Via Laietana el faristol que explica la sinistra història d’aquest edifici. Via Laietana 43 continuarà sent la representació de la repressió fins que no albergui un centre d’interpretació de la tortura i la repressió patida per centenars i centenars de persones, que van passar per les mans dels botxins de la dictadura i la transició. Per això tots els primers i els tercers dimarts de cada mes persones que han passat per l’infern de la casa del terror en donen testimoni.
Tots no, perquè el dimarts 7 de maig ho va prohibir la Junta Electoral Provincial de Barcelona i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va avalar aquest atac als drets fonamentals. Mentre han estat permeses tota mena de concentracions i manifestacions en període electoral, com hauria de ser, justament la reivindicació de Via Laietana és prohibida amb l’argument que representen a determinades opcions polítiques i que és una interferència en el bon discórrer democràtic de les eleccions. Segons la JEP i el TSJC els únics actors polítics han de ser els partits, no pas la ciutadania. Sembla un acudit, però és ben trist. Les implicacions de considerar la denúncia de vulneració de drets humans com partidista i com una ingerència, a més d’inaudit, és molt greu.
Es va decidir suspendre aquesta concentració i es va comunicar una de nova en protesta per la prohibició, que es va dur a terme, ja que aquesta ningú no la va prohibir. Aquesta concentració ha estat denunciada per la Policia Nacional i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l’ha traslladat a la fiscalia per si és constitutiva de delicte de desobediència a una resolució judicial. La Brigada Policial d'Informació de Barcelona va presentar l’atestat amb material fotogràfic denunciant als organitzadors, a la Comissió de la Dignitat, i de retruc a tothom que va prendre la paraula, com la nostra Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes. Ningú jutja el delicte de prevaricació.
Violència feixista física i verbal contra víctimes i familiars de víctimes, violència física contra homenatges a víctimes del feixisme, violència policial i violència judicial profanen la memòria democràtica. Només ens resta continuar al carrer denunciant la impunitat, malgrat tots els entrebancs, els insults i les amenaces, ho hem de fer per la justícia social i la supervivència dels valors que defensem en nom dels drets de les nostres víctimes.
Aquest és el text que la Mesa de Catalunya va llegir el dia 7 de maig davant la comissaria de Via Laietana denunciant la vulneració de drets que va patir la Comissió de la Dignitat i els centenars de persones que donen suport a les seves concentracions.
A la Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes i a la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina tenim companyes i companys que han estat vexats i torturats en aquest cau del terror. Tenim companyes i companys que tenen familiars que han patit brutalitat policial i humiliacions a aquesta casa de l’horror. Alguns han donat el seu testimoni en aquestes concentracions per la veritat, la justícia i la reparació.
Rebutgem els arguments de la Junta Electoral i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que elimina drets constitucionals fonamentals com són les concentracions que aquí es duen a terme cada mes, fent-ho en nom de la societat democràtica.
I ens demanem, quina classe de societat democràtica és aquella que pensa que la defensa dels drets humans, pilar indiscutible de qualsevol democràcia digna d’aquest nom, pot afavorir a uns partits o d’altres, no ho són tots els partits que es presenten a les eleccions, democràtics? Ja sabem la resposta, NO , i pel que es veu el TSJC ens dona la raó.
També aquests arguments donen la raó, una vegada més, a les companyes i companys que han hagut de demanar auxili judicial a la República Argentina. Des del punt de vista de la Junta Electoral i el TSJC també s’hauria d’haver prohibit l’acte que la Mesa va fer el dissabte 27 com homenatge a les dones assassinades en la transició. I fins i tot els actes de l’1 de Maig, perquè hi ha partits que no combreguen amb els drets humans, ni amb els drets de les treballadores i treballadors. El que els molesta en realitat és tocar aquesta comissaria.
Potser el problema és la manca de neutralitat de la Junta Electoral o del TSJC, que es posicionen políticament i no judicialment sense respectar ni tan sols ¬¬la divisió de poders, pura marca Espanya.
Prohibir que una víctima de crims de lesa humanitat doni testimoni públic és tornar a victimitzar-la, un fet més inaudit encara en període electoral, que diuen, és la festa de la democràcia.
No ens deixarem aturar!
Llegirem un seguit de notícies d’aquest any sobre atacs a la memòria de les nostres víctimes.
L’escultura del passeig de la Memòria de Figueres rep un nou atac amb pintades grolleres per Santi Coll a l’Empordà. 20 de maig de 2024.
El respecte a l’art instal·lat a la via pública sol ser complicat. Encara ho és més si l’obra no té un rètol explicatiu que doni sentit a la seva presència, però cap bretolada justifica aquesta realitat. És la reflexió que podem fer després de veure la nova bretolada que ha patit l’escultura Memòria 2022 de Figueres, creada per Eudald de Juana, i que es va instal·lar l’any passat al passeig Nou com a colofó a l’espai anomenat passeig de la Memòria, un homenatge a totes les víctimes dels bombardejos de la Guerra Civil.
El conjunt està ubicat a la cruïlla de la baixada de l’Hospital, amb el passeig Nou. Fins ara havia patit cops i algun intent de trencar les ales de l’avió. Aquests darrers dies, el cap de la figura principal ha aparegut pintat amb dibuixos grollers que simbolitzen la part sexual masculina.
El projecte del passeig de la Memòria va ser una iniciativa del Grup d’Enriquiment de l’Institut Ramon Muntaner, que proposava una sèrie d’accions per recuperar la memòria històrica de la ciutat.
Nosaltres afegim que no podem continuar denominant com bretolades els atacs a la memòria democràtica. Ni tampoc es poden continuar fent homenatges públics de reconeixement a les víctimes del feixisme de caire abstracte, sense context, perquè això no honora les víctimes només serveix per cobrir expedient.
Malmeten el monòlit de Cipriano Martos al Cementiri General de Reus. Reus Digital. 30 d’abril de 2024.
El monument dedicat al sindicalista Cipriano Martos, situat al Cementiri General de Reus, ha aparegut amb la fotografia trencada, i a més, li manca una rajola de color vermell, que amb altres dues, simbolitzen la bandera republicana. L'acte ha estat qualificat per part de l'entitat Mesa de Catalunya d'"atac feixista" i alerten que anteriorment mai havia patit cap atac.
El cos de Cipriano Martos va estar durant anys enterrat a la fossa comuna del Cementiri General de Reus, fins que la Generalitat de Catalunya va respondre a la petició de la família, especialment del seu germà Antonio Martos, d'exhumar el cos per poder traslladar-lo al seu poble natal, Huétor Tajar, a la província de Granada.
Des de l'Ajuntament de Reus i els Serveis Funeraris Reus i Baix Camp condemnem l'acte vandàlic que ha patit el monòlit en memòria de Cipriano Martos al Cementeri General de Reus. Per la transcendència i els valors que representa la figura de Martos en la lluita per la democràcia i les llibertats, des dels Serveis Funeraris Reus i Baix Camp es portarà a terme la reparació i restitució del monòlit en els propers dies.
Reproduïm el comunicat conjunt de denúncia de la Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes i de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina.
Volem condemnar l’acte vandàlic que ha patit el monòlit en memòria de Cipriano Martos al cementiri de Reus.
Aquest monòlit va ser col·locat pels seus companys de militància el 1979 a la fossa de beneficència on va ser enterrat d’amagat el cos de Cipriano, després d’haver estat salvatgement torturat per la Guardia Civil. L’any passat després de la seva exhumació va ser enterrat al seu poble de Granada, però el monòlit va restar al cementiri de Reus com acte de veritat, justícia i reparació i contra l’oblit del seu assassinat. En tots aquests anys mai havia patit cap atac.
És intolerable que atacs feixistes contra la memòria de les víctimes del franquisme i la transició continuïn produint-se amb total impunitat, sigui el faristol de Via Laietana, 43 o la fotografia de Cipriano, és un atac contra totes nosaltres.
Volem donar les gràcies a la regidora de l’Ajuntament de Reus Montserrat Flores pel seu interès i per encarregar-se de la gestió de restitució. La fotografia ja ha estat substituïda i esperem que aviat ho sigui la pedra.
Vandalisme sobre el monòlit a dos assassinats en Fuentebella en la Guerra Civil. Redacció Heraldo-Diario de Soria. 7 de maig de 2024.
Recuerdo y Dignidad ha denunciat el vandalisme sofert pel monòlit en memòria de dos assassinats en Fuentebella (Sòria) durant la repressió en la Guerra Civil. Segons assenyala l'associació, "en un dels punts més alts del barranc en què van ser assassinats Antonio Cabrero Santamaría i Valentín Llorente Benito va ser erigit fa ja gairebé 14 anys un monòlit en el seu record. No obstant això, 87 anys i mig després del seu assassinat en un lloc d'extremadament difícil accés avui dia, continua havent-hi qui no vol que se'ls recordi ni que es contin les seves històries".
"En algun moment d'aquestes últimes setmanes, algú va decidir intentar, sense èxit, com en anteriors ocasions, silenciar una vegada més la veu que sorgeix des del fons del barranc fins al lloc de memòria per a comptar a crits el que va ocórrer, i va arrencar, i ja van tres vegades, la placa commemorativa ancorada a la pedra", assenyalen.
Segons els testimoniatges recollits per Recuerdo y Dignidad, l'atac va tenir lloc en algun moment durant aquest hivern. La ubicació del monòlit i les seves dimensions el fan difícilment localitzable per a qui no transiti molt per aquesta zona o no conegui la seva localització exacta. A més, els danys provocats requereixen l'ús d'eines específiques, ja que els caps dels caragols estan desgastades i la placa va quedar adherida a la pedra amb poliuretà.
"Atès que les eines van haver de ser portades amb la intenció de cometre el delicte, queda patent la premeditació, la planificació i la mala fe, així com l'odi i la visceralitat, que van moure a l'autor o autors a cometre l'acte vandàlic en un lloc connectat tan sols a través de pistes forestals a l'últim nucli poblacional habitat, a més de vuit quilòmetres de distància".
Segons ha pogut saber Recuerdo y Dignidad, la placa també hauria rebut trets, probablement des d'un lloc de caça pròxim. Com en altres ocasions, Record i Dignitat ha interposat una denúncia davant la Guàrdia Civil pel que "és sens dubte un delicte d'odi a través de l'atac vandàlic d'un lloc de memòria a civils assassinats per defensar la llibertat i la democràcia i amb la clara intenció que no es conegui la seva història ni per què van ser assassinats".
Familiars de les víctimes, persones pròximes a les mateixes i integrants de Recuerdo y Dignidad col·locaran en dates pròximes una nova placa en el lloc del qual va ser arrencada. Aquest acte, a més, es repetirà en cada ocasió que sigui violada la memòria d'aquestes dues persones assassinades i que encara no han pogut ser retornades a les seves famílies. (…)
Aquest no és l'únic lloc de memòria atacat i violentat a la província de Sòria. A la destrossa reiterada de la placa del monòlit a Antonio Cabrero Santamaría i a Valentín Llorente Benito s'uneix el robatori d'una làpida en Barcones amb els noms de dues de les persones exhumades en 2013 i enterrades en el cementiri d'aquesta localitat. En aquest cas, la pressió social va fer que la làpida fos retornada poc temps després.
"Aquests no són fets aïllats, ja que són desenes les plaques, monuments i memorials dedicats a les víctimes de la dictadura atacats a les províncies pròximes. Hi ha un autèntic corrent d'odi cap als memorials dedicats a simples civils que mai van aixecar una arma contra ningú i les identitats de la qual són reivindicades especialment en els últims anys. Aquestes persones, així com uns altres més de 700 sorians i sorianes, van ser assassinades en la repressió posterior a l'alçament militar contra el Govern democràtic de la II República. Les víctimes en general eren persones que van treballar pels seus conveïns, especialment sindicalistes, membres de professions liberals, o, com en aquest cas, mestres i càrrecs polítics triats pels ciutadans", recorda l'associació.
Així mateix, apunten com a exemple que "Valentín, mestre de Igea i Fitero, educava nens i nenes, portant la seva vocació i la seva creença en l'alliberament del poble a través de la cultura fins i tot als seus últims moments, ja que fins i tot estant amagat poc abans de ser assassinat continuava ensenyant comptes als pastors que els facilitaven menjar. Per part seva, Antonio, alcalde de Pitillas, a Navarra, va retornar unes terres que pertanyien al comú del poble usurpades pels terratinents locals. El 3 de setembre d'enguany es complirà el 88è aniversari de l'assassinat d'aquestes dues persones, els assassins de les quals, així com els militars inductors d'aquest i tants crims comesos contra la població civil, continuen impunes".
Algunes de les companyes i companys de la Mesa de Catalunya van estar a la col·locació d’aquest monòlit el 2010 i agraïm a Recuerdo y Dignidad la seva tasca i la seva perseverança en la lluita per la veritat, la justícia i la reparació.
Tumbas. Poema de Virgilio Soria Montenegro, escrit acabada la guerra després de la seva visita al cementiri de Sòria. En aquests versos mostra el seu dolor pels assassinats a mans dels feixistes de tants bons amics seus.
Alguna vez subo hasta El Espino
y en las tumbas amadas, de rodillas,
rezo un momento y pongo florecillas
cogidas por el borde del camino
¡yacen tantos aquí, bajo estos cielos!
dulces amigos de mi edad primera
que no me importa corta o larga espera
si sé que al fin tierra tendré con ellos.
Pero no me acongojan estos muertos
Adolfo, Blas, Aurelio, Justo, Juan,
Alfredo y tantos otros, porque están
siempre de llanto, rezo y flor cubiertos
duélenme aquéllos cuya sombra yerra
por los barrancos y los montes fríos
o por los arenales de los ríos
o en tierra amarga porque no es su tierra.
Duélenme aquéllos que el silencio esconde
Aquéllos que la muerte fue arrastrando
dándoles dura tierra sin su cuándo
después de triste muerte sin su dónde
¡Señor! Pues tú trazaste su camino
en esas pobres tumbas ignoradas
haz nacer florecillas perfumadas
como éstas que yo pongo en El Espino.
Roben part d'un crani d'un dels represaliats de les fosses de Víznar. Raúl Bocanegra. EFE. 29 d’abril de 2024. Publicat a Público.
En la fossa número 17 de Víznar (Granada), l'equip que treballa en la recuperació de restes de represaliats, ha denunciat aquest dilluns davant la Guàrdia Civil el robatori d'una mandíbula amb onze peces d'or de d'un dels assassinats.
El sociòleg del projecte, que porta, amb finançament de la Junta de la Universitat de Granada que treballa a Víznar, Francesc d'Assís Carrión Jiménez, va assegurar en conversa amb Público que van detectar el robatori quan van anar a treballar: "Aquest matí, quan hem arribat a la fossa, hem vist que, en retirar les mesures de seguretat, el geotèxtil, les pales de fusta i els sacs, un dels cranis havia estat sostret. Faltaven el maxil·lar i la mandíbula".
L'equip que treballa en la zona, declarada Lloc de Memòria, protegeix les fosses amb geotèxtil, taules i sacs per a evitar danys per inclemències meteorològiques. Per a Carrión, aquests incidents mereixen una reflexió: "A veure si algú es fa càrrec de la vigilància dels terrenys. Nosaltres no podem fer-nos càrrec com a equip. En el barranc, hi ha zero control". A més, Carrión ha reclamat empatia i col·laboració per a poder recuperar la part del crani robada.
Els fets ja han estat comunicats als familiars de les víctimes i l'equip de treball ja havia processat les restes del crani atacat, encara que el robatori podria complicar la identificació de la víctima. "La identificació de les víctimes es fa amb la petrosa, les peces dentals o el fèmur, i el robatori ens deixa sense una de les possibilitats", va subratllar Carrión, a Efe. (…)
Fins ara, el treball en aquest barranc –que va començar en 2013 quan es va fer un primer estudi prospectiu– ha servit perquè la Fiscalia de Drets Humans hagi incoat el primer expedient per a investigar com a delictes de lesa humanitat els crims registrats en aquesta localitat granadina, una actuació pionera.
El robatori es va produir en la fossa número 17. Segons Carrión, s'han trobat 124 víctimes, de les quals 32 són dones. "Habitualment, se sol obviar el paper de la dona com a subjecte de la violència. I el paper de la dona de la dona és important en termes polítics, feien una vida política bastant intensa", reivindica el sociòleg.
https://www.publico.es/sociedad/roban-parte-craneo-represaliados-fosas-viznar.html
Agredeixen a un familiar d'una víctima del franquisme en el barranc de Víznar. Granada Hoy. 22 de febrer de 2024.
L’Asociación Granadina Verdad, Justicia y Reparación ha condemnat l'agressió soferta diumenge passat per un familiar d'una víctima del franquisme quan visitava l'entorn on es troben les fosses comunes en el barranc de Víznar, a Granada, on l'agressor li va colpejar i li va clavar a la cama un bastó de senderisme cridant-li "pocs hi ha aquí enterrats".
En aquest entorn, on aquests dies s'escomet la quarta campanya d'exhumacions de fosses comunes, s'han aconseguit exhumar fins al moment en successives intervencions les restes d'un centenar de represaliats que van ser assassinats a la fi de 1936, tots amb signes d'una mort violenta i en alguns casos de tortures prèvies a les execucions.
Aquesta agressió es va produir el diumenge 18 de febrer, quan aquest familiar visitava la zona i va ser increpat per una persona que li va cridar "pocs hi ha aquí enterrats" mentre li "colpejava i li clavava a la cama un bastó de senderista". Els fets ja han estat denunciats davant la Guàrdia Civil perquè s'identifiqui a aquesta persona, segons ha informat la citada associació memorialista, la qual considera que aquesta agressió ha de ser investigada per la Fiscalia de la Memòria.
El col·lectiu considera que s'han comès dos delictes contra la Llei de Memòria Democràtica; un delicte d'apologia del cop militar amb qui va cridar a la víctima i un altre delicte d'odi quan "va amenaçar de matar-la mentre la colpejava".
L'associació afirma que "no és la primera vegada que l'extrema dreta actua en el barranc de Víznar", en al·lusió als actes vandàlics contra els cartells que senyalitzen la Colònia i el Barranc de Víznar, declarats Llocs de Memòria."Però aquesta vegada, estem davant una agressió brutal i inadmissible, perquè la víctima va rebre una pallissa i ha hagut de ser ingressada amb greus lesions a l'Hospital de Traumatologia de la capital. Per tot això, desitgem la ràpida recuperació de la víctima i demanem a la Subdelegació del Govern que aquesta agressió no quedi impune".
L’Asociación Granadina Verdad, Justicia y Reparación manté que aquests episodis violents contra les víctimes del franquisme i els seus familiars s'han incrementat des que el Partit Popular i Vox "es neguen a condemnar la dictadura franquista i amenacen amb derogar la Llei de Memòria Democràtica d'Andalusia".
El portaveu del col·lectiu memorialista, Paco Vigueras, adverteix que "les amenaces de la dreta extrema i les agressions de l'extrema dreta" no els faran callar i continuaran reclamant "veritat, justícia i reparació per a les víctimes del franquisme".
https://www.granadahoy.com/granada/Agreden-familiar-victima-franquismo-barranco-Viznar-Granada_
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada