diumenge, 26 d’abril de 2009

COMPANYS, HERODES, PILAT



Joan Tardà
Diputat del grup d'ERC al Congrés de Diputats
Avui


Per al president Pujol, la figura i la significació polítiques de Lluís Companys sempre havien estat incòmodes. Ho prova el fet que fins que no arribà un grup parlamentari republicà al Congrés l'any 2004 el catalanisme polític mai no havia reclamat l'anul·lació de la sentència del president afusellat a Montjuïc, malgrat que CiU sempre ha gaudit de grup parlamentari a Madrid i ha estat determinant en la conformació de majories de dreta i d'esquerra.

Arran de la iniciativa republicana del 2004, el socialisme espanyol s'hi va comprometre; compromís que, altrament, María Teresa Fernández de la Vega va reblar en un homenatge al president màrtir. Tanmateix, la llei de la memòria, que Esquerra va rebutjar, tancà les portes a l'anul·lació de les sentències en obviar el reconeixement jurídic de la condició de víctima dels represaliats i en negar la il·legalitat dels tribunals, raó per la qual el text legislatiu, lluny de poder ser homologat amb els de la resta de democràcies que també havien patit passats totalitaris, blindà el model espanyol d'impunitat.

Amb tot, les entitats memorialistes catalanes mai no han defallit. Quan d'Espanya estant es donava per fet que, amb la llei de la memòria, tot ja restava dat i beneït, el Parlament de Catalunya va aprovar fa uns mesos una resolució que encomana el govern explorar totes les vies jurídiques possibles per assolir l'anul·lació de la sentència, la qual cosa implica assumir la reivindicació històrica que sigui la Generalitat qui, com a institució, faci la demanda davant l'administració de justícia espanyola.

Els mesos han anat passant i el govern resta en silenci, fet que va comportar que el 26 de gener d'enguany les entitats memorialistes i una cinquantena de personalitats distingides amb la Creu de Sant Jordi signessin un document adreçat al president Montilla exigint el compliment del que va aprovar el Parlament i demanant-li ésser rebudes. Però el president no ha respost. A Madrid, volen de totes totes evitar el conflicte perquè saben que no poden desempallegar-se com si res del cas Companys i, alhora, els horroritza la transcendència de l'efecte dòmino quant a la resta de sentències.

Lamentablement, sembla que els temors dels d'allà expliquen els silencis del nostre president. I per això les entitats memorialistes es mobilitzen cada mes a la plaça Sant Jaume. I ho denuncien: haver de veure-hi palplantats, amb ulls plorosos i semblança d'estupefacció, patriotes i lluitadors antifeixistes de sempre, com ara Pere Fortuny, fill de l'alcalde d'Esquerra de Mollet afusellat l'any 1939 i president de l'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya cou, dol i indigna.

l republicanisme mai no hauria cregut que el dia que les esquerres accedissin al govern del país es mantindrien les mateixes pors i complexos del president Pujol. No ens ho mereixem!