dilluns, 28 d’octubre de 2013

QUARANTA-QUATRENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. CONTRA EL FEIXISME.





LA PLACA DE CHRISTINE






L'artista plàstica Christine Jones ha vingut des d'Escòcia amb una placa de reconeixement i memòria i amb un projecte que exigeix la nostra col·laboració. Vol que aquesta placa passi de mans en mans donant testimoni fotogràfic d'una  història, que volen sepultar, escrita per milers d'antifeixistes.





Un octubre ofensiu.

Mentre l'Església honorava els seus màrtirs a tot luxe i amb retransmissió en directe del seu acte d'enaltiment del franquisme per boca del Cardenal Angelo Amato, les víctimes del franquisme a Tarragona feien actes paral·lels de desgreuge. L'enviat de Roma, que va ser membre de la renovada Santa Inquisició, va titllar la lluita dels defensors de la República de diabòlica, quan la seva organització va ser còmplice del feixisme, en una relació tan enriquidora que fins i tot Benito Mussolini li va regalar el seu regne terrenal, el Vaticà.

Vídeo paraules d'Amato.




A Barcelona, com cada any a Montjuïc, y a Tarragona, com resposta a l'homenatge als màrtirs catòlics, es van recordar les víctimes del feixisme espanyol tot denunciant la manca de justícia que pateixen. Aquestes, que tants honors mereixen per la defensa de la legalitat democràtica vers el feixisme internacional, l'italià i l'Alemany nazi i que volen soterrar en la història. A aquests actes es va denunciar el paper de l'Església en la conspiració i la caiguda de la República i la posterior repressió que va omplir l'estat de cadàvers, molts encara desapareguts.




Paraules del company de la Mesa de Catalunya Josep Viana a Els Matins de TV3, com contrapunt a una tertúlia on ningú obertament volia denunciar el paper de l'Església en un estat basat en el nacionalcatolicisme. Un organisme que encara manté tots els seus privilegis i poder.





Manifestació a Tarragona el 12 d'octubre, simulacre assassinats pel feixisme amb la col·laboració de l'Església.


No volem perdó, volem justícia.

Aquesta setmana l'Arquebisbe de Barcelona Sistach ha demanat perdó pels errors de l'Església «en un passat més o menys recent» i ho va fer a Twitter. Si milers de crims de lesa humanitat són per aquest senyor només un error, és que aquesta institució gens democràtica no respecta els Drets Humans. L'arquebisbe Sistach es resisteix a demanar perdó pel franquisme. El periódico.cat.


Però encara és més intolerable que el President de la Generalitat, la Vicepresidenta i alguns Consellers compartiran aquest escenari de la festa dels màrtirs sota l'argument de què entre aquests religiosos hi havia catalans, tant se val que no fossin democràtics els seus ideals. I els milers de catalans que van donar la seva vida o la van comprometre per a defensar una Catalunya democràtica on els seus càrrecs fossin possibles? 

Del PP ja no esperem res, la seva postura de no condemnar res que tingui a veure amb el franquisme els deixa ben retratats com defensors de la impunitat dels crims de la dictadura i la transició. Així ho demostren les paraules de la diputada del Parlament Mª José García Cuevas, vella coneguda de la Memòria per la seva manca de respecte a les víctimes del feixisme espanyol. Cliqueu foto per a veure la seva intervenció.



Companys i la Querella Argentina

El president Companys, en l'aniversari del seu assassinat pels colpistes, també busca justícia a l'Argentina. Després de molt patir humiliacions per part de l'Estat Espanyol i del govern català, que va acceptar el certificat de bona conducta per a l'únic president d'Europa que va patir el nazisme alemany, el col·laboracionisme francès i el franquisme criminal. El diputat Tardà d'ERC es va traslladar a l'Argentina per a unir-se a la querella contra el franquisme en nom de Lluís Companys i 45 membres del seu partit.

Notícia:

LA QUERELLA ARGENTINA D'ESQUERRA REPUBLICANA ÉS PER COMPANYS, 45 ALCALDES I DOS DIPUTATS DEL SEU PARTIT.



Recreació discurs Companys.



També es van recollir signatures de suport a la querella argentina, un centenar de persones es van apropar per signar i recolzar aquesta iniciativa, molts dient que és una vergonya que ens trobem així encara i tots desitjant molta sort als querellants i denunciants i tota la seva solidaritat. 




Octubre d'homenatges als Brigadistes Internacionals. 


Milers de gràcies als Brigadistes Internacionals, que van lluitar contra el feixisme per alliberar-nos dels colpistes assassins que ens va governar durant 4 dècades. Una dictadura i un Caudillo que ho va deixar tot tant lligat que encara busquem justícia per aquells que van ser companys en les trinxeres de la llibertat i la solidaritat. Emotiu i trist adéu el que van rebre els sobrevivents, dones i homes generosos i valents, molts desfilant per última vegada cap a un destí molt incert, fins i tot tràgic. Un fenomen irrepetible que vam tenir l'honor de compartir i que és un orgull per a totes i tots els que encara treballem pels seus ideals.




Recordar que per aquest estat espanyol només hi ha unes víctimes que juguen al terreny polític i que mereixen reconeixement i reparació, econòmica i moral. Unes víctimes que des de la seva perspectiva ideològica quan parlen de nosaltres ho fan com gent ranconiosa, revengista, que no volem passar la pàgina de la història, ni respectar la llei, ni la Constitució, que sempre anem amb la mateixa cançó i que hem d'oblidar, perdonar i acceptar la reconciliació, però com vençuts i sense drets. És molt significatiu que els que ens parlen amb aquesta manca de respecte no vulguin acatar les lleis tampoc i que el seu lema per a manifestar-se no siguin les màximes relacionades amb els drets humans, que ens emparen, sinó per una justícia amb vencedors i vençuts. Ells parlen així perquè més enllà de la seva pèrdua, que comprenen perquè som víctimes també, hi ha un desig que res té a veure amb la justícia, que és el que demanem nosaltres, si no amb la venjança i el sotmetiment. Algunes de les nostres víctimes són els vençuts de la seva pancarta i per a nosaltres algunes de les seves víctimes, part de la dictadura, són els nostres botxins. 



Més fotos d'una Espanya que s'enyora de dictadures i cops d'estat.