QUARANTA-SETENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. ELS CENTENARS DE MORTS DE LA TRANSICIÓ.

El proper dissabte 25 de gener en la nostra 47a concentració per la Veritat, la Justícia i la Reparació recordarem els centenars de víctimes de la Transició.  75 anys després de l’entrada de les tropes franquistes en la ciutat de Barcelona, i 39 anys després de la mort del  dictador, les víctimes del franquisme i la transició continuen sense veure respectats els seus drets. 

El 24 de gener de 1977, un grup de pistolers d'extrema dreta van irrompre en el despatx d'advocats laboralistes situat al carrer d’Atocha a Madrid i van disparar a les nou persones presents. El mateix dia, hores abans d’aquesta matança, l'estudiant universitària Mariluz Nájera va ser assassinada amb un pot de fum que va llançar la Policia quan es manifestava en protesta per l'assassinat d'un altre jove estudiant. Un dia abans: Arturo Ruiz, tirotejat per un grup d'extrema dreta, els guerrillers de Crist Rei, durant una manifestació que demanava l'amnistia per als presos polítics que encara estaven empresonats. La manca de Justícia va quedar palesa, una Justícia al servei del tancament de files en defensa de la constitució monàrquica que va beneir el punt final. 

Mari Luz Nájera i Arturo Ruíz

L'anomenada transició no va ser el període modèlic i pacífic del que tant es va presumir. Centenars de persones van morir per violència política d'origen institucional, assassinats desplegats per mantenir l'ordre establert, organitzats, encoratjats o instrumentalitzats per una part de les institucions de l'Estat.

La Transició del franquisme a una democràcia gatopardista va ser un procés controlat, sense canviar el poder de mans, sense càstic pel franquisme, sense jutjar les oligarquies que el van sostenir. Canviar-ho tot per a què tot segueixi igual. Ara, la cultura de la Transició ja no apareix com a salvadora, sinó com a còmplice. Una transició fundada en la impunitat del franquisme i l'oblit total. 

Avui, en plena ofensiva neoliberal, es veuen amenaçats els drets humans, drets que donen contingut a una vida digna de ser viscuda: els drets laborals, a un salari just, a l'educació, a la sanitat, a una pensió digna, a manifestar-se, al propi cos… Avui no entren en les nostres vides amb els seus tancs, de moment; entren amb les seves retallades i reformes, però igualment ens volen robar tot allò que es va conquerir després de molts anys de lluites socials per una vida digna. Tenim memòria, la lluita segueix.

 ELS 100 MORTS DE LA TRANSICIÓ

1976. Teófilo del Valle. Francisco Aznar Clemente. Pedro María Martínez Ocio. Romualdo Barroso Chaparro. José Luis Castillo García. Bienvenido Perea. Juan Gabriel Rodrigo Knajo. Vicente Antonio Ferrero. Tomás Pérez Revilla. Aniano Jiménez Santos. Ricardo Pellejero. María Norma Menchaca Gonzalo. Francisco Javier Verdejo Lucas. Jesús María Zabala. Bartolomé García Lorenzo. Carlos González Martínez. José Javier Nuin. Ángel Almazán Luna. 

1977. Juan Manuel Iglesias. José Vicente Casabany. Arturo Ruiz García. Luis Javier Benavides Orgaz. Serafín Holgado de Antonio. Ángel Rodríguez Leal. Javier Sauquillo Pérez del Arco. Enrique Valdelvira Ibáñez. Pancho Egea. José Luis Aristizabal Lasa. Ángel Valentín Pérez. Isidro Susperregui Aldako. Cándido Peña. José Luis Cano Pérez. Miguel del Caño. Manuel Fuentes Mesa. Luis Santamaría Mequelena. Gregorio Maritxalar Aiestaran. Juan Peñalver Sandoval. Miquel Grau. Manuel José García Caparrós. Javier Fernández Quesada.

1978. Agustín Rueda. Elvira Parcero Rodríguez. José Luis Escribano. Agurtzane Arregui. Germán Rodríguez. José Ignacio Barandiaran Urkiola. Gustavo Adolfo Muñoz Bustillo. Manuel Medina Ayala. Antonio Carrión. Andrés Fraguas Fernández. Emilio Larrea.

1979. Ursino Gallego. Juan Carlos Delgado de Codes. Andrés García. Gladis del Estal. José Ramón Ansa Etxebarría. Vicente Vadillo. Javier Martín Eizaguirre. Aurelio Fernández Cario. Valentín González Ramírez. Salomé Alonso Varela. Juan José Lopategui Carrasco. Emilio Fernández Castro. José Prudencio García. Ignacio Quijera. Perico Elizarán. José Luis Alcazo. Valeriano Martínez Pérez. Manuel Álvarez Blanco. Victorio Arranz. José Luis Montañés Gil. Emilio Martínez Menéndez.

1980. Ana Teresa Barroeta. María Josefa Bravo. Juan Carlos García Pérez. Vicente Cuervo Calvo. Jorge Caballero Sánchez. Liboria Arana Gómez. Manuel Santacoloma. María Paz Armiño. Pacífico Fica Zuloaga. Jesús María Zubicarai Badiola. Yolanda González Martín. Felipe Sagarne Ormázabal. Arturo Pajuelo Rubio. José María Etxebeste. Ángel Etxaniz. Luis María Elizondo Arrieta. Miguel María Arbelaiz Etxebarria. Joaquín Antimasbede. Joaquín Alfonso Etxeberría. Esperanza Arana. Jean-Pierre Haramendi. José Kamio. José España Vivas. Joaquín Antimasverás Escoz. Juana Caso. José Muñoz. Francisco José Rodríguez López. 

Daños colaterales. Kepa Tolosa Goicoetxea. Felipe Suárez Delgado. Antonio Rubio Lara. Carlos Hernández Expósito ....etc etc etc.

Noms extrets de “La sombra de la Transición” del periodista Alfredo Grimaldos. Aquí només facilitem els noms però a les pàgines d’aquest interessant llibre publicat per Oberon es poden trobar edats, llocs de naixement i circumstàncies dels assassinats d’aquestes víctimes.

Com cada concentració ens veíem desbordats per la quantitat de persones que volen signar el full de suport a la querella argentina, motivats pels seus ànims i la seva solidaritat continuarem en aquesta tasca de justícia ineludible per a les víctimes del franquisme i els seus familiars i per a tots aquells que volen viure en veritable democràcia.