Hem dedicat aquesta concentració a les milicianes barcelonines. Hem recordat a les dones compromeses que van plantar cara al feixisme aquí i a França formant part de la resistència. Dones la majoria anònimes que mereixen que els seus noms siguin pronunciats i honorats. També el de les barcelonines que van patir el calvari dels camps de concentració nazis. I el nostre petit homenatge a Neus Català.
Un any més arribem a l’abril. Sempre parlem dels abrils republicans, de l’esperança, dels somnis, del progrés, de la igualtat, de les reformes, de la cultura, l’educació, els valors democràtics, de lleis més socials, de drets, de llibertat, de laïcitat, fins i tot de revolucions: les passades reivindicades, les frustrades d’octubres, les futures que no es van poder guanyar. Va arribar per la voluntat popular en forma de vot una jove república per madurar i perfeccionar. Un projecte democràtic mai vist a un regne ja inexistent, abandonat per un Borbó poruc a la millor de les sorts. Una finestra oberta per a totes aquelles persones que només havien vist portes tancades. Un abril que venia a posar llum en la foscor de dictadures i monarquies de fam, analfabetisme, opressió, repressió, caciquisme, església i masclisme. Però aquest any, 80 aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, de la caiguda de Catalunya en mans dels colpistes que amb l'ajuda d'esvàstiques i fasces van matar la República, les seves dones i homes i els seus fruits, hem de parlar de l’abril cautivo y desarmado.
No és un abril qualsevol, és un mes d’urnes i prohibicions en un any on el feixisme desacomplexat ha estat normalitzat pels poders fàctics, per la classe política, per la premsa, pels tribunals on seuen amb el seu dit acusador. Normalitzat per gran part de la societat que després de PP i Ciutadans, ja inoculada, no s’espanta del projecte ultra VOX amb el seu fantasma franquista nacionalcatòlic sempre en moviment creixent, on s’ha normalitzat que tot allò que representa es pugui votar el 28-A. Sabem que sense drets humans no pot haver-hi democràcia, i sabem també que entre els diferents partits que es presenten a aquestes eleccions uns quants no els respecten, i entre aquests alguns presumeixen de no fer-ho. No podem normalitzar que amb els nostres impostos pagarem gent que farà apologia del feixisme des dels seus escons, mentre persones desaparegudes, assassinades, violades, vexades, torturades, empresonades, mortes i vives entre llàgrimes de pena i ràbia ens miraran als ulls i no podrem sostenir la mirada. Si ets demòcrata de principis no pots més que sentir-te colpida i colpit davant aquest panorama de caiguda lliure al precipici de la marginació i estigmatització de la diferència, de la dissidència, de les invisibilitzades, de l’esperit crític, de l’anul·lació i censura de les llibertats i drets fonamentals individuals i col·lectius. Si normalitzem això, no podrem sortir d’un laberint on el minotaure és un fill híbrid del neoliberalisme salvatge i el feixisme, una criatura abominable, que ens devorarà si solidàriament no teixim un fil antifeixista i irrompible per poder escapolir-nos del seu miserable cau.
Volem dedicar aquesta concentració a les barcelonines i barcelonins de naixement o de veïnatge que sempre van estar a les trinxeres de la lluita contra l’opressió des dels inicis de les seves batalles contra els segrestadors de la igualtat, els amos de les claus de la seva llibertat i educació, contra els que s’engreixaven amb el pa i les vides de les seves filles i contra els armats coaccionadors de les seves voluntats d’emancipació. A la ciutadania barcelonina del segle XX, besàvies, àvies i mares de les nostres lluites de dignitat. A les milicianes i milicians que van marxar al front contra el feixisme que van acabar a la presó, assassinades als vorals, afusellades per escamots colpistes, mortes als franquistes camps espanyols, als col·laboracionistes francesos i als d’extermini nazis, tirotejades a ciutats i pobles més enllà de la dictadura. A les de la diàspora de l’exili que ens va deixar orfes a la llarga postguerra, una, grande y libre pels guanyadors, petita i captiva pels perdedors. Des del poble al seu President. Milicianes i milicians de la Barcelona antifeixista vingudes de tots els racons del món que van partir en columnes de solidaritat a combatre els rebels assassins i que no van deixar de lluitar contra el monstre, aquí, i després a tot el món, sense pensar en el risc, els perills i en el preu del seu compromís amb l’antifeixisme.
Perquè allò que heretem, conquerim i assolim no és etern, perquè les lluites no només es guanyen sinó que es cuiden i es defensen, perquè som perquè ens han fet i hem après d'altres, tenim el deute i el deure d’honorar allò que ens van transmetre amb tant sacrifici. Perquè tenim el compromís de ser milicianes i milicians antifeixistes sortint en columnes de veritat, justícia i reparació al front de la desmemòria, per lluitar contra el corrupte forat negre de l’oblit, per netejar les seves clavegueres de les mentides, propaganda del poder immutable a l’ombra d’aquest regne podrit. Els crims d’estat acaben amb l’estat de dret, els crims de lesa humanitat no prescriuen i els seus botxins d’ahir, d’avui i de demà seran sempre criminals a jutjar i les seves víctimes hauran de ser rescabalades.
Les antifeixistes, les republicanes, tenim memòria i no tenim rei, som lliures i estem armades dels valors de totes aquelles persones admirables que van defensar la legalitat republicana.
Aquest abril tu decideixes.
Neus Català.
Volem recordar i alhora fer un homenatge a la resistent antifeixista Neus Català, que amb 103 anys va marxar aquesta setmana cantant les seves cançons republicanes, també les nostres. Una dona forta que va voler viure per contar l’horror dels camps d’extermini nazi i donar veu a totes les companyes que van ser assassinades, per a no deixar-les caure en la pitjor de les morts, la de l’oblit. Els Guiamets, Tarragona, era el poble natal de la Neus i allà ha volgut ser acomiadada amb la seva bandera republicana, ha marxat trencant silencis. Des de la seva incorporació a les Joventuts Socialistes Unificades en temps de defensa republicana va continuar sent una militant comunista. La Neus va ser una lluitadora i feminista, entre els seus referents va estar la seva mestra Pepita Hugués que es va fer miliciana de la cultura i després de caure en mans franquistes va morir a la presó de Tarragona, on va ser torturada.
La Neus, com recull la Mar Trallero en el seu llibre "La dona antifeixista a Europa, Neus Català", no es cansava de recordar als seus companys deportats, homes, que també hi va haver dones que patiren la deportació i que la van patir perquè havien triat els difícils camins de la llibertat. Per això va haver d’aguantar ironies, oblits, voluntaris o no, de molts dels seus companys, però la Neus va continuar, infatigable, dins del seu paper de recordatori impertinent.
La primera imatge de les dones que ja habitaven al camp va ser terrorífica: “Passàvem pel costat d’unes barraques on hi havia unes dones. Eren dones de no sé on i, en veure-les, ens vam pensar que eren mortes que sortien d’una tomba: Exactament, només tenien els ulls de persona viva. Eren cares de cadàvers.”
Els camps eren alienants, destructors de dignitats. La Neus va haver d’agafar la pala i obeir les ordres: Havíem d’amuntegar sorra … en cadena. Ens feien posar en renglera i cadascuna de nosaltres amb una pala. Anàvem amuntegant la sorra cap a un costat i, a l’endemà, ens feien portar la mateixa sorra cap a l’altra banda.
I si aquell món era un forat fosc de terror per als homes, per a les dones era encara més terrible, més humiliant, les vexacions eren encara pitjors i la supervivència estava amenaçada per la seva condició de dona.
Dones valentes que no es rendien i sabotejaven allò que les obligaven a produir per a la maquinària de guerra alemanya. “Hi havia moltes espanyoles a Ravensbrück, però, qui tenia temps d’establir contactes? Quan tornàvem de treballar durant dotze hores, baldades i sense menjar, i que encara ens feien anar a buscar llenya a 9 quilòmetres d’anada i de 9 de tornada, amb un trosset de pa, com podíem contactar amb les altres? Quèiem rendides als nostres llits.”
Fins i tot quan van ser alliberades pels americans havien d'estar vigilants. Un soldat americà d’origen espanyol les va prevenir dels americans (…). I això ho va comprovar aviat la mateixa Neus. La va sorprendre un d’aquells soldats, al qual li corresponia descans i estava fora de servei, que pretenia endur-se-la a passeig i abusar d’ella lluny de les mirades dels seus caps. (…) La Neus comentava que mentre estaven de servei els soldats eren respectuosos i tractaven molt bé les deportades, però quan tenien permisos de descans alguns aprofitaven la indefensió de les dones per violar-les.
Gràcies a la resistència de la Neus avui podem descriure el patiment de les dones als camps, encara que mai podrem arribar a posar-nos en les seves pells marcades per a sempre més.
Els camps de concentració nazis en clau de gènere.
Fins i tot passava que, quan es descobria que una dona tenia la regla, se la considerava improductiva i se l’enviava a la cambra de gas. A la Neus li va venir la regla precisament quan tocava passar revista a la infermeria, i havien d’anar despullades, sense cap protecció higiènica. Després, i a altres dones com ella, li van posar una injecció per evitar la menstruació. Segons la Neus, allò es feia perquè rendissin més en el treball.
Un altre acte de menyspreu i humiliant per a les presoneres era la revisió vaginal. Amb el mateix instrument sense desinfectar, una mena d’espàtula, les examinaven amb el pretext de saber si tenien la sífilis o no, o si estaven embarassades. Les embarassades i les malaltes eren enviades directament a la cambra de gas.
Nombroses preses seleccionades per a la prostitució es van suïcidar abans o després de ser violades. Neus recorda dues d’aquestes dones: “Alguna, si era bella, podia ser destinada al prostíbul, com li va passar a una cantant d’òpera belga i a la dona d’un diputat socialista de Bèlgica: com tantes altres, es van suïcidar.”
Carl Clauberg, que va dur a terme alguns dels seus experiments amb presoneres de Ravensbrück, va ser un dels grans incitadors a assajar uns determinats mètodes d’esterilització. Un d’aquests procediments consistia a injectar una substància càustica a l’úter que s’adheria a les trompes de Fal·lopi i les obstruïa.
A la infermeria també hi anaven a parar les dones embarassades (les que no acabaven a la cambra de gas). A moltes se’ls practicava un avortament forçat quan ja estaven de 7 o 8 mesos. Els metges, al capdavant dels quals hi havia Rolf Rosenthal, esperaven fins a un estat molt avançat de l’embaràs perquè així la mare i el fetus patien més. Molts d’aquests avortaments, per raons òbvies, acabaven amb la mort de la mare. A les dones que finalmente parien se les desposseïa dels seus nadons, els quals foren enviats a orfenats nazis fins a l’any 1942. A partir d’aquell any, es va determinar que els nadons serien sacrificats, cosa que es duia a terme de la manera més cruel possible i molt sovint en presència de la mateixa mare. A vegades es llençava el nen o la nena contra la paret, mentre que en altres ocasions els ofegaven en un cubell d’aigua. La Neus encara apunta un altre mètode que empraven: “Els agafaven pel cap i els peus i, d’una estrebada, els desconjuntaven.”
Les dones, per tant, en camps com Ravensbrück i tants altres, patien una doble discriminació. D’una banda, eren deportades i sofriren el mateix que els seus companys, però, a més de la seva condició de presoneres, carregaven la condició de dona en un sistema extremament masclista, i això les convertia en dobles víctimes del sistema penitenciari nazi.
Extractes del llibre de la Mar Trallero, La dona antifeixista a Europa, Neus Català.
Barcelonines als camps nazis.
Carme Urgeles, nascuda a Barcelona el 28 de juliol de 1911. Va ser deportada des de la Gare de l’Est de París. Primer va estar al camp de Neuengamme el juny del 1944, un parell de setmanes fins que va ser traslladada a Ravensbrück. D’allà a Leipzig i per últim a Buchenwald fins a la seva alliberació el 16 d’abril de 1945. Tenia 34 anys.
Francisca Puig, nascuda a Barcelona el 17 d’abril de 1914. Va ser deportada a Ravensbrück el 23 de juny de 1944 i tres mesos més tard a Buchenwald d’on passaria més endavant a Leipzig.
Victòria Morales Rey, nascuda a Barcelona el 9 de maig de 1900. Va ingressar a Mauthausen el 13 de desembre de 1940 des del Stalag V D. El 24 de gener de 1941 va ser traslladada a Gusen on va morir el 3 de juny de 1941. Tenia 41 anys. Va resistir 6 mesos.
Mercè Núñez Targa, filla de catalana i gallec, nascuda a Barcelona el 16 de gener de 1911. Militant comunista. Quan s’encarregava de l’organització del Partit Comunista de A Corunya el 1939 va ser detinguda, va patir les presons de Franco, d’on va poder sortir gràcies a un error de la Dictadura. Va fugir a França on participarà en la Resistència. Detinguda i torturada per la Gestapo va ingressar a la presó de Romainville d’on va ser traslladada a Neue Bremm el mes de juny de 1944 i d’aquí a Ravensbrück, a Hasag i Buchenwald. Va ser alliberada l’abril del 1945. Tenia 34 anys i pesava 40 quilos.
Carme Buatell Costa, nascuda a Barcelona el 19 de novembre de 1898. Va ser traslladada des de l’Hospital de Marsella a la presó de Romainville. Deportada a Ravensbrück i d’aquí a Leipzig, Buchenwald d’on va ser alliberada. Tenia 47 anys.
Raenda Barres, nascuda a Barcelona el 25 de maig de 1923. Va ser deportada al camp de Bergen-Belsen.
Les dones milicianes del 36.
Després del cop d’estat feixista del 17 de juliol es van crear les milícies antifeixistes, milers de milicians voluntaris es van apuntar per anar al front a defensar la República i lluitar contra el feixisme. La novetat va estar que aquestes llistes estaven obertes a les dones i que un gran nombre d’aquestes es van allistar no només per a formar part dels serveis sanitaris del front sinó per agafar el fusell i posar-se a primera línia de foc. Van ser un 3% per cent del cens de les milícies, sembla a priori un número insignificant però va marcar un canvi revolucionari per a les dones. Aquestes dones van estar al front fins al gener de 1937 en què es conformà l’Exèrcit Republicà on les dones van passar a ocupar serveis sanitaris o auxiliars bàsicament.
Aquestes dones trencadores i valentes van patir la discriminació al front sent acusades de causar baixes dels milicians per malalties venèries com relatava la barcelonina miliciana anarquista Conxa Pérez que va formar part de la Columna Durruti i que deia que s’hauria d’haver diferenciat entre les prostitutes i les milicianes. Malgrat aquesta terrible estigmatització de la dona, columnes com la d’Estat Català, Santaularia i Volant Catalana van seguir incorporant-les a les seves files.
Les dones com sempre lluitant en molts més fronts que els homes i amb més sacrifici. Així un milicià constatava: “Hay mujeres también, milicianas que se echan el fusil a la cara cuando es preciso tirar y que luego cosen la ropa de los milicianos o atienden la comida.”
La primera dona en morir combatent al front va ser l’Amàlia Lobato Rosique, després de rebre cinc dies d’instrucció va ser ferida al ventre el dia 20 d’agost i va morir el dia 22 a l’Hospital de la Ciutadella, Balears. Pocs dies després, l’1 de setembre a Manacor les germanes i veïnes de Barcelona Daria i Mercè Buxadé Adroher van ser afusellades. També la Teresa Genoveva Bellera Cemelí el 4 de setembre de 1936 i la Maria García Sanchís i la Ramona Soldevila Cirés el dia 5. Totes militants del PSUC i part de la Columna Antonio Calero. Documental: Milicianes veure aquí.
Més tard aquestes dones que amb tanta empenta antifeixista van voler defensar la República van ser relegades sota la premisa que eren el sexe dèbil i que per tant no estaven preparades per a la guerra i que s’havia d’abandonar l’idealisme igualitari per no posar en risc la victòria. Van tornar a la rereguarda i aquí el seu paper va ser fonamental.
Informació per elaborar aquest llistat extreta del llibre de Gonzalo Berger Les milícies antifeixistes de Catalunya i del llistat de la seva tesi consultable aquí.
Les barcelonines de les columnes antifeixistes.
Columna 19 de juliol.
Va sortir el 23 d’agost de Barcelona cap al front d’Aragó. Formada per membres del PSUC també va tenir entre les seves files membres de la CNT, la UGT, ERC i la FAI procedents de Barcelona. Es va integrar més tard a les columnas Francisco Duran Rosell i a la Columna Del Barrio.
Van formar part: Cristina Alcolea García, Otilia Bartomeu Menéndez, Teresa Catalán Surinas, Enriqueta Catalán, Natividad Lahuerta. Totes militants del PSUC.
Columna 4 de Setembre.
Van formar part: Agustina Blasco Climen, Victoria Martínez Marro, Vista Mero Díaz i Rosa Ródenas Rodríguez. Totes militants de la CNT.
Columna Acero Rápido.
Va sortir cap al front d’Aragó el 8 de setembre de 1936. Estava formada majoritàriament per membres del PSUC i alguns de la UGT i la CNT de Barcelona. Es va integrar a l’octubre a la Columna del Barrio.
Van formar part: Carmen Fuster Lloret i Joaquina Lloret Bosch, filiació PSUC.
Columna Aguiluchos de la FAI.
Van formar part: Rita Bayona Miralda, Aurelia Chillerón Sanz, Pura Ferrer Muñoz, Magdalena Lepine de Bosch, Ana Núñez Cano, Carmen Orjillers Solsona, Ángeles Pérez Roca, Felisa Pérez Roca, Beatriz Rodríguez Ceprián, Isabel Sánchez Contreras, Juana Santiago Gorrete, Alicia Serrano Marcos, Juana Suau Olivares. Totes militants de la CNT. I Josefa Gavela Rodríguez i Narcisa Millán Riu de la FAI.
Columna Alas Rojas.
Va sortir el 28 de juliol de 1936 cap al front d’Aragó. Conformada per un nombre important de militars professionals, afiliats de la CNT i membres del PSUC i poques dones.
Van formar part: Enriqueta Anbel Rodríguez, Carmen López García i María Vives Marco, sense filiación política coneguda. Argentina Bilbao Rodríguez i Juana Carceller Bordas del PSUC i Dolores Pérez Giner de la UGT.
Columna Alto Aragón.
També coneguda com a Relojero de Jaca va sortir cap al front d’Aragó el 9 d’agost de 1936. Conformada per militars professionals, per militants del PSUC i la UGT, i en menor mesura, afiliats de la CNT i de la FAI.
Van formar part: Matilde Blancas Trullenque i Covadonga Menéndez Fernández del PSUC.
Columna Arquer-Grossi.
Va sortir cap al front d’Aragó el 24 de juliol de 1936, comandada per Manuel Grossi i Jordi Arquer. Estava formada per membres del POUM i un grup minoritari de la CNT i la UGT. El diari de la columna tenia el nom d’Alerta.
Van formar part: Raimunda Balcells Gasion, Matilde García Galvany i Ana Porta Castells del POUM.
Columna Ascaso.
Va sortir cap al front d’Aragó el 13 d’agost de 1936. Comandada per Ascaso i Aldabaldetrecu estava formada en gran part per membres de la CNT i alguns membres del POUM, el PSUC, ERC, la UGT i la FAI. Destacar el gran nombre d’italians que van conformar la centúria Giustizia e Libertà.
Van formar part: Josefa Cañadas Alonso, Irene Castán Guillén, María Costa Elías, Rosario Galindo Canovas, Esperanza García Robles, Antonia Gayubo Gil, Yolanda Martos García, Antonia Morales Robles, María Pérez Juan, Montserrat Presegue Morfa, Juana Sáez Poveda, María Sanahuja Safont, Teresa Sánchez Martínez, Rosa Santacana Blasi, Guadalupe Sebastián Andrés, Pilar Techito Ros. Totes de la CNT. Josefa Carbonell sense filiació i Eustasia Corrales Sancha del PFI, Partit Federal Ibèric.
Columna Capità García Miranda.
Va sortir cap al front d’Aragó el 24 de juliol cap a l’Aragó. La unitat comandada per García Miranda estava formada per membres del POUM, ERC, la CNT, la FAI, el CADCI i militars professionals.
Van formar part: Jacinta Barquero Valero del POUM i Rosa Fornera Pujol d’ERC.
Columna Capità Medrano.
Va sortir cap al front d’Aragó el 27 de juliol de 1936. L’agrupació va estar formada en origen per membres de la CNT, ERC, el CADCI, el POUM, la FAI, el Partit Sindicalista i un grup nombrós de militars.
Va formar part: Julia Abadilla Arilla del Partit Sindicalista.
Columna Capità Pajarero.
Va sortir el 17 d’agost cap al front de Mallorca. Comandada pel militar capità Luis Jiménez-Pajarero estava formada per militars professionals i membres del PSUC de Barcelona. Al mes de setembre va ser destinada a l’Aragó i es va integrar a la Columna Roja y Negra.
Va formar part: Juana Ruiz Vitoria.
Columna Carlos Marx.
Va sortir el 3 d’agost de 1936 cap al front de les Balears. Formada per militars professionals, Brigadistes Internacionals i membres del PSUC. Va ser destinada més tard a l’Aragó i una part a Madrid integrant-se a la Columna Libertad.
Van formar part: María Rosa Casas Aulestia del PSUC destinada al front d’Aragó, Ramona Siles García del PSUC destinada a les Balears i Cecilia Guía Garcés de la CNT destinada al front d’Aragó.
Columna Casas Sala.
Va sortir cap al front d’Aragó el 24 d’agost de 1936. Formada per militants del Partit Republicà d’Esquerres, militants d’ERC i alguns membres de la CNT i la UGT. Va comptar amb un gruix important de militars professionals. Més tard es va integrar a la Columna Durruti.
Van formar part: Josefa Ampodas Alemán. Francisca García Gómez i Berta Sánchez Guariza del PRE (IR) i Enriqueta Ros Juan de la CNT.
Columna Cavalleria Roja del POUM.
Va sortir cap al front d’Aragó el 12 d’agost i estava formada per membres del POUM.
Va formar part: Ángela Barceló Onorrus.
Columna Comandant Antonio Calero.
Va sortir cap al front de les Balears el 16 d’agost de 1936. Comandada per Calero estava formada per militars professionals i membres del PSUC i del seu batalló femení. Va disposar a l’illa de Mallorca de 3 banderes de 25 dones cada una, la Bolxevic 31, l’Aida Lafuente i la Rosa Luxemburg. Més tard va ser enviada a l’Aragó i integrada a la Columna Carlos Marx.
Van formar part: María Carrocera, Elena Valenzuela Martín i la Ramona Soldevila Cires morta a Son Carrió el 23 d’agost de 1936.
Columna Del Barrio.
Van formar part: María Alfonso Balcarce, Pepita Amaro Martín, Florentina Ballver Granero, Soledad Baracaldo Sevilla, María Betes Borres, Pura Bilbao Rodríguez, Joaquima Calvet Escudé, Antonia Carmona Martínez, María Petra Cendón Galán, Joaquina Cuesta Pérez, Rosa Escudé Boixareu, Encarnación Golas Rodríguez, Teresa González Clemente, María González Rius, María Iglesias Marsa, Josefina Julián Nogués, Adoración Laliga, Isabel Linazasoro Sarasola, Vicenta López Segura, Ginesa Marcelino Martínez, Enriqueta Marco Barrada, Carmen Martín Tovar, Rosa Martínez Palau, Amparo Maylin Díaz, Concepció Méndez Izquierdo, Caridad Mercader del Río, Aurora Montemayor Tubau, Catalina Mora Mas, Lluïsa Morillas Mercadé, Paca Navarro Laplaza, Joaquima Ortiz Gracia, Pepita Pagès Gual, Pilar Pascual Vives, María Pla Tomás, Amparo Prats Antich, Matilde Ramonacho Morer, Trini Rebollo Cerbello, María Teresa Reñe Camí, Pilar Rillo Iranzo, Juana Sánchez Guinardo, Cesaria Tola Hernández, Antonia Torrens Gorrea i Pepita Vallès Rovira. Totes militants del PSUC.
Columna Desiderio Trilles.
Va sortir el 5 d’agost cap al front Balear. Estava formada per membres del PSUC i la UGT de la ciutat de Barcelona. De tornada es va integrar a la Columna Carlos Marx cap al front d’Aragó. El seu nom és en honor del sindicalista de la UGT del port de Barcelona assassinat.
Van formar part: Mercedes Mesa Jardon, Arsenia Moral Calvo i Antonia Ramis Galmes del PSUC.
Columna Durruti entrant a Madrid.
Columna Durruti.
Va sortir cap al front d’Aragó el 24 de juliol de 1936. Estava formada majoritàriament per membres de la CNT i un contingent important de la FAI, membres de la UGT, un nombre minoritari d’ERC, PSUC i Estat Català i una presència important de les dones. El mes de novembre part de la columna va ser destinada a Madrid on va morir Durruti el dia 20. La columna tenia el seu butlletí de nom El Frente.
Van formar part: Josefa Albir Nieva, Alejandra Anglada, María Ariño Orench, Ángela Barca Asensio, Magdalena Beltrán Fernández, Felisa Beltrán Vallespin, Carmen Blázquez García, Teófila Collado Giménez, Pilar Cubells Rocafort, Elvina Domínguez Gómez, Josefina Escuders Salvador, María Elena Esparcia Portero, Ángela Fernández Costa, Dolores Fernández Velasco, Carmen Fernández, Mercè Ferrer Llort, Consuelo García Núñez, Alejandra Gasull Rege, Aurelia Gimeno, Hortensia Gómez Fernández, María González González, Dolores González Hernando, Lorenza Gracia Blasco, Encarnación Gutiérrez Labredo, Antonia Hernández Cordón, Lucía Hernández Vidal, Carmen López López, Catalina Marqués Risech, Rosita Martí Lloret, Carmen Martínez, Enriqueta Mila, Narcisa Montero Ferris, Felisa Pérez Ochoa, Conchita Piramuelles González, Antonia Ramón Aisa, Teodora Ramos Martínez, Josefa Ramos Peña, Vicenta Romagueras Llansa, Enriqueta Rumbeu Colomer, Amapola Salcedo Jover, Francisca Sánchez Gómez, Anita Segura Fuentes, Concepción Soto Barcelo, Adelina Tejedor García, Mercedes Tramon Rodríguez, Carmen Vernón Fresno, Higinia Yagüe Soriano. Totes militants de la CNT. Mercedes Gil García, Anita Giménez Martínez, Teresa Margalef Beltrán, María Navarro Siles, Anita Subirachs Albirt, militants de la FAI. Manuela Navarro Ruzafa del CRE i Delfine Aupadell Trabal d’ERC.
Columna Engels.
Va sortir cap al front d’Aragó el 15 de setembre de 1936. Formada per membres del PSUC va tenir un nombre significatiu de dones. Més tard es va integrar a la Columna Macià-Companys i després a la Libertad al front de Madrid.
Va formar part: Enriqueta Salvado Badía.
Columna Fermín Galán.
Va formar part: María Romo Romero, membre del PSUC.
Columna Francisco Duran Rosell.
Va sortir cap al front d’Aragó el 30 d’agost de 1936. Estava formada per membres del PSUC de Barcelona. Es va integrar a la Columna 19 de Juliol i més tard a la Carlos Marx.
Van formar part: Carmen Álvarez Pérez, Anita Pérez Doblas, Felipa Saliente Guasch.
Columna Francisco Guillamont.
Va sortir el 3 d’agost de 1936 cap a les Balears. Estava formada per membres del PSUC, militars professionals, un nombre important de dones i de brigadistes francesos.
Van formar part: Eulalia Bellavista Montserrat, Pura Cleiro Montero, Bárbara Fernández Gutiérrez, Concha Lisán Poveda i Pepita Martínez Izquierdo del PSUC.
Columna Francisco Ruiz García.
Va sortir el 18 d’agost de 1936 cap al front d’Aragó. Formada per membres del PSUC i militars professionals.
Van formar part: Emiliana Rovira Leroux i Amparo Sebastián Ferrer.
Columna Gamisans-Oliver.
Va sortir el 20 d’agost cap al front de les Balears. Formada per membres del POUM. A la tornada de Mallorca va ser enviada a Madrid integrant-se a la Columna Lenin.
Va formar part: Maria Miquel Roca.
Columna García Oliver.
Van formar part: Agustina Álvarez Martínez, Trinidad Díaz Martín, Teresa Martín Ferrer, Mercedes Martínez Ruiz, Ángeles Méndez Meca, Rosita Navarro Cubero. Totes de la CNT. Carmen Duran Felip de la UGT. Humildad Mandos Pérez i Ramona Mitjavila Castro de la FAI.
Columna Grupo Nº 16 Guardias de Asalto.
Va formar part: Isabel Alonso Mas, sense filiació, front d’Aragó.
Columna Hilario Zamora.
Va sortir des de Lleida el 25 de juliol de 1936 cap al front d’Aragó. Estava composta majoritàriament per membres de la CNT i alguns voluntaris de la FAI, el PSUC, la UGT, ERC i més tard d’Estat Català. Amb un nombre important de militars professionals i Brigadistes Internacionals.
Van formar part: Filomena Folch Gil, María Guillem Pico, Isidora Sobe Salinas. Totes de la CNT.
Columna Jaume Graells.
Coneguda com a Columna de Ferro, va sortir cap al front d’Aragó el 15 de setembre de 1936. Formada per membres del PSUC i la UGT de Barcelona i alguns Brigadistes Internacionals. A l’octubre va ser destinada a la defensa de Madrid. El febrer de 1937 va ser destinada a Barcelona.
Va formar part: Cecilia Santos Caparrós del PSUC. Madrid.
Columna Joaquín Maurín.
Va sortir cap al front d’Aragó el 3 d’agost de 1936 i es va desplegar al sector d’Osca. Formada per militants del POUM i alguns membres de la CNT, el PSUC i la UGT. Part d’aquesta columna va ser destinada més tard al front de Madrid on va patir moltes baixes.
Van formar part: María Álvarez Expósito, Josefa Bescos Lafarga, Teresa Campos Porras, Isabel Fernández Ferreira, Irene Hombradella Nieto, Dolores Juncosa Dolcet, Vicenta Magraner Torán, Carmen Marín Martínez, Ángeles Martínez Villar, Jacinta Mayans Cator, Conchita Monell Ribó, María Pardo Domingo, María Pérez Martínez, Ángela Pilar Siserol, Amelia Rocha Rodríguez, Benilde Rodríguez Álvarez, Pepita Ruiz Alonso, Carmen Villalba Pérez, Nieves Rigosa Rivas. Totes militants del POUM.
Columna Juan Guillamont.
Va sortir el 8 d’agost cap al front de les Balears sota el comandament del Capità Alberto Bayo. Estava formada per membres del PSUC, alguns militars professionals i brigadistes internacionals francesos.
Van formar part: Pilar García Bernal, Concepción García Pérez, Trinidad Marcial Olone y Mercedes Sicart Bertolín.
Columna Libertad.
Va sortir de Barcelona el 8 de setembre de 1936 cap al front de Madrid. Estava formada principalment per membres del PSUC i la UGT de la ciutat i la província de Barcelona. El desembre del 36 va expulsar a les milicianes.
Van formar part: Paquita Abellán Asensio, Matilde Alcántara Turro, Matilde Aparicio Martínez, Pilar Barbera Segura, Francisca Domenech Badia, Cristeta Ederra, Carmen Espurz Goded, Francisca Jover Gracia, Valentina Martínez Moreno, Fernanda Rigart Surreañe, María Ruiz Husillos, Humildad Ulldemolins, Dora Yrigoyen Monjón. Totes membres del PSUC.
Columna Macià-Companys.
Va sortir de Barcelona cap al front d’Aragó el 7 de setembre de 1936. Comandada pels coronels Jesús Pérez Salas i Ricard Pujol. Estava formada majoritàriament per membres d’ERC i alguns afiliats de la CNT i militants d’Acció Catalana Republicana de Barcelona. La columna tenia el seu diari de títol Catalunya Antifeixista.
Van formar part: Florentina Álvarez Manya, Teresa Ariño Fortigosa, Encarnación Barrias Ragasa, Júlia Calabuig Martí, Elisa Fernández Gómez, Carola Gavaldà Baravino, Rosita Germà Gálvez, Victoria Martín Marro, Antonia Mur Puyol, Cristina Peruga, Emilia Roda Domingo, Dolors Rodríguez García i Victoria Rubio Peruc. Totes militants d’Esquerra Catalana de Catalunya.
Columna Miguel Torelló.
Va sortir el 25 d’agost de Barcelona cap al front de Mallorca. Comandada per Miguel Torelló estava formada per membres del PSUC i la UGT de Barcelona i quadres militars professionals entre aquests francesos. En tornar es va integrar a la Columna Carlos Marx amb destí a l’Aragó.
Van formar part: Mercedes Ariño Domeque, Enriqueta Caralt Vila, Lola Guijarro Camarasa, Conchita Lefer Ors, Francisca Plana Nin. Militants del PSUC.
Columna Miquel Pedrola.
Va sortir cap al front de l’Aragó el 25 d’agost de 1936. Comandada per Miquel Pedrola estava formada per membres del POUM i va acollir brigadistes internacionals d’Anglaterra, França i Itàlia. Sense militars professionals i amb un gran nombre de dones. Es va enfrontar a Osca al Terç de Navarra i va patir moltes baixes.
Van formar part: Pepita Aguilar Río, Pepita Alsina Marquillas, Conchita Ferrer Margalló, Rosita Giménez Bazán, Soledad López Barrero, Áurea López de las Heras, Carlota Margolin, Teresa Monreal Verdes, Olga Monskheli Preiss, Teresa Monreal Verdes, Olga Monskheli Preiss, Nieves Oriol Font. Totes del POUM.
Columna Ortiz.
Va sortir cap al front d’Aragó el 25 de juliol de 1936 i va mantenir durs combats a Belchite.
Van formar part: Carmen Alegría Lareyna, Petra Artigas Ramírez, Maria Badal Gil, Francesca Bendicho, Catalina Bernard Gómez, Caridad Espinosa Genaro, Victoria Gallego Ramos, Asunción García Navarro, Carmen Hernández Guillermo, Esperanza Mirabete Quirós, Carmen Rigall Canet, Rosa Rosmron, Cecilia Sánchez García, Julia Sanz Delgado, Teodora Valiente Lillo, Paulina Zeycas Varela. Todas de la CNT. I Mariana Alaiz Pablo de la FAI.
Columna Rafael Casanovas.
Va sortir cap al front Balear el 13 d’agost de 1936. Estava formada en la seva integritat per membres d’Esquerra Republicana de Catalunya de Barcelona.
Van formar part: Mercedes Gerbau Sánchez i Dolors Lanto Verdú.
Columna Ricard-Zapatero.
Va sortir cap a Maó el 5 d’agost de 1936. Estava formada per membres d’Estat Català i una Centúria d’ERC. Va ser la unitat que va patir més baixes, el 28 d’agost van ser capturats uns 30 milicians. Els supervivents d’Estat Català es van unir a la Columna Santaularia, els d’ERC van continuar amb destí al front d’Aragó.
Van formar part: Mercè Andrés Grau, Montserrat Bernardes Vicens, Daría Hernández Tamayo, Joaquima Rivera Leron i Josefa Velasco Basas. Totes d’Estat Català.
Columna Roja y Negra.
Va sortir el 16 de setembre cap al front d’Aragó. Estava formada per membres de la CNT i alguns de la FAI, de Barcelona. Van participar també mariners del Sindicat del Transport Marítim de la CNT i oficials i sotsoficials de la Guardia Nacional Republicana.
Van formar part: Aurora Alonar Fernández, Elvira Barrera Cano, Maria Bellavista Montserrat, Francisca Casanovas, Bárbara Cuartero Miguel, Alfonsa Diana Turo, Inés Madrid de las Heras, Marina Mares Pascual, María pérez Duran, Dolors Porta Santos, Rosario Romero Rodríguez, Ángelita Romero Torres, Matilde Sainz Alonso, Carmen Sans Figueras, Manuela Valls Català, Maria Vilaseca Viladet. Totes militants de la CNT.
Columna Santaularia.
Va sortir cap al front d’Aragó el 14 de setembre de 1936. Comandada pels capitans Santaularia i Mas, estava formada per membres d’Estat Català de la ciutat de Barcelona.
Van formar part: Felicia Arronts Arronts, María Cristóbal Tomás, Balbina Domenec Puig, Angelina Parreu Montserrat.
Columna Tierra y Libertad
També coneguda com a Columna Santillán. Va sortir amb destinació Madrid el 7 de setembre de 1936 comandada per Diego Abad de Santillán i Germinal de Sousa. Estava formada quasi en la seva totalitat per membres de la CNT i la FAI de Barcelona. Aquesta columna sempre va manifestar restar sota el comandament de la Generalitat de Catalunya encara després de la seva militarització.
Van formar part: Juana Casajuana Enric, Pilar Garrido, Maria Graupera Vilalta. Totes de la CNT.
Columna Tinent Morales.
Va sortir el 5 d’agost cap al front d’Aragó. Estava formada per membres del POUM de Barcelona sense cap militar.
Va formar part: Rosa Rodríguez Fernández.
Columna del Sindicat del Transport Marítim de la CNT.
Va sortir amb destí al front Balear el 10 d’agost de 1936. Estava formada per afiliats de la CNT de Barcelona, mariners d’ofici originaris d’arreu de l’estat espanyol i també per Brigadistes Internacionals belgues i francesos.
Van formar part: Guadalupe Amador Martínez, Dolores Bonada Homs, Antonia Casals Miró, Antonia Catalán Muñoz, María Costa Torres, Asunción Travesa Riu. Totes de la CNT. I María Alcalde Rincón de la FAI.
Columna Vallès Oriental.
Va sortir el 15 de setembre des de Granollers cap al front d’Aragó. Estava formada per militants de la CNT i la FAI.
Va formar part: Natividad Rodríguez Esteve afiliada a la CNT.
Columna Victoria Roja.
Va sortir cap al front d’Aragó el 5 de novembre de 1936. Estava formada per membres del PSUC, la UGT i la CNT.
Va formar part: Amanda Soto Monasterio, membre del PSUC.
Columna Vidal.
Va sortir cap a les Balears el 4 d’agost de 1936. Formada per militants de la CNT la presència de dones era testimonial.
Va formar part: Luisa Muñoz Giner.
Columna Villalba.
Va operar al front d’Aragó. Formada per militants de la CNT, POUM, PSUC i UGT, comptava amb militars, guàrdies civils i Brigadistes Internacionals. Només una petita part eren milicians catalans.
Va formar part: Julia Zedo Anebren, membre de la CNT.
Columna Volant Catalana.
Va sortir el 10 de novembre cap a l’Aragó. Formada per militants d’Estat Català bàsicament de Barcelona.
Van formar part: Margarida Ciurana Fontanelles, Lluïsa Comas Domínguez, María Fornas Fontova, Laureana Gastelumendi Lecona, Araceli Guillem Fontdevila, Carme Pentinat Jardí, Camila Tuset Llimos, Carolina Tutusaus Ordoña, Anna Vallès Pegueroles.
Columna Zapatero.
Va sortir cap a les Balears el 2 d’agost de 1936 comandada pel militar Marcel·lí Zapatero. Formada en la seva totalitat per membres del PSUC. Entre les seves files molts brigadistes alemanys, austríacs i fonamentalment francesos. Després de tornar de les Balears va ser destinada al front d’Aragó.
Van formar part: Águeda Alonso Fernández, Margarita Garreta Ferran, Elisa Garrido García, Joaquina González Lisbona, Filomena Martínez Romero, María Mira Calderón i Ramona Rosell Lloveras. I Antonia Garcés Bonafe del Cenre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI).
Dones sanitàries dels Serveis Sanitaris destinades al front d’Aragó.
María Aguilar Bellet, Amalia Alfonso Pascual, Lluïsa Alloza Sese, Margarida Arrom Sastre, Pilar Artigas Guillem, Filomena Carreras, Carmen Castañeiro, Teresa Castillo Blanco, Dolors Comas, Dolors Contijoch Contijoch, Adelaida Cuadrado García, Matilde Díaz Artola, Francesca Díaz López, María Diez Benito, Dolors Fabregas Camps, Manuela García Losada, Paquita Garrido Antón, María Giménez Sánchez, Cresencia Graver Fuster, Felisa Hernández Miquel, Balbina Juanpera Hinojosa, Felicitat Linares Barber, Pilar Luis González, Antonia Mantas Dutri, Antonia Meriñán Murcia, Bárbara Muñoz Chopo, Emilia Napsone, Julia Panades Jaume, Maria Lluïsa Piera Calzada, Maria Lluïsa Pratginestos Melotti, Paz Puértolas Bernal, Montserrat Puig Pelat, Maria Puigvert Saligru, Concepció Roche Díaz, Rita Roldán Agudo, Josefina Rubio Domingo, Rosa Ruiz Núñez, Josepa Sabio Allueba, María Rosa Sainz Cabezón, Catarina Sánchez López, Sebastiana Sastre Sastre, Montserrat Simo Vilagenes, Rosa Veron Agustí, Carmen Viela Romero, Teresa Villanueva Pérez, Juana Zapater Bernal, Narcisa Zenón Ceivera. Concepció Cataña de Gracia, Francisca Conejo Remesal i María Garrido Núñez sanitàries de la Columna Durruti. Carmen Diez Álvaro sanitària de la Columna Tinent Coronel Mena. Elisa Fernández sanitària de la Columna Macià-Companys.Catalina Hernández Pagán i Joaquina Yuste Alfranca, sanitàries membres del POUM. Pilar Igual Corbalán i Carmen Isla Zapater, sanitàries membres de la CNT.Isabel Moreno del Cerro sanitària de la Columna Carlos Marx. I Celeste Sales Daura sanitària de la Columna Alas Rojas.
Dones sanitàries dels Serveis Sanitaris destinades al front de les Balears.
Francesca Asín España, Blanca Casanovas Rodríguez, Margarita Ferrer Cabet, Julia Frequet Peiró, Carme Llorens Nualart, Mercè Masseres Vesa, Teresa Nolda Vázquez, Pilar Queralt Oliva, Bárbara Sorolla Zapater. I Eugenia Pedrosa María sanitària membre del PSUC.
Dones sanitàries dels Serveis Sanitaris destinades al front de Catalunya.
Elionor Mas Vila i Teresa Laporta Castellnou sanitària membre del POUM.
Dones sanitàries dels Serveis Sanitaris destinades al front de Madrid.
Elisa Nuri Arajol.
Milicianes dels Serveis Auxiliars.
Van formar part: Pascuala Fandos Piquer, María Pedrosa Eugenia, Otilia Ramos Ramos, membres del POUM. Carmen Ferrer García, Celsa Medina Valdés, Pilar Mur Ballosta, membres de la CNT. Elisa García Sáez de la UGT i María Rodríguez Martínez del PSUC.
Volem recordar la miliciana Concha Pérez Collado, llibertària i lliure, feminista, dona emancipada i respectada, que va marxar al front d’Aragó amb 21 anys amb un grup de 100 homes on només hi havia 7 dones. Una antifeixista.
Algunes de les milicianes represaliades que van patir Consell de Guerra.
Pepita Alsina Marquillas, 32 anys, nascuda i veïna de Barcelona, li van obrir un expediente governatiu el 1939 sense responsabilitats.
Raimunda Balcells Gasion, 20 anys, nascuda i veïna de Barcelona, jutjada el 1939 i condemnada a 15 anys.
Enriqueta Caralt Vila, 19 anys, nascuda i veïna de Barcelona, obertes Diligències Prèvies el 1939 declarada sense responsabilitats.
Conchita Català Gràcia, 30 anys, nascuda i veïna de Barcelona, jutjada el 1939 i condemnada a 6 anys i 1 dia.
Margarita Ciurana Fontanella, 22 anys, nascuda i veïna de Barcelona, detinguda el 1939 i posada en llibertat.
Margarita Ferrer Cabot, 43 anys, nascuda a Santa Maria del Camí, Balears, i veïna de Barcelona. Sense declaració de responsabilitats.
Carmen Llorens Nualart, 47 anys, nascuda a Mèxic i veïna de Barcelona, jutjada el 1939 i condemnada a 12 anys i 1 dia.
Rosita Martínez Palau, 18 anys, nascuda i veïna de Barcelona, jutjada i causa sobreseguda.
Concha Monells Ribó, 26 anys, nascuda i veïna de Barcelona, jutjada el 1940, causa sobreseguda.
Ana Pérez Doblas, 36 anys, nascuda a Còrdova i veïna de Barcelona, detinguda el 1939, jutjada el 1942 i condemnada a 12 anys i 1 dia.
Ana Segura Fuentes, 27 años, nascuda a Cuevas de Almanzora, Almeria, i veïna de Barcelona, detinguda el 1940, jutjada el 1941, condemnada a 20 anys.
Construir ponts de coneixement i reconeixement entre generacions és l'esperança per conjurar la societat contra l'oblit on habiten els feixismes i obtenir d'una vegada la reparació deguda i construir una democràcia que faci honor al seu nom.
El trident veritat, justícia i reparació és una causa de memòria, és una causa de drets humans i són moltes causes. Demanem justícia per a totes les víctimes de la repressió del feixisme, aquest que ha perdurat i s'obre pas des de les urnes, per les víctimes del franquisme i la transició, per Altsasu, per les dones violades, pels hostes polítics a les presons i a l'exili, polítics, cantants, activistes, tuitaires. Per nosaltres que podem ser les properes. Aquest abril tu decideixes.
Des de Xile a Madrid passant per tota Catalunya, amb solidaritat i alegria la lluita pels nostres drets sempre endavant. Milers de gràcies a totes les persones que ens donen suport cada dia.
La memòria ha de tenir futur, és un pacte intergeneracional per la democràcia,
Galeria fotogràfica:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada