CENT QUARANTA-CINQUENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. PER L'EXHUMACIÓ DE TOTES LES VÍCTIMES DE DESAPARICIÓ FORÇADA O INVOLUNTÀRIA.
Som aquí al carrer, al mig d'una plaça, esgotant les darreres hores del 2022 i és la contradicció qui ens hi porta perquè en tenim moltes per explicar.
On són? es pregunten els responsables actuals del Govern de la Generalitat a través de l'exposició recentment inaugurada al Palau Robert de Barcelona.
Diuen també, en aquesta mostra, que fa 85 anys que s'exhumen les víctimes de la Guerra Civil i la repressió al nostre país.
Qualsevol pot fer una regla de tres. Amb dades del mateix Govern de la Generalitat, d'aquest mateix mes de desembre, hi han 887 fosses registrades de les quals, des de 1999, se n'han exhumat 77. Siguem generosos i arrodonim les xifres: resulta que tenim encara 800 fosses per exhumar, portem 80 anys treballant-hi i només n'hem exhumat 87. Quan trigarem a exhumar-les totes? …una regla de 3: vuitanta-set multiplicat per vuit-cents i dividit per vuitanta (87x800/80=870): vuit-cents setanta anys, amics i amigues! Sense despentinar-nos. Sembla una broma.
Però el que aquesta exposició no explica també sembla una broma de mal gust:
Ens amaguen el Dret Internacional que empara víctimes i familiars: se'n diu «Desaparició Forçada o Involuntària» i enlloc surt esmentat a l'exposició d'«On són?» ni en la documentació oficial que divulga la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia, ni en la propaganda de paper, xarxes socials, ràdios i televisions del país.
El Dret Internacional que el Govern branda pels repressaliats i exiliats del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre de 2017, ens l'amaga a les víctimes i familiars de la Guerra Civil, Franquisme i Transició 1936-77.
També ens amaguen les xifres anuals d'activitat arqueològica i antropològica. Altra cop amb dades del mateix Govern a la mà, a Catalunya es fan, de mitjana anual, al voltant de 1500 actuacions arqueològiques de tots els períodes, des de la prehistòria, passant per íbers, romans i medievals. Això, cada any, suposa que ni l'1% d'aquesta activitat professional s'aplica al període 1936-77 que ens ocupa, també les exhumacions. On és el codi deontològic d'arqueòlegs i antropòlegs pel que fa als Drets Humans. No els hi cau la cara de vergonya?
Greus contradiccions i xifres insostenibles.
També ens amaguen el mateix dret, legislat a Espanya, que s'hauria d'aplicar als protocols del programa d’identificació genètica del Govern de la Generalitat a través de l'anomenat Banc d'ADN del Laboratori de Genètica Molecular de l'hospital universitari de la Vall d'Hebron.
Per començar, un banc d'ADN que oficialment té la matrícula… C 0003544 …al «Registro Nacional de Biobancos» de l'hospital Carlos III de Madrid, la seva finalitat urgent per identificar persones desaparegudes no apareix per enlloc.
«Investigación en patología humana hereditaria dentro del marco de proyectos financiados en convocatorias competitivas y con el consentimiento informado firmado por parte de los pacientes que participan o han participado en los mismos.»
Mentida sobre mentida. Al consentiment informat que alguns donants signen a l'hospital de la Vall d'Hebron, ni s'esmenta aquesta vergonya. És paper mullat.
Amb qui ens encreuen les dades del nostre ADN? Quins són els resultats d'aquests encreuaments? Als 3078 donants no ens informen, estant-hi obligats i ho hem demanat reiterada i educadament. El darrer cop, el 22 de setembre d'enguany, compareixent a la Comissió de Justícia del Parlament.
És més, tenim proves en boca dels mateixos responsables tècnics i del Govern que no se'ns respecta l'anonimat de les nostres mostres d'ADN dins el banc. Demostri'ns que això és mentida consellera Ubasart!
S'entra en directa contradicció amb el que mana la Llei de 3 de juliol de 2007 (14/2007), de Recerca Biomèdica i el Decret de 18 de novembre de 2011 (1716/2011), que estableix els requisits bàsics d'autorizació i funcionamient dels Biobancs amb finalitats d'investigació biomèdica i pel tractament de mostres biològiques d'origen humà.
No som investigació biomèdica i menys encara una patologia!
Aquesta normativa exclou absolutament tot el que té una derivada forense, com és el nostre cas. Llavors, quina normativa ens hauria d'emparar? Doncs teòricament la que acull explícitament la identificació de persones desaparegudes: una Llei orgànica del 8 d'octubre de 2007 (10/2007), reguladora de la base de dades policial sobre identificadors obtinguts a partir de l'ADN.
Però, ai las! quant truquem al Departament d'Interior, a l'oficina de persones desaparegudes de Mossos d'Esquadra, ens diuen que no ens poden atendre. Llavors, com quedem? som una antiqualla sense drets, pitjor que un Neandertal?
I tornem a dir, ben fort, a peu de carrer, on són els Comitès de Bioètica?
També ens amaguen els noms dels 6689 víctimes (això segons el darrer butlletí informatiu, però al dataset de dades obertes n'hi ha 5307) inscrites al Cens de persones desaparegudes que podem consultar al portal de transparència del Govern de la Generalitat. Vertaderament ho som de transparents. On habita el sentit comú?
I és que ens volen convertir en patrimoni i en moneda de consum per al turisme cultural. No som patrimoni i encara menys un souvenir!
Però prenem-nos-ho amb humor, avui, 31 de desembre de 2022, és el dia de l'Home i la Dona dels Nassos!
Vam menjar el raïm a la salut de la dignitat de les víctimes i de les seves famílies perquè mai més sigui trepitjada.
1 – Per les nostres víctimes de desaparició forçada o involuntària.
2 – Per totes les víctimes que resten per exhumar, a Catalunya la majoria.
3 - Per totes les víctimes ja exhumades, inhumades o no.
4 – Pel dret de totes les famílies a la veritat
5 – Pel dret de totes les famílies a la justícia.
6 – Pel dret de totes les famílies a la reparació.
7 –Perquè siguin exhumades totes les víctimes abans que morin els seus familiars, com està passant.
8 – Per l’encreuament de totes les mostres d’ADN de morts i vius, sense excepcions.
9 – Pel dret de les famílies a ser informades del resultat de l’encreuament de les seves mostres.
10 – Per una llei de fosses i un Banc d’ADN que faci honor a les víctimes.
11 – Pel compliment dels protocols que marca l’ONU en matèria de víctimes de desaparició forçada o involuntària.
12 – Pel dret a la veritat, la justícia i la reparació de totes les víctimes de desaparició forçada o involuntària, pels drets de totes les víctimes del franquisme i la transició.
Per un 2023 de lluites i victòries, molt bon any per a tothom! Gràcies a totes i tots per la vostra resistència! Salut!
Galeria fotogràfica:
El dia 31 de desembre la nostra campana de veritat, justícia i reparació va repicar 12 vegades, a la plaça Sant Jaume de Barcelona, continuant amb la tradició del raïm pels drets de les víctimes del franquisme i la transició. Aquest any farem aquest petit homenatge a les víctimes de desaparició forçada que resten sense exhumar en més de 800 fosses a Catalunya.
El 12 de desembre es van iniciar els treballs d’exhumació de Cipriano Martos, una fita assolida gràcies al gran treball de les nostres companyes i companys de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina amb la total cooperació de la nostra Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes.
Ens felicitem per aquesta victòria pel nostre company Antonio Martos Jiménez, per tota la família Martos Jiménez, pels seus companys de militància i per tothom que l’ha fet possible. Però tenim centenars i centenars de víctimes de desaparició forçada a Catalunya, algunes fa més de 80 anys que esperen ser arrencades de la terra, que no només va sepultar els seus cossos, també les seves memòries. Tones d’oblit sobre els seus ossos, un pes insuportable sobre les espatlles de les famílies, que volen inhumar-los amb els seus als seus pobles. I mentrestant, qui ha de fer possible posar fi al patiment de tants familiars obliden els seus deures ineludibles vers ells. Obliden fins i tot la paraula que defineix a aquestes víctimes i els hi dona entitat com víctimes de crims de lesa humanitat, recordem que imprescriptibles. Són víctimes de desaparició forçada o involuntària. Un terme que, per cert, no apareix ni una sola vegada a l’exposició, acabada d’inaugurar al Palau Robert, desafortunadament titulada “85 anys d’exhumació de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya”. Des de Cipriano Martos Jiménez inhumat clandestinament pels botxins de la dictadura als executats i llençats en un cau fosc, potser sense comptabilitzar, perquè al final les nostres víctimes són considerades moltes vegades com xifres. No oblidem els soldats republicans caiguts per les llibertats, morts pels feixistes, que cobreixen les cotes dels fronts de l’Ebre a terres tarragonines, sense ni tan sols l’aixopluc de la terra. Fet que va denunciar el nostre company Marc Antoni Malagarriga a la comissió de Justícia del Parlament de Catalunya el dia 22 de setembre i també a dues comissaries dels Mossos d’Esquadra.
Per això ens demanem fins a quan hauran d’esperar aquestes víctimes de desaparició forçada o involuntària a ser rescatades de les seves fosses, quan hauran d’esperar perquè s’apliquin correctament els protocols que marca Nacions Unides per dur a terme aquestes exhumacions amb total garantia. Això inclou fer el encreuament del resultat de les proves d’ADN fetes en cada exhumació amb totes i cada una de les mostres donades pels familiars de les víctimes i notificar a cada una que així s’ha fet. Unes mostres genètiques que resten registrades a un banc d’ADN de malalties heriditàries del Registro Nacional de Biobancos. Deu ser per la transmissibilitat del gen rojo que el psicòpata y sàdic Vallejo Nájera, el doctor Mengele dels franquistes, definia com una malaltia a extirpar. El Banc d’ADN català pels desapareguts 1936-1977 no existeix oficialment.
Al ritme d’exhumació que ha portat la Generalitat fins avui hauran de passar centenars d’anys fins que siguin obertes totes les fosses, una broma macabra. Les exhumacions de les nostres víctimes no arriben a l’1% de totes les excavacions arqueològiques que es fan a Catalunya anualment, són tractades com troballes d’arqueologia que poden esperar a ser descobertes. I quan són descobertes són emmagatzemades a diferents espais públics. com cementiris. i privats, quan haurien d’estar totes plegades i custudiades per la Generalitat de Catalunya. Ja estem arribant molt tard i com en tants casos no hi haurà reparació possible. No és tolerable que els descendents i familiars de les víctimes vagin morint sense poder haver donat compliment a la promesa que van fer a la mare de trobar el pare, o al pare de trobar el germà, o al germà de trobar la mare o la promesa que es van fer a si mateixos.
El President de la Generalitat i la Consellera de Justícia, Drets i Memòria Gemma Ubasart han anunciat aquest mes que doblaran el pressupost per a exhumacions, per a la localització, recuperació i anàlisi antropològica i genètica de restes òssies. Al mateix temps anunciaven que el mapa de fosses de la Generalitat que fins aleshores contemplava més de 500 fosses quedava obsolet i que ara són més de 800, més de 300 noves fosses sortides d’un dia per l’altre. No cal fer molts comptes per veure que doblar el pressupost mentre creix exponencialment el número d’exhumacions pendents és una notícia amb moltes ombres.
Volem recordar que aquestes violacions dels drets humans estan denunciades a la querella argentina per l’associació del Banc d’ADN, pel CRBLL, per l’associació Lo Riu i per l’associació Altraitalia Barcelona, i que no renuncien, no renunciem, al nostre dret a la veritat, la justícia i la reparació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada