SEIXANTA-QUATRENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. LA MEMÒRIA A LES URNES.

Quan la veritat no es pot amagar més, i s’imposa un Prou com a urgència social, és l’hora de fer front al franquisme i deslligar-nos d’aquest llast definitivament. Un franquisme, cada dia més fort, després del quadrienni negre absolut que hem sofert. És per tant l’hora de decidir, de decidir en quin país volem viure: Un país democràtic sobre els pilars del respecte escrupolós als drets humans, fent net d’una transició vigilada i tutelada pels que mai van voler trencar democràticament amb la dictadura, o un país del continuisme impregnat del franquisme sociològic, que empara impunitats de crims que mai tindran prescripció. Nosaltres votem pel país lliure d’imposicions de l’omnipresent dictador.

La decisió per a nosaltres és molt clara i el nostre compromís per la veritat, la justícia i la reparació ho avalen a la xarxa i al carrer. Una lluita que les companyes i companys van començar just després de la mort de l’assassí al seu llit i que hem mantingut viva en una convivència de diferents generacions, que no es van resignar i que no ens resignem davant arguments falsament cristians de reconciliacions de claudicació sobre uns morts que no descansen. I com a subject actiu per a la Memòria no podem restar passius davant un any electoral, que potser és l’últim tren cap a la justícia social i les llibertats individuals i col·lectives, de persones i pobles. Després de travessar un desert de quaranta anys amb un darrer tram d’involució infernal, sota el sol implacable del feixisme neoliberal i el vol en cercle de les aus mitològiques del PP, un terç gavina, un terç àliga, un terç voltor, hem de votar amb Memòria. Perquè l’ofec és insostenible i ja és temps de respirar un aire sense pudor a naftalina. Perquè tenim dret als nostres drets, a decidir.

Per això demanem a aquells que es presenten a les eleccions vinents, que es consideren dignes hereus d’aquells altres, que en defensa de les seves idees van plantar cara al feixisme fins a deixar-se la vida, a totes i tots aquells que creuen que no pot haver-hi democràcia sense drets humans, que facin bandera d’aquestes peticions de justícia i que escoltin la nostra indespensable veu:

. Condemnar sense pal·liatius el franquisme i qui hi va col·laborar activament, retirant a aquells que van formar part del règim o li van donar suport, els honors rebuts per la dictadura i amb posterioritat.

. Subscriure tots els convenis internacionals en matèria de drets humans i complir-los sense excuses, per sobre d’interessos, currículums, cognoms i famílies, sense excloure l’Església i els llinatges reials.

. Treballar per la veritat, la justícia i la reparació per a les víctimes del franquisme i la transició. Des de la primera víctima al President Lluís Companys i Jover en el 75 aniversari del seu ignominiós afusellament. Des del primer assassinat fins als darrers afusellats del franquisme un 27 de setembre, en el seu 40 trist aniversari, un d’ells, Txiki, a Catalunya. Des de la primera mort a mans dels feixistes a les morts d’Atocha, Gasteiz, Iruña o la mort de Guillem Agulló.

. Anul·lar tots els judicis del franquisme per il·legítims i per il·legals. Judicis sense cap valor, no només per la seva absència total de garanties, sinó per la perversió que suposa que els criminals que es van aixecar, a foc i sang, contra la legitimitat democràtica republicana, expressada pel poble a les urnes, jutgin les víctimes del seu feixisme assassí.

. Donar suport a totes les iniciatives judicials internacionals contra els crims del franquisme, presentant-se com acusació en qualsevol procés on es jutgi el feixisme espanyol.

. Obrir judicialment, i a càrrec de l’administració, totes les fosses, assenyalant-les perquè quedi constància de què allà es va cometre un crim contra la humanitat. Retornar els ossos als seus familiars prèvies proves d’identificació mitjançant l’ADN, sense cap cost per a les famílies. Fomentar i publicitar els bancs d’ADN per agafar mostres de familiars directes de forma gratuïta.

. Retirar urgentment, sense excepció, tota simbologia franquista dels espais públics. Esborrar el nomenclàtor franquista reemplaçant-lo pels noms de les víctimes del feixisme i aquelles i aquells que van fer-li front.

. Treballar per la veritat, elaborant un cens oficial a la xarxa i de lliure consulta de totes les víctimes del franquisme i la transició. Crear un banc de dades en permanent actualització amb la col·laboració d’entitats, investigadors, historiadors i familiars per posar cara i noms a les xifres.

. Crear un espai definitiu de memòria on es trobés tota la informació de la repressió, centralitzada, originals o còpies d’altres arxius, digitalitzada i de lliure consulta en línia. Un espai on tots els partits, idees, entitats, col·lectius estiguin representats com a prova d’una memòria plural, transversal, integradora sota el mateix paraigües antifeixista.

. Fer més i millor polítiques de Memòria amb més mitjans i més representació, espais on totes les associacions de víctimes tinguin dret a paraula i vot. Un punt de trobada on tots els col·lectius tinguin veu: l’exili, la deportació, els camps de concentració espanyols, francesos i alemanys, Brigadistes, la Resistència, les presons de la dictadura i la transició, les assassinades i assassinats amb consells de guerra o sense, les fosses, les criatures robades, els internats de la por, les persones vexades, les espoliades, les dones represaliades, la comunitat LGBTI, els bombardejos, el treball esclau, la llengua, el trauma generacional, la tortura, la depuració, la cultura, la Guerrilla ….

. La obligatorietat d’incloure als continguts curriculars la repressió franquista com a deure de Memòria.

. Crear una oficina efectiva d’ajuda a la víctima del franquisme i als seus familiars.

. Accés lliure i sense restriccions a la documentació dels arxius de l’administració on es trobi informació relacionada amb les víctimes i els seus repressors.

. Retorn de documents i objectes espoliats pel franquisme als seus legítims propietaris sense cap més demora.

. Prohibició i sanció de l’apologia del franquisme i del feixisme.

. Declaració d’un Dia de la víctima del franquisme i la transició, un dia d’exaltació dels valors republicans i de condemna del feixisme.

Totes aquestes reivindicacions indispensables per a qualsevol estat que vulgui esdevenir un estat democràtic, han estat expressades durant els més de 6 anys de la Mesa de Catalunya als carrers, en les seves concentracions els darrers dissabtes de cada mes. Segurament es podrien afegir moltes més, perquè la llista de crims abominables del feixisme a l’estat espanyol ens sembla de vegades interminable. Nosaltres també volem un punt final però a la impunitat. Volem posar fi a la nostra lluita, però només quan els nostres objectius hagin estat aclaparadorament aconseguits i això vindrà de la vostra mà, la mateixa que ficarà el vostre vot de Memòria a l’urna.

Per un futur de llibertats sense les conseqüències i els lligams de l'oblit imposat, les mentides institucionalitzades i la injustícia acceptada, interpel·lem a candidatures i votants. És de justícia.

Castellà:

Cuando la verdad no se puede esconder más y se impone un ¡Basta Ya! como urgencia social, es la hora de hacer frente al franquismo y deshacernos de este lastre definitivamente. Un franquismo, cada día más fuerte, después del cuadrienio negro absoluto que hemos sufrido. Es por lo tanto la hora de decidir, de decidir en qué país queremos vivir: Un país democrático sobre los pilares del respeto escrupuloso a los derechos humanos, librándonos de una transición vigilada y tutelada por los que nunca quisieron romper democráticamente con la dictadura, o un país del continuismo impregnado del franquismo sociológico, que ampara impunidades de crímenes que nunca tendrán prescripción. Nosotros votamos por el país libre de imposiciones del omnipresente dictador.

La decisión para nosotros es muy clara y nuestro compromiso por la Verdad, la Justicia y la Reparación queda avalado en la red y en la calle. Una lucha que las compañeras y compañeros empezaron justo después de la muerte del asesino en su cama y que hemos mantenido viva en una convivencia de diferentes generaciones, que no se resignaron, que no nos resignamos, ante argumentos falsamente cristianos de reconciliaciones de claudicación sobre unos muertos que no descansan. Y como sujeto activo de, por y para la Memoria no podemos permanecer pasivos ante un año electoral, que quizás es el último tren hacia la justicia social y las libertades individuales y colectivas, de personas y pueblos. Después de atravesar un desierto de cuarenta años con un último tramo de involución infernal, bajo el sol implacable del fascismo neoliberal y el vuelo en círculo de las aves mitológicas del PP, un tercio gaviota, un tercio águila, un tercio buitre, tenemos que votar con Memoria. Porque el ahogo es insostenible y ya es tiempo de respirar un aire sin olor a naftalina. Porque tenemos derecho a nuestros derechos, a decidir, a decidirlo todo.

Pedimos a l@s que se presentan a las próximas elecciones, a l@s que se consideran dignos hereder@s de aquellos otr@s, que en defensa de sus ideas hicieron frente al fascismo hasta dejarse la vida, a todas y todos aquellos que creen que no puede haber democracia sin derechos humanos, que hagan bandera de estas peticiones de justicia y que escuchen nuestra indespensable voz:

. Condenar sin paliativos el franquismo y a sus colaboradores, retirando los honores recibidos por la dictadura y en democracia a aquellos que formaron parte del régimen o le dieron apoyo.

. Subscribir todos los convenios internacionales en materia de derechos humanos y dar cumplimiento sin excepción, por encima de intereses, currículums, apellidos y familias, sin excluir la Iglesia y los linajes reales.

. Trabajar por la Verdad, la Justicia y la Reparación para las víctimas del franquismo y la Transición. Desde la primera víctima al Presidente Lluís Companys i Jover, en el 75 aniversario de su ignominioso fusilamiento. Desde el primer asesinato hasta los últimos fusilados del franquismo un 27 de Septiembre, en su 40 triste aniversario, uno de ellos, Txiki, en Catalunya. Desde la primera muerte a manos de los fascistas a las muertes de Atocha, Gasteiz, Iruña o la de Guillem Agulló.

. Anular todos los juicios del franquismo por ilegítimos y por ilegales. Juicios sin ningún valor, no sólo por su ausencia total de garantías, sino por la perversión que supone que los criminales que se levantaron, a fuego y sangre, contra la legitimidad democrática republicana, expresada por el pueblo a las urnas, juzguen a las víctimas de su fascismo asesino.

. Apoyar todas las iniciativas judiciales internacionales contra los crímenes del franquismo, presentándose como acusación en cualquier proceso donde se juzgue el fascismo español.

. Abrir judicialmente,  a cargo de la administración, todas las fosas, señalándolas para que quede constancia de que en ese lugar se cometió un crimen contra la humanidad. Devolver los huesos a sus familiares previas pruebas de identificación mediante ADN, sin ningún coste para las familias. Fomentar y publicitar los bancos de ADN para recoger muestras de familiares directos de forma gratuita.

. Retirar urgentemente, sin excepción, toda simbología franquista de los espacios públicos. Borrar el nomenclador franquista reemplazándolo por los nombres de las víctimas del fascismo y aquellas y aquellos que le hicieron frente.

. Trabajar por la Verdad, elaborando un censo oficial en la red y de libre consulta de todas las víctimas del franquismo y la Transición. Crear un banco de datos en permanente actualización con la colaboración de entidades, investigadores, historiadores y familiares para poner cara y nombres a las cifras.

. Crear un espacio definitivo de memoria donde se encuentre toda la información de la represión, centralizada, originales o copias otros archivos, digitalizada y de libre consulta en línea. Un espacio donde todos los partidos, ideas, entidades y colectivos estén representados como prueba de una memoria plural, transversal, integradora bajo el mismo paraguas antifascista.

. Hacer más y mejores políticas de Memoria con más medios y más representación, espacios donde todas las asociaciones de víctimas tengan derecho a palabra y voto. Un punto de encuentro donde todos los colectivos tengan voz: el exilio, la deportación, los campos de concentración españoles, franceses y alemanes, Brigadistas, la Resistencia, las prisiones de la dictadura y la transición, las asesinadas y asesinatos con consejos de guerra o sin, las fosas, las criaturas robadas, los internados del miedo, las personas vejadas, las expoliadas, las mujeres represaliadas, la comunidad LGBTI, los bombardeos, el trabajo esclavo, la lengua, el trauma generacional, la tortura, la depuración, la cultura, la Guerrilla ….

. La obligatoriedad de incluir en los contenidos curriculares la represión franquista como deber de Memoria.

. Crear una oficina efectiva de ayuda a la víctima del franquismo y a sus familiares.

. Acceso libre y sin restricciones a la documentación de los archivos de la administración donde se encuentre información relacionada con las víctimas y sus represores.

. Retorno de documentos y objetos expoliados por el franquismo a sus legítimos propietarios sin más demora.

. Prohibición y sanción de la apología del franquismo y del fascismo.

. Declaración de un Día de la víctima del franquismo y la Transición, un día de exaltación de los valores republicanos y de condena del fascismo.

Todas estas reivindicaciones indispensables para cualquier estado que aspire a ser un estado democrático han sido expresadas durante los más de 6 años de la Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes en las calles, en sus concentraciones los últimos sábados de cada mes. Seguramente se podrían añadir muchos más puntos, porque la lista de crímenes abominables del fascismo en el estado español nos parece a veces interminable. Nosotros también queremos un punto final pero a la impunidad. Queremos poner fin a nuestra lucha, pero sólo cuando nuestros objetivos hasta el último, hayan sido aplastantemente conseguidos y esto vendrá de vuestra mano, la misma que meterá vuestro voto de Memoria en la urna.

Por un futuro de libertades sin las consecuencias y las ataduras del olvido impuesto, las mentiras institucionalizadas y la injusticia aceptada, interpelamos a candidaturas y votantes. Es de justicia.

Aquest més recordem a l'avi del nostre company Rubén, José Salmerón Céspedes  afusellat a Tetuán el 20 d'agost de 1936.